Samuel Langshorne Clemens va decidir un bon dia dedicar-se a l'periodisme. El seu pseudònim seria Mark Twain, I aprofitant la plataforma que alguns mitjans li van concedir s'articulava (mai millor dit) el seu pensament contrari a tot el que suposés el mal tracte als semblants. En un paÃs com els Estats Units que a finals de segle XIX encara es llastava per poderosos lobbies favorables a l'esclavitud, no es va guanyar moltes simpaties (porto aquà una interessant referència sobre l'abolicionisme als Estats Units, el ferrocarril subterrani).
Aixà que Mark Twain va aparcar el periodisme i es va centrar en la literatura, on acabaria sent un dels referents per a tots els nous escriptors del seu paÃs. La seva extensa obra que ho va abastar tot va servir de bressol a generacions futures de nous autors (com aixà mateix va reconèixer William Faulkner en alguna ocasió).
Però, mentre el seu bon fer i el seu carisma li va concedir glòria i fama creixent als Estats Units, el seu llegat va traspassar les fronteres i es va estendre per tot el món. Perquè Mark Twain va tenir la virtut, escassa en els nostres dies, de compatibilitzar novel·la juvenil i d'adults en una mateixa obra. Va aconseguir aixà que les aventures de Tom Sawyer per una banda i les d'Huckleberry Finn per un altre aconseguissin la universalitat en l'à mbit de les lletres. No és estrany que una ment capaç de tal sÃntesi donés per a un profús conjunt narratiu que es va embarcar en diversitat de gèneres
Desafortunadament, els últims anys de Mark Twain esdevenir cap a una profunda tristesa. No és natural sobreviure a un fill, imagina't el trà gic que ha de ser que passi en tres dels quatre fills. Vidu i amb aquesta natural tristesa reiterativa i descoratjadora Twain va anar apagant entre els darrers i emotius reconeixements de tot un paÃs.
3 novel·les recomanades de Mark Twain
Les aventures de Tom Sawyer
Com no recordar aquesta enorme novel·la? Suposo que molts xavals com jo la van tenir a les mans. Hi havia alguna cosa de mà gic en la vida de Tom Sawyer, no es tractava de viatjar a paÃs de Fantasia, ni de enfrontar-se a dracs o monstres.
El de Tom Sawyer eren aventures del dia a dia, com les que podies viure tu mateix amb la teva colla d'amics. D'alguna manera, la fà cil comparació de les teves aventures amb les de Tom et s'acostaven a la ficció d'una manera tangible.
El teu petit riu de la vila es convertia en el Mississipi i les petites coses es gaudien de manera més intensa. Però també Tom Sawyer et introduïa de manera subreptÃcia en el món adult.
En les vivències de Tom havia momenos menys amables, algunes tragèdies i tristeses, la incomprensió dels adults i alguns d'ells que semblaven convertir-se en els monstres de ficcción d'altres novel·les més fantà stiques, solament que amb un pes de realitat que et feia vaticinar que el món dels adults no era tan idÃl·lic com el teu.
Un llibre per gaudir de la seva lectura i per esprémer la joventut, una edat propÃcia per llegir aquesta novel·la, sense desmerèixer per res una lectura més adulta que pugui tornar a fer despertar una brillantor d'il·lusió quan ja no pertanys a el món de Tom, ni a l' de la teva pròpia infà ncia ...
Les aventures d'Huckleberry Finn
Sempre em va semblar que les aventures d'Huckleberry Finn tenien un punt més fosc, més sòrdid, més cruel.
I és que en ella hi havia un marcat punt de crÃtica social. Huck viatja al costat del seu amic el negre Ji a la recerca d'algun tipus de llibertat que pel fet de ser negre, Jim no sembla poder gaudir. El que resulta finalment dels moments de major duresa és una major exaltació de l'amistat, de l'energia adolescent que, canalitzada cap a les causes propÃcies pot resultar sent un huracà revolvedor de consciències.
Però també hi ha moments d'humor i aventura trepidant, acció sense fi cap a un desenllaç reparador. Tota aventura precisa d'una missió, i la d'aquesta novel·la resulta de gran valor, el més gran dels tresors.
Diari d'Adam i Eva
Només Mark Twain, amb la seva inesgotable capacitat creativa, podia plantejar-se una bità cola d'aquells dies al paradÃs pels únics habitants que van aconseguir lliure accés, fins que la van pifiar amb la manzanita ...
Humor però també intenció d'assaig sociològic sobre la relació entre sexes. En realitat el ParadÃs és en aquest cas un matriarcat, Eva és la que posa nom a tot, la que sap com fer les coses perquè el paradÃs no acabi sent un caos.
Ella descobreix la potencialitat de cada cosa. Adam gairebé sempre sol contempla, admira l'Eva capaç de governar al paradÃs, amb la precisa sensació que el paradÃs no seria tal sense. Si bé l'obra està en certa forma marcada per estereotips sexistes de l'època, aporta molt i bo en aquest estudi de l'home i de la dona.
Un toc d'humor ens acosta a l'paradÃs i ens presenta com van ser aquells dies en què vam estar a punt d'habitar tots en el millor dels espais ...