L'Espanya buida, l'anterior llibre de Sergio de el Molí, Ens va presentar una perspectiva devastada, més que devastadora, sobre l'evolució d'un país que va transitar des de la misèria econòmica cap a una mena de misèria moral. I remarco el de perspectiva devastada perquè l'èxode de la gent dels pobles a la ciutat es va produir amb cega inèrcia, com allò de l'ase i la pastanaga ...
I de sobte, des d'aquests fangs, arriben aquests llots. L'Espanya buida ens presentava la figura d'Antonio Aramayona, professor de filosofia desencantat amb les contradiccions de viure ia punt de fer mutis pel fòrum d'aquest món. A partir d'ell es ramificava aquell ja mític assaig que sortís l'any passat.
Doncs això, que de cop i volta, en aquest nou llibre La mirada dels peixos, Antonio Aramayona torna a la vida literària amb més protagonisme. Els ensenyaments de professor sobre la integritat, el progrés, la necessitat de reivindicar sempre l'injust i el respecte per un mateix, entronquen perfectament amb un espai pràcticament autobiogràfic de l'autor.
La joventut és el que té, impregnada de tots aquells bons principis transmesos per la persona oportuna, conduïts per poc més que el sentit comú, el respecte i la veritat pròpia acaba estampant amb una realitat que espera una maduresa ja reconduïda cap als convencionalisme i la seva oportunisme.
A la fi cal un punt de reconeixement de la traïció que és créixer i madurar. Tot allò que en la joventut es pactava a sang acaba emborronándose com tinta mullada sobre les pàgines dels nostres propis llibres. Sempre queda la ràbia, i la noció que en qualsevol moment, si la sort s'escau, tornarem a ser, en més banda, tot el que vam ser.
Ja pots comprar el llibre La mirada dels peixos, La nova novel·la de Sergio de el Molí, aquí:
2 comentaris a «La mirada dels peixos, de Sergio de el Molí»