Ressenyes de novel·les policíaques
Les històries focalitzades en petites comunitats al marge del món desperten ja de per si mateix aquesta sensació d'inquietud sobre allò desconegut. Des dels hippies fins a les sectes, les comunitats al marge del mundanal soroll tenen un estrany magnetisme. Principalment si un treu el cap a l'alienació entre mitjanies imposades, …
Agatha Christie encara no havia nascut quan James Redding Ware ja havia publicat aquesta novel·la amb el protagonisme essencial d'una dona al capdavant d'una investigació. Corria l'any 1864. Així que per molt original i disruptiva que sigui una obra, sempre apareix un antededent. Si fins i tot el …
Irlanda encomana el seu estiu a un corrent del Golf capaç de fer arribar fins a aquelles latituds britàniques, com un estrany espectre marí, temperatures força més amables que qualsevol altra regió de la zona. Però no ens enganyem, també aquest estiu irlandès té el seu costat fosc entre la verdor inesgotable de …
Arriba un moment en què la creativitat de l'escriptor es desferma. Al bo de Lorenzo Silva li dóna per presentar novetats de ficció històrica, assaigs, novel·les negres i altres obres en col·laboració memorables com les últimes novel·les a quatre mans amb Noemi Trujillo. Però mai no està de més recuperar…
Tenir segell propi és una garantia d'èxit en qualsevol àmbit creatiu. La narrativa de John Connolly ofereix particularitats mai vistes en el gènere negre. La imatge del seu detectiu Charlie Parker acompanya la seva incursió en aquest gènere negre-policíac de què ha fet el seu subgènere. És cert que altres autors ...
Al per al meu estrany art de l'escriptura a quatre mans (una fórmula explotada perfectament en l'actualitat per Alexander Ahndoril i Alexandra Coelho Ahndoril sota el pseudònim de Lars Kepler), trobem a altres dos suecs que van poder marcar la pauta d'l'èxit dels Kepler , ja que ells van ser els ...
En el terreny de l'thriller o de l'suspens més intens, Jeffery Deaver és qui millor balla, gairebé sempre. Em refereixo sobretot a el ritme imposat. Una cadència frenètica aposto que aconseguida des d'una tasca posterior a l'escriptura en si. Deaver acaba la seva història i es prepara per a la selecció, ...
El gènere policíac pot oferir grates sorpreses en aquesta mena de reinvenció que invoca la literatura des de les seves essències cap a l'evolució narrativa. Més encara si el timó de la singladura trobem una autora com Elia Barceló. Un cop assumida que tota reinvenció comporta sorpresa i noves potències…
Quan una nova autora com Virginia Feito és comparada amb Patricia Highsmith la responsabilitat penja com una espasa de Dàmocles tot esperant que la crítica general dels lectors acabi per sentenciar l'assumpte. Ratificar l'encertada comparació, com va apuntant la idea conforme s'estén aquesta obra, …
L'heroi més inesperat d'un gènere policíac que es mira al mirall de Vázquez Montalbán. Perquè Melcior Marín és una reencarnació, amb les seves degudes variacions espai-temporals-argumentals, d'aquell Pepe Carvalho que ens conduïa per ombrívols despatxos o entre les nits més fosques de Barcelona. Javier Cercas s'estén …
Franck Thilliez és un d'aquells joves autors que s'encarreguen de revitalitzar un gènere molt particular. El neopolar, un subgènere de novel·la negra francesa va néixer allà pels anys 70. Per a mi és una etiqueta poc afortunada, com tantes altres. Però els humans som així, de racionalitzar i classificar ...
Sense el soroll d'altres autors amb major reconeixement internacional, l'escocès Craig Russell segueix la seva carrera literària plena de molt interessants novel·les policíaques amb contraforts històriques. En moltes de les seves novel·les, protagonitzades gairebé sempre pel comissari Fabel o pel detectiu Lennox, aquest autor és capaç de materialitzar ...