La mitologia nòrdica té un punt exòtic singular, més que res perquè es tracta de països no tan llunyans avui dia (poques hores d'avió ens separen).
Algunes teories apunten que aquests pobladors del nord d'Europa ja van conèixer les amèriques abans que Colom. Des d'allà fins a tota la construcció de deïtats, poders i misteris enterrats entre el gel i la neu.
Un dels punts diferenciadors pel que fa a mitologies com la grega és la naturalesa imperfecta que apunta Gaiman en aquesta obra. Déus massa terrenals que es deixen governar per pulsions violentes o sexuals, homes com semidéus lliurats a la guerra per la guerra ia l'ostentació de la força i el poder.
I en aquesta composició menys lírica que la mitologia grega, resideix un encant especial. Literatura fantàstica que ens acosta a altres Olimpos mes propers, entre l'alcohol i la passió física. Sembla com si els déus nòrdics haguessin descobert que els veritables plaers es trobessin a la Terra.
Gràcies a aquest llibre fem un repàs per l'heterogènia composició narrativa que suposa el endinsament a aquests referents mitològics nascuts de l'fred. I vam gaudir d'un relat esgarrifós sobre el desig, l'ambició i el poder a trav d'una terra dura on sobreviure a les circumstàncies sembla l'únic motiu de mortals i immortals.
Una trobada entre humans i llegendes, com si tots dos compartissin aquest silenciós espai per on circulen els corrents gèlids del pol nord. Escenaris d'on emergeix la fantasia entre la cruesa d'un paisatge tan magnetitzant com desolador, entre boscos mil·lenaris, feres i l'estepa glaçada com qualsevol camí per emprendre qualsevol viatge.
El mjolnir o martell de Thor com a símbol d'aquesta duresa, de les ànimes i del gel.
Ja pots comprar el llibre mites Nòrdics, l'última obra de l'autor Neil Gaiman, aquí:
2 comentaris a «Mitos nòrdics, de Neil Gaiman»