El quotidià és un espai en comú de tot ésser humà . De portes cap a dins de cada casa, despullats de la disfressa de torn, els personatges que som es tornen el més cert de l'existència. I Anne Tyler dedica la seva obra a aquesta mena d'introspecció més completa, la que neix des de l'entorn bà sic de la llar en els seus milions de representacions possibles i no obstant estructurat en última instà ncia com una constant en què allò humà es redueix a la mÃnima expressió.
La coincidència en el sentir aporta aquesta mà gia de l'universal de la nostra espècie, amb les seves misèries i les seves grandeses. al intimisme esmicolat de Tyler podem contemplar a nosaltres mateixos en una escena de sobretaula o de repòs al llit, moments abans de sucumbir a la son, en la nostra solità ria llit o al costat de la persona que comparteix el nostre espai.
La obra d'Anne Tyler és un manifest de l'intimisme, un retrat imperible de les arestes de la convivència com a contrapès a la necessitat de coexistència. Educada fins i tot en una comuna alternativa de quà quers, amb la visió particular d'aquesta ramificació cristiana que centralitza tot a l'univers interior, es fa més fà cil entendre aquest pòsit fet narrativa d'allò més introspectiva.
És clar que per ser capaç d'arribar a el lector amb aquest intimisme tan intens, la necessà ria empatia amb els personatges es fa fonamental. Per Tyler és tan sols qüestió d'escenificar projeccions d'aquest món real de mà xima proximitat que es genera en tota llar.
Històries de mà xima sensibilitat mogudes a el pas lent d'un rellotge de cuina que s'escolta de fons davant un silenci domèstic, angoixant en ocasions o reconfortant en d'altres. Històries sobre el paradoxal de conviure amb qui estimes, només que exposant tot el que cada personatge és, amb les seves manies i els seus racons foscos, amb les seves esperances i les seves frustracions, amb aquest amor que pot caure de madur amb el temps o potenciar fins a la absoluta dependència.
Una escriptora que, a l'igual que el seu coetà nia, però ja desapareguda Maeve Binchy, Escriu sobre el més essencial de les nostres vides quan ens enfrontem a la mÃnima expressió, sense rols ni defenses. La vida que passa a la nuesa de casa nostra.
Top 3 llibres recomanats d'Anne Tyler
exercicis respiratoris
Quantes vegades haurem sentit allò de respira fons i compta fins a 10? Una gran referència per a endinsar-nos en la convivència i en la interacció amb la resta de personatges que ocupen la nostra casa.
Perquè sÃ, res més cert que les nostres interioritats com una novel·la en la qual nosaltres com a protagonistes prenem les regnes d'una trama composta per les vides dels que més volem. I no sempre és fà cil per Ira i Maggie, la tÃpica parella que ha tapat com ha pogut mancances i que ha amagat sota les catifes de la casa els seus més ignots secrets.
El realisme en mans de Tyler suposa un vertiginós viatge per al lector. Les excuses i justificacions, les mentides pietoses, la veritat de l'amor exposada als seus més profundes contradiccions sobre el veritable significat d'estimar.
La llar d'aquesta famÃlia en plena eclosió de voluntats acaba despullant aquestes crisis per la sobreexposició a la veritat. Potser cadascú busqui la veritat dels altres mentre s'ocupa d'ocultar part dels seus sentiments.
Una novel·la que va fascinar en el seu realisme inquietant, aquell que ens condueix com a lectors voyeristes cap al desenllaç d'unes vides absolutament versemblants a casa del nostre veà oa casa nostra.
El turista accidental
com diria JoaquÃn Sabina, El dolent de morir d'amor és que no et mors. La pèrdua d'un fill és això en essència, la completa sensació de prescindibilitat de tot. I clar, en aquesta història la tragèdia acaba traslladant-se a la separació dels que abans compartien una mateixa pregunta a el futur ja sense resposta possible.
Macon i Sarah descobreixen aquest abisme de l'absència que s'estén a tota contingència vital. Sarah abandona la llar i Macon es queda amb el seu ordre i la seva minuciositat per endinsar-se en una rutina que el consumeixi tot, que ocupi cada segon de la seva vida.
L'aparició de Muriel, una dona enfrontada als seus dilemes particulars i encarregada d'una famÃlia enterament pujada a l'esquena va cobrint a poc a poc l'abisme que fins llavors semblava insuperable per Macon.
La lectura, fonamentada en una gran capacitat per a la versemblança més enllà de la moralitat, és que no hi ha segones oportunitats per a la fatalitat, però sempre es pot refer algun tipus de camà alternatiu. Una novel·la emocionant des de la cruesa, cap a la resiliència i finalment cap a l'alliberament de la consciència.
Reunió al restaurant nostà lgia
Hi ha qui se submergeix en la malenconia de la derrota i qui acaba per trobar illes sobre les quals anar reposant en el infaust trà nsit de la desesperació. Pearl té ja més vida a l'esquena que a l'horitzó.
Un punt d'innegable orgull li dóna forces per afrontar els seus últims dies i gaudeix reunint a la seva famÃlia al voltant d'una taula en la qual fa molts anys que algú va deixar de seure. El pitjor de lluitar fins a l'extenuació és quan algú és capaç de recriminarte que no ho vas fer prou.
A la reunió familiar al voltant de la potent figura matriarcal de Pearl, els seus fills Cody, Jenny i Ezra componen el mosaic d'una escena familiar qualsevol. D'entre les aparences i les converses més cordials sempre acaben emergint les sensacions que alguna cosa va poder ser diferent, focalitzant els fracassos i les mancances a un personatge que va abandonar a aquella famÃlia.
És difÃcil focalitzar la culpa a qui ja no hi és. L'absència s'idealitza i es busquen causes en un altre costat, en les persones que sà que van quedar davant de l'timó. Al restaurant d'Ezra, aquesta famÃlia es retroba per gaudir i per tornar a esperar que l'absent entri per la porta i reprengui el seu seient.
