Els 3 millors llibres del geni Julio Cortázar

Detectar a l'autèntic geni sempre és fàcil. En la literatura hi ha molt bons escriptors, tants o més que dolents. Però com en qualsevol altra dedicació, n'hi ha tocats per l'atzar genètic per convertir-los en l'exemple inigualable de tot art o ofici.

Juliol Cortázar és un d'aquests genis. I, part de la seva genialitat resideix en la seva síntesi de el llenguatge, en la capacitat per generar imatges imperibles per mitjà de frases que troben la perfecció en la seva forma i en el seu fons.

És una cosa així com que Cortázar hagués descobert el truc del llenguatge, cosa que el converteix en metal·lingüista cap a una narrativa convertida en un fèrtil camp inabastable on sembra la seva imaginació. El llenguatge per a Córtazar va quedar alliberat per poder-lo fer servir al caprici oa la necessitat de la composició final. Hi ha qui ho compara amb Kafka, Però sincerament jo penso que no hi ha color.

Frases i paràgrafs fruit d'alquímia literària, en què en ocasions es conforma l'estranyament, la sortida de la realitat per descobrir-la sota el prisma de la seva naturalesa essencial; o relats perfectes dels que es desprèn una facilitat sorprenent per narrar i calar el més profund possible.

La realitat, però també la fantasia, transicions en perfecta harmonia de banda a banda del mirall. Literatura com a màgia. En una de les meves novel·les vaig rescatar una de les seves cites: «Anàvem sense buscar-nos, però sabent que anàvem per trobar-nos» Poca cosa més cal dir…

3 llibres recomanats de Julio Cortázar

Rayuela

Indiscutiblement la seva millor obra. Horacio Oliveira reflexiona sobre la seva existència, la seva forma de vida, les seves decisions, però ... fins on volem llegir? Què ens cal saber? Quan donar per conclosa aquesta història?

La trama se'ns presenta amb la seva naturalesa rupturista respecte a tota intenció narrativa de ficció. I en el fons és una mica com la vida mateixa. El nus de la història és que es preveia, l'ordre natural de les coses, les reaccions més o menys previstes, les diferències propostes seqüencials de lectura ens conviden a que siguem un nou lector en cada nova lectura.

Perquè mai no som la mateixa persona i mai no podrem llegir el mateix llibre si canviem l'ordre. Les nostres impressions sobre Horaci i les seves circumstàncies mai no seran les mateixes segons com afrontem la lectura.

Sinopsi: «Contranovela», «crònica d'una bogeria», «el forat negre d'un enorme embut», «un ferotge sacudón per les solapes», «un crit d'alerta», «una mena de bomba atòmica», «una crida a el desordre necessari »,« una gegantesca humorada »,« un balboteig »...

Amb aquestes i altres expressions es va al·ludir a Rayuela, La novel·la que Juliol Cortázar començar a somiar en 1958, es va publicar el 1963 ia partir de llavors va canviar la història de la literatura i va agitar la vida de milers de joves a tot el món.

bestiari

T'has mirat mai al mirall i t'has preguntat qui ets? No us preocupeu, els personatges d'aquest volum de relats ho acabaran fent per tu. Descobrir la bèstia, en ser viu bàsic que adquireix consciència del seu ésser en un reflex que el mira, no sempre és còmode, però és sens dubte necessari. No és un procés de mutació, encara que sí que tingui el seu punt de fantasia…

Sinopsi: Bestiari és el primer llibre de relats que Julio Cortázar publica amb el seu autèntic nom. No hi ha en aquestes vuit obres mestres ni el menor balboteig ni ressaques juvenils: són perfectes.

Aquests contes, que parlen d'objectes i fets quotidians, passen a la dimensió del malson o de la revelació d'una manera natural i imperceptible. Sorpresa o incomoditat són, en cada text, un condiment que s'afegeix a el plaer indescriptible de la seva lectura.

Els seus relats ens neguitegen perquè posseeixen una característica molt rara en la literatura: se'ns queden mirant, com si esperessin alguna cosa de nosaltres.

Després de llegir aquests veritables clàssics de l'gènere, la nostra opinió sobre el món no pot seguir sent la mateixa. Bestiari està compost per «Bestiari» «Carta a una senyoreta a París» «Casa presa» «Cefalea» «Circe» «Les portes de el cel» «Omnibus» i «Llunyana».

Històries de Cronopios i de fames

En el fons som fantasies, ínfules d'eternitat bufades com llavors de Dent de Lleó. La fantasia de Cortazar és d'una exuberància existencial, on podem trobar allò més ridícul i estrepitós com allò més bell entre allò disforme.

Estranyament per riure sobre la funció vital de tot o del no-res. Lirisme o prosa poètica, perles per descobrir en llegir un gust exquisit.

Resum: Històries de Cronopios i de Fames és un viatge fantàstic que ens remou de la realitat per portar-nos a l'univers lúdic que Cortázar va crear dins els espais que van creixent entre cada situació quotidiana.

Pel absolutament mundà recau la capacitat per donar peu a les observacions més insospitades, per trencar el delicat balanç en què subsistim. L'existència dels Cronopios, aquests éssers humits i verds, Se li va revelar a Cortázar durant una funció de teatre, poc després de la seva arribada a França.

Durant els propers anys començaria a acumular les històries que al final cauen en quatre categories diferents, per ser publicades en un sol volum titulat Històries de Cronopios i de Fames, El 1962. Cortázar magistralment ens dóna instruccions per trencar amb el tedi de la vida.

Després ens porta de la mà per visitar a una família completament fora del comú. Fa un recorregut pel poder que s'oculta en totes les coses plàstiques i objectes inanimats que ens envolten, per culminar en els famosos éssers imaginaris que han captivat el món.

Aquest llibre és barreja de prosa amb poesia, de filosofia amb comèdia, de crònica amb fantasia. Aquest llibre és la garantia perfecta per arrencar-li un somriure fins a la persona més rondinaire.