La escritora caribeña Maryse Condé (digo caribeña porque apuntar a su condición francesa por reductos coloniales aún vigentes, pues como que se me hace raro) hacÃa de su literatura, casi siempre en clave de ficció històrica, un auténtico escenario teatral donde cada uno de sus personajes declama su verdad. Intrahistorias hechas rabiosas certidumbres como de soliloquios a media luz. Reivindicación que consigue alcanzar sus dosis de revancha respecto a relatos oficiales u otras crónicas que exilian nombres que debieran ocupar grandes páginas.
Totes les històries made in Condé ofereixen semblants ulls al món en deute amb els uns o els altres. Des de la seva mateixa figura en les arrencades de tints biogrà fics fins a la representació de qualsevol dels seus personatges emblemà tics. Conscienciació des de l'autenticitat que aclareix tots els possibles dubtes sobre com van passar els fets revisitats per Condé, amb les dosis més intenses d'empatia per ser capaços de reaprendre, si escau, la Història.
La bibliografÃa con sello de Maryse Condé se incrementó durante sus fértiles 90 años. Tanto en volumen como en reconocimientos y alcance internacional. Porque más allá de géneros más aferrados a la ficción pura. Las semblanzas de vida de Condé también aportan suspense desde la mera supervivencia. Tramas vÃvidas hacia la resolución que la vida misma ofrece con sus dejes de crudeza o de insospechado esplendor.
Top 3 millors novel·les de Maryse Condé
Jo, Tituba, la bruixa de Salem
Seguramente el más delirante de los casos de machismo histórico sea lo de las cazas de brujas repetidas en medio mundo como un verdadero tic misógino exacerbado bajo el paraguas de la religión (peor me lo pones). En alguna ocasión escribà un relato bastante extenso sobre los autos de fe de Logroño y recordé en esta historia ese mismo ambiente de revanchismo porque sÃ. Solo que en esta ocasión la esclava Tituba puede llegar a ser la bruja que todos más temÃan…
Maryse Condé adopta la veu de la mÃstica Tituba, l'esclava negra que va ser jutjada en els famosos processos per bruixeria que van tenir lloc a la ciutat de Salem a finals del segle XVII. Producte d'una violació a bord d'un vaixell negrer, Tituba va ser iniciada a les arts mà giques per una curandera de l'illa de Barbados.
Incapaç de sostreure's a la influència dels homes de baixa moral, serà venuda a un pastor obsessionat per Satanà s i acabarà recalant a la petita comunitat puritana de Salem, a Massachusetts. Allà serà jutjada i empresonada, acusada d'haver embruixat les filles del seu amo. Maryse Condé la rehabilita, l'arrenca de l'oblit a què havia estat condemnada i, finalment, la torna al seu paÃs natal a l'època dels negres cimarrons i les primeres revoltes d'esclaus.
L'evangeli del Nou Món
Un nuevo Dios llegado a este mundo, hecho carne para ofrecer, quizás, una segunda oportunidad al ser humano advertido de su remota llegada. Pero el hombre actual es descreÃdo por imperativo de sus más hondas contradicciones. Dios no puede existir más allá de las iglesias como la moral solo puede caber en una urna.
La madrugada de un Domingo de Pascua, una madre recorre las calles de Fond-Zombi y un bebé abandonado llora entre las pezuñas de una mula. Ya adulto, Pascal es atractivo, mestizo sin saberse de dónde, y sus ojos son tan verdes como la mar antillana. Vive con su familia adoptiva, pero el misterio de su existencia no tarda en hacer mella en su interior.
Quin n'és l'origen? Què se n'espera? Els rumors volen per l'illa. Es diu que guareix els malalts, que duu a terme pesques miraculoses… Es diu que és fill de déu, però de quin? Profeta sense missatge, messies sense salvació, Pascal s'enfronta als grans misteris d'aquest món: racisme, explotació i globalització es fonen amb les seves pròpies vivències en un relat ple de bellesa i lletjor, amor i desamor, esperança i derrota.
Cor que riu cor que plora
Un exercici natural cap al relat de qualsevol vida conté aquest particular equilibri entre els ingredients vitals que cadascú li toquen en sort o desgrà cia. En el cas de Maryse no hi ha dubte que la barreja és la que és. Perquè la idealització és un reflex on esborrar els mals moments, si és que hom ho necessita. Mentre que el realisme és aquest testificar del pas del món. I una escriptora com Maryse obstinada en el testimoni més estremidor aconsegueix que riguem o que plorem amb aquesta mateixa sensació paradoxal que apunta Sabina sobre Chabela Vargas.
No és fà cil viure entre dos mons, i la nena Maryse ho sap. A casa, a l'illa caribenya de Guadalupe, els seus pares es neguen a parlar crioll i s'enorgulleixen de ser francesos de soca-rel, però, quan la famÃlia visita ParÃs, la petita repara com els blancs els miren per sobre de l'espatlla.
Eternament a cavall entre la llà grima i el somriure, entre el bell i el terrible, en paraules de Rilke, assistim al relat dels primers anys de Condé, des del seu naixement en ple Mardi Gras, amb els crits de la seva mare confonent-se amb els tambors del carnestoltes, fins al primer amor, el primer dolor, el descobriment de la pròpia negritud i de la pròpia feminitat, la presa de consciència polÃtica, el sorgiment de la vocació literà ria, la primera mort.
Aquests són els records d'una escriptora que, molts anys després, mira enrere i es capbussa en el seu passat, buscant fer les paus amb si mateixa i amb els seus orÃgens. Profunda i ingènua, malenconiós i lleugera, Maryse Condé, la gran veu de les lletres antillanes, explora amb una honestedat commovedora la seva infà ncia i la seva joventut. Un exercici magistral d'autodescobriment que constitueix una peça clau de tota la seva producció literà ria, que li ha valgut el Premi Nobel Alternatiu de Literatura 2018.
