Des que, als seus vint anys publiqués el seu primer llibre Dona en el mirall contemplant el paisatge, Enric Vila-Matas ha tret multitud de nous llibres de tota índole, assaigs d'àmplies temàtiques, contes i novel·les. A dia d'avui és un dels escriptors més valorats del nostre país, amb multitud de reconeixements per la seva tasca assagística i narrativa.
Un autor imprescindible de les nostres lletres per la seva capacitat creativa i pel seu mimetisme literari, una mena d'assumpció de paper protagonista per separar l'enrevessada perspectiva de l'escriptor que busca immortalitat i glòria en la suposada transcendència d'atrevir a narrar el món i que, al seu vegada, trampeja la contradicció de sentir la necessitat d'amagar-se tot, de recloure en el seu escriptori ascètic.
Entre Enric Vila-Matas i el seu personatge el Doctor Passavent es produeix una fusió que traspassa de el paper a la vida real, una admirable passió integradora de la literatura i la vida.
I arriba aquí el moment de la meva selecció de novel·les d'Enrique Vila-Matas.
3 novel·les recomanades d'Enrique Vila-Matas
impostura
Novel·la autènticament novel·la. De quan Enrique Vila-Matas encara no barrejava realitat i ficció com a recurs narratiu vital. Una interessant novel·la que planteja la feblesa de la memòria i de la identitat.
Resum: La troballa d'un rodamón sense memòria en un cementiri de Barcelona, enxampat robant urnes funeràries, destapa un interès inusitat en el mateix moment en que la seva fotografia i descripció apareixen en un diari per obra i gràcia de l'manicomi en què s'allotja.
Dues famílies reconeixeran a l'instant el cavaller en qüestió: per una banda és Ramón Bruch, escriptor falangista la pista del qual es va perdre quan batallava a Rússia a la Divisió Blava; de l'altra, és Claudi Nart, un estafador dels baixos fons. Qui és aquest desmemoriat en realitat?
Fills sense fills
Llibre de relats en què l'alumne supera el professor. Se suposa que el conjunt té un regust a Kafka. Però a vistes de la referència, acabaré assegurant que aquest llibre és millor que el surrealisme oníric i amb menys fons de l'autor citat.
Resum: Cada un dels contes que componen aquest llibre amaga una cita de Kafka, potser el fill sense fills per antonomàsia, epítom de l'individualisme i, alhora, de la indiferència.
Tots els personatges presentats aquí se sustenten en si mateixos, podrien ser màquines solteres -fins i tot estant casats- i romandre lligats a la realitat només amb un fil d'aranya. No obstant això, teixeixen també el tapís abreujat i portàtil d'una particular història d'Espanya que cobreix tot just 41 anys, l'edat de Kafka quan va morir en Kierling.
Mac i el seu contratemps
La naturalesa de les obsessions dóna molt de si per plantejar una trama per moments delirant, en altres moments intensa. Tot al voltant de l'ofici, la dedicació o la passió per escriure.
Resum: Mac acaba de perdre la feina i passeja diàriament per El Coyote, el barri barceloní on viu. Està obsessionat amb el seu veí, un famós i reconegut escriptor, i se sent molest cada vegada que aquest ho ignora. Un dia ho sent parlar amb la llibretera sobre la seva òpera prima Walter i el seu contratemps, un llibre de joventut ple de passatges incongruents, de qual s'acorda vagament, i Mac, que acaricia la idea d'escriure, decideix llavors modificar i millorar aquest primer relat que el seu veí preferiria deixar en l'oblit.
«Les novel·les que m'agraden sempre són com caixes xineses, sempre estan plenes de contes», afirma el narrador d'aquesta sorprenent novel·la que es disfressa de divertidíssim diari, d'assaig sobre l'origen i el procés d'escriptura, d'investigació criminal i de novel·la d'aprenentatge.
Enrique Vila-Matas destrueix el mite de la necessitat d'una veu pròpia mentre reelabora la tradició per demostrar que és propietari d'una de les veus més personals de l'panorama literari contemporani; es permet abordar amb profunditat la creació literària sense renunciar a proporcionar el lector moments d'autèntica riallada; exalça la normalitat a través d'un protagonista excèntric i peculiar, i fingeix improvisació en una novel·la magistral que tanca diversos nivells de lectura, sorpreses argumentals, troballes veritablement genials, gràcies a una estructura capaç de donar-se la volta com un mitjó a partir de la meitat exacta d'el llibre, deixant a l'lector amb la boca oberta fins a la seva perfecte final.
Altres llibres recomanables d'Enrique Vila-Matas són
Aquesta boira insensata
La figura de l'escriptor és el centre de tot, de tot el narrat, de tots els protagonistes davant el mirall en el qual troben a l'escriptor, desfent la seva existència enfront d'aquest Déu antany dotat de ploma, després amb la seva enervant soroll de tecles i posteriorment tan sols lliscant els seus dits en un teclat virtual. I Enric Vila-Matas ho sap. No s'amaga en la falsa modèstia ni ofereix arguments artificials. L'escriptor escriu i crea mons. I per tant escriure sobre un escriptor assegut en soledat és una cosa així com narrar les peripècies de Déu el dia 1 abans del no-res.
A col·lació de tot això de Déu i de l'escriptor, recordo a un altre gran escriptor patri, l'incommensurable Manuel Vilas, En el perfil de facebook, solíem gaudir de les converses entre Déu i Vilas, dos tipus sempre capaços de esbudellar la realitat per descobrir la seva part més hilarant.
Sobretot això de la creació, del poder que converteix l'ésser humà en un nou Déu a través del llenguatge, va aquesta novel·la “Aquesta boira insensata”. Després de l'exitós escriptor Gran Bros s'amaga el nostre escriptor de referència en aquesta història, Simon Schneider. Simon és qui s'encarrega, des del seu refugi en un racó del Mediterrani català, de subministrar arguments amb què seguir alimentant el mite de Gran Bros, ubicat a l'altra banda del món, entre els focus dels gratacels. Però en el seu haver-hi no només hi ha aquesta tasca a l'ombra per a glòria de l'autor del moment. Els seus treballs han arribat a molts altres autors de més pòsit. I aquesta és la seva glòria més gran, que sigui d'altres, que les seves paraules i les seves enginyoses composicions se li remunerin per assolir milions de lectors. Perquè en el fons és a ell qui llegeixen, encara que ningú ho vulgui saber…
Sens dubte una lloa al procés creatiu, amb aquest punt impossible de l'únic interès creatiu com un camí sense fi ni glòria sobre el qual Vila-Matas abunda a la paradoxa del Déu narrador. Fins que Simó, en un dia d'escriptura prolífic, de sobte descobreix que li falta aquesta frase que ho embasta tot. Una cita que hi ha tingut, en stand by al seu cervell mentre escrivia al seu voltant, fins que ha desaparegut quan l'ha anat a buscar…
No pot romandre assegut, contemplant la cita en franca fugida. Aquella tarda de tardor Simó surt del seu refugi al món i, com Quixot, o més aviat com Cervantes, surt a la recerca de la cita que acotava l'eternitat, que sentenciava tot, que descrivia el procés i fonament últim de l'escriptura…
Sens dubte EI doctor Pasavento és juntament amb Bartleby i companyia i el mal de Montano la seva millor obra, pel meu gust com a mínim.
Moltes gràcies per la vostra aportació, Salvador!
El llibre que després d'anys de llegir Vila Matas em va causar un fort impacte, pensava que havia decrescut la seva capacitat narrativa, va ser «Dublinesca». Un llibre immens.
En autors tan especials com Vila-Matas potser és cosa del moment en què l'enganxes més que de l'obra en si.
Vaja, per plantejar nous focus.
Gràcies per comentar, Ricardo.