Crítiques de pel·lícules. Tot sobre les millors pel·lícules de molts directors, així com la meva visió i crítica sobre interpretacions dels actors.
L'Oscar a la millor interpretació masculina 2023 va recaure en un actor com Brendan Fraser que evidencia allò de les dues màscares, de la comèdia i la tragèdia com una mateixa cosa. Alguna cosa sobre el que també coneix un tal Jim Carrey, les sobreactuacions còmiques del qual acaben frisant allò d'aquell …
Amb la seva desconcertant gesticulació que és alhora gel pur i foc abrasador, aquesta actriu nord-americana fa del camaleònic essència. Fins al punt que hom oblida l'actriu per gaudir plenament del seu paper. I això passa en major mesura que qualsevol altre intèrpret de …
Més enllà de transformacions licàntropes, Jackman aplega un extraordinari repertori de pel·lícules de tota condició. I no és que tingui mania al llop o la seva multitud de versionats. Simplement m'adormo amb cada nou lliurament perquè estic més perdut, precisament, que un xai dins el ramat de tants llops. …
Ha plogut molt des d'aquella sorprenent pel·lícula (més sorprenent si és possible per a ments estretes i reaccionàries) de Brokeback Mountain. Després en parlarem. La qüestió és que més enllà d'haver-se criat al món del cinema, gràcies el seu pare director i la seva mare guionista, papers com el de Brokeback…
El pitjor de Ryan Reynolds és que em recorda un amic i això ho fa partir amb un punt d'estranyament en qualsevol de les seves interpretacions. El millor de Ryan Reynolds és que com el meu amic, és capaç del millor i del pitjor, i això té la seva …
A mig camí entre Edward Norton i Sean Penn (fins i tot generacionalment) trobem un Robert Downey Junior que compendia la versatilitat del primer amb el carisma del segon. I ja se sap que com més varietat de recursos magnètics per als espectadors, més cau pot un fixar-se per a la seva contractació. …
Sota la seva aparença de bon tipus, Antonio de la Torre sempre ens acaba sorprenent en les seves mutacions impossibles. Entre Javier Gutiérrez, Luis Tosar i el mateix Antonio vam gaudir d'una filmografia espanyola que fia, en interpretacions com les d'aquests tres, gran part del valor afegit. Insisteixo moltes vegades en …
El meu cosí 😉 va ser un descobriment d'aquells que fan trontollar els fonaments de l'ofici. Les llegendes es forgen fins a allò mític quan interfereix allò inesperat, el canvi de sinó, el punt d'inflexió…, cosa que desvia inesperadament el curs de la vida. Miguel Herrán no apuntava a actor sinó…
No sé quins collons té Javier Gutierrez però sempre acaba per convèncer-te fins al moll en el paper del personatge que sigui. Per descomptat que no és un galant que cobreixi les seves mancances interpretatives amb una picada d'ullet fàcil a càmera que ofusqui l'espectador de torn. En Javier no hi ha cap …
L'amic Edward Norton és aquest llenç en blanc tot esperant la seva millor recreació. Un paio capaç del mimetisme més sorprenent des d'una aparença en principi anodina. De fet en alguna de les seves pel·lícules més rellevants arrenca com un tipus gris d'oficina al qual a poc a poc anem…
Visitem avui un d'aquells actors que han acompanyat la vida de diverses generacions. Tant per la seva experiència com per la varietat de registres. Un galant amb sobrats dots interpretatius per fer-ne aquest camaleó capaç de l'acció més desenfrenada com del suspens més pausat o…
Els prejudicis poden ser molt curiosos. De vegades arriben fins i tot, paradoxalment, a posteriori. Perquè abans de saber que l'amic Nico era nebot de Francis Ford Coppola em semblava un home autèntic, un actor diferent que es defensava bé, allà pels 80 en pel·lícules de temàtiques molt diferents. Paradoxes …