Juan Herranz 
Des de ben entrada la segona meitat del segle XX, Paul Newman i l'amic Roberto trencaven els cors de mig món com a galans més emblemàtics de l'estrella cinematogràfic. Actualment Brad Pitt s'encarrega de replicar Redford des del merament fisonòmic. Potser això de Paul Newman no trobi parangó actualment. …
A la línia de Natalie Portman, la presència d'Emma Watson té aquest no sé què de hieratisme, o més aviat sobrietat, sempre a modelar. Una imatge que només ella sap carregar tota l'artilleria necessària per a cada nova interpretació. Amb un regust a actriu clàssica de bellesa, tan…
De caràcter hermètic i força poc donat a les aparicions socials, Cormac McCarthy conduïa la seva literatura per senders molt dispars, mogut per una voluntat ferma d'explicar una d'aquelles històries que apareixen de cop i volta colpejant en la consciència del creador de qualsevol tipus de manifestació artística. D'acord, això pot …
Imaginem un Pérez Reverte que no hagués aparcat la seva vena cronística de reporter i hagués abundat en nous llibres del tall de Territori Comanche… Això va ser exactament el que sí que va fer el polonès Ryszard Kapuscinski. I gràcies a aquesta entrega cap al relat més proper a diferents realitats de …
A cavall entre realitat i ficció però sempre amb inqüestionable interès conscienciador. Una intenció per fer crònica segons els seus personatges femenins, portats de la realitat mateixa o del seu imaginari particular. Lola Lafon és una narradora que fa de la descripció de cada personatge una mena de despersonalitzada introspecció. Alguna cosa …
Literatura que aixeca artificis i enganyifes sobre el conegut. Lletres carregades de sàtira o de surrealisme rampant per a un món cada vegada més tràgicament hiperrreal. Això de Rodrigo Cortés és aquesta narrativa de tornada de tot que en ocasions fins i tot es vesteix de farbalans històrics per desestructurar la Història. Més ...
Això d'anar contra corrent acaba assenyalant a el salmó de torn com un tipus distingit, crític, capaç de prendre aquest camí al revés per evitar lleres i inèrcies perilloses que, a la fi i al el cap, sempre van a morir a la mar. És el cas d'un Albert Boadella exercent últimament ...
Per no acabar etiquetatge el millor és marcar-se un Jared Leto. Fer-ho tot i moure's esmunyedís entre arts escèniques i musicals acaba per aconseguir que els aficionats al cinema oa la música li puguin perdre la pista, fins a la següent irrupció a l'escenari més insospitat. Però aturant-nos a …
Patrick Modiano va néixer el 1945, pocs mesos després de la fi de la Segona Guerra Mundial. Tot just va poder percebre els efectes directes de l'conflicte bèl·lic, i no obstant això el seu interès en les vivències i peripècies familiars marcar gran part de la seva obra. En aquell gran conflicte, les víctimes de la població ...
Sembla com si des de la pandèmia el conspiranoic hagués pres aspectes de certesa. I és que mentre uns es lliuren als llibres d'autoajuda, altres devoren les obres de Pedro Baños o de Cristina Martín Jiménez. La qüestió és polaritzar-se per donar gust a les inquietuds de cada …
Haurem d'esperar a finals de l'estiu per fer un bon repàs a allò nou de Stephen King. Una d'aquelles històries que reprenen vells senders del primer King entre successos paranormals i sinistres, o totes dues coses perfectament conjugades en un imaginari on tot té cabuda cap a la versemblança més…
Si hi ha una autora pendent d'un major seguiment per part de les editorials a Espanya, aquesta és Jennifer Egan. També és veritat que en el tempteig d'algunes de les seves obres arribades fins a nosaltres s'endevina aquest risc d'una gran escriptora bolcada per moments en la sofisticació i ...