Crítiques de pel·lícules. Tot sobre les millors pel·lícules de molts directors, així com la meva visió i crítica sobre interpretacions dels actors.
A mi és que darrerament Miguel Herran m'avorreix amb el seu arqueig de celles. Un gest que potser li val per sorprendre's, per enamorar-se o per desesperar-se, segons pinti la trama. I llavors això de la credibilitat més vinculada amb el personatge es descompon a marxes forçades. Ja em va començar…
Si Tom Wolfe aixequés el cap… (es trobaria la llosa, acabava l'acudit). No sé com li asseuria trobar el seu llibre fet sèrie a Netflix. Perquè Wolfe era un paio singular. Impecable en el seu White look, com d'àngel caigut a l'infern gairebé sense fregar el terrer que els …
Com es passava la tipa aquella que cuidava a casa seva l'escriptor accidentat. Em refereixo a la infermera de Misery, la novel·la de Stephen King. La més que possible relació tortuosa de l'ídol i l'admirador o admiradora, quan acaben coneixent-se amb més profunditat. L'estrany moment al …
Una pel·li de Netflix que va que Valentina (Aitana) és molt molona. I el seu veí, una ulleres agorafòbic amb ínfules d'inventor, la ronda a la recerca de sort, després d'una desconcertant trobada que els ubica als antípodes de l'erotisme. Perquè com Alaska, també Aitana es pot enamorar de …
Aquella pel·lícula… 12 micos… amb Bruce Willis visitant el que va quedar del món després de l'hecatombe. L'estranyant integració del que és salvatge i la civilització com a mons convivents en universos paral·lels. En 12 micos apareixien els animals campant a plaer per les desolades ciutats, convertides en paradís per a…
Horeta i mitja de pel·lícula que arrenca com aquell mític dia de fúria de Michael Douglas o potser fins i tot evocant el club de la lluita de Brad Pitt i Edward Norton. La qüestió és aquest emprenyament gradual, en fi crescendo que ens captiva amb el reclam latent que es …
Per moments em resulta embafador. I tot i així això de Ben Aflleck és un carreró que el converteix en un actor de referència per a pel·lícules que rarament poden aspirar a l'Oscar però que aconsegueixen bones taquilles. Un dels exponents més clars del cinema més comercial. Algú a qui recórrer…
Ha plogut molt des d'aquella sorprenent pel·lícula (més sorprenent si és possible per a ments estretes i reaccionàries) de Brokeback Mountain. Després en parlarem. La qüestió és que més enllà d'haver-se criat al món del cinema, gràcies el seu pare director i la seva mare guionista, papers com el de Brokeback…
A poc a poc, l'amic Quim es va transformant a l'Adam Sandler ibèric. Això és bo i dolent alhora, segons com ho vegis. Perquè això assegura molts papers, treball en pel·lícules o sèries de tall còmic. La part dolenta és el difícil desetiquetatge de l'actor còmic.
El cinema espanyol té un fons d'armari perfecte a Eduardo Noriega. Eduardo és un paio que pot fer de tot i per a tot. Un camaleó capaç d'enlluernar per acabar portant-nos al costat fosc de qualsevol que sigui la trama que se'ns plantegi. Perquè algunes de les seves millors…
Llevat que un dia se sàpiga que Paul Mescal és família d'algun reconegut director, productor o el que sigui (ja em vaig emportar una decepció amb Nicolas Cage pensant que hi era per res més que les seves interpretacions), ens trobem davant del prototípic actor de escola que acaba tocant …
Val que això dels actors arribats després d'una fama guanyada en altres escenaris, sempre desperta recel. Això de Justino LagodeMadera no seria diferent. Però després d'unes quantes pel·lis es pot jutjar amb més criteri. Perquè passada aquesta primera interpretació en què crítica i aficionats …