Fa poc escoltava una entrevista al senyor Arturo Pérez Reverte abordant el tema de les nacionalitats, de el sentiment de pertinença, de les banderes i dels que es cobreixen amb elles. El sentit de ser espanyol està avui intoxicat per percepcions, ideologies, complexos i una allargada ombra de sospita sobre la identitat que serveix a la causa de la polèmica constant al voltant de què significa ser espanyol. Les etiquetes i el maniqueisme llasten tota noció sobre el espanyol, en favor de tots aquells que confabulen contra el simple fet de ser, colmándolo de culpes, abordant-lo des del prisma interessat de torn que recupera foscos passats per treure partit. La treballada noció que Espanya és ara el mateix que quan era ocupada i patrimonialitzada per una facció, suposa un reconeixement absolut que tot està perdut, que els que la van transformar sota el prisma únic la conserven per a si davant dels que la volien com una cosa més plural i divers. Flac favor per una identitat pàtria que, com qualsevol altra, va tenir i té les seves llums i les seves ombres i que fet i fet, no hauria de ser de cap ideologia sinó dels que habiten aquest estrany i concorregut si patri.
Per això mai està de més parar atenció a un cronista fonamental dels nostres dies. Un escriptor que tracta sense manies la causa de l'identitari des l'anecdòtic fins l'essencial. Perquè aquesta mena de recull de pensaments esquitxen molt diferents espais temporals de l'panorama ibèric en el qual creixien i creixen murris, pocavergonyes, mentiders, prestidigitadors de l'verb i adoctrinadors sense doctrina pròpia, des d'un i altre costat de l'ventall pseudoideológico.
I dic «pseudo» anteposant a ideologia perquè realment, en moltes ocasions es tracta d'això, de desvestir la mentida, d'exhibir la falsedat, d'escriure amb l'estilet més feridor de Pérez Reverte per acabar marcant a cadascú amb les seves misèries.
L'orgull de ser espanyol o portuguès o francès resideix en la brillantor de la gent encara lliure de l'estigma d'aquest conductisme cap a la mentida. Per enfrontar un suposat nacionalisme, els nous espanyols ofesos es vesteixen amb la bandera oposada, la que per a ells sí que vesteix de veritat i puresa, la qual mai va acollir a malandrins quan no criminals. Com si els mals només poguessin estar en una banda, com si pensar diferent a ells fora sumir-se en aquesta Espanya pretesament negra que si hi ha és precisament pel frontisme aferrissat en què uns només miren amb els ulls de l'ahir, i altres, com feridor resposta, es confien als vells esperits.
Perquè no és el mateix reivincidicar la justa restauració de drets i honor dels vençuts en qualsevol guerra que pretendre submergir tota la resta en la ignomínia, fins a la fi dels dies i per tot el que es mogui al seu idèntic pas.
La Història per Pérez Reverte és un espai sobre el qual dissertar lliurement, sense el llenguatge encotillat per la políticament correcte, sense deutes amb els seus possibles partidaris, si compromisos adquirits i sense intenció d'escriure nova història. La història també és opinió, sempre que aquesta no sigui aquesta falsedat interessada tan estesa.
Tot és subjectiu. I això bé ho sap un escriptor que necessàriament fa de l'empatia eina d'ofici. I així ens trobem amb aquest llibre que parla de crueltat quan la crueltat era llei i que s'obre a l'conflicte quan el xoc d'ideologies va derivar en la tempesta.
Espanya, suma de nacionalitats segons qui ho vegi, projecte per simple connexió territorial, pàtria per la barreja compartida des Pirineus fins a Gibraltar. Tots a una al desgavell general, participant en per moments glorioses o fosques pàgines, segons com es vulguin llegir.
Pérez Reverte és una veu experta en això de les identitats sobre els draps calents que són les banderes, un relat del que pot ser aquesta Espanya en la que el millor, simplement, és considerar als altres com iguals i gaudir de les seves coses quan viatgem amb aquesta curiosa companyonia d'un remot drap hissat. Poc o res més és Espanya, ni tan sols una lletra amenaçant per a l'himne. Una Marxa Reial que fins i tot els seus orígens es perden en una heterogènia imputació creativa.
Ja pots comprar el llibre Una història d'Espanya, d'Arturo Pérez Reverte, aquí: