Amb les últimes vibracions d'Eva, La seva anterior novel·la de la sèrie Falcó, encara reverberant en la nostra memòria lectora, Pérez Reverte irromp amb una novel·la de transició entre propostes de Falcó i el que arriba després.
Sigui com sigui aquesta novel·la es presenta com una faula de forta càrrega simbòlica a través d'una personalització que acaba per fer-nos oblidar que es tracta d'una història de gossos. Les vides de Teo, de Boris el Guapo, de Negre i de molts altres gossos s'eleven fins a aquesta condició humanitzada que Arturo Pérez-Reverte aconsegueix desenvolupar fins a la extrema credibilitat.
No sé si a l'acabar de llegir aquest llibre es podrà tornar a mirar a un gos de la mateixa forma. Si ja sospitàvem que en aquestes mirades expressives s'ocultava algun tipus d'intel·ligència per sobre del que sospitat, quan donem per acabada aquesta trama confirmarem totes aquestes sospites.
Com a bon amant dels animals en general i dels gossos en particular, l'autor s'ha ocupat de presentar-nos un escenari complet d'aquest món animal reconegut per mitjà de la faula. Un escenari caní on perduren pautes entre el moral, el instintiu i l'espiritual. Pautes que abans respectaven els homes com un conjunt bàsic per mantenir un mínim de convivència entre iguals.
El viatge de Negre a la recerca dels seus companys extraviats és també un passeig per totes aquestes referències que els gossos potser aprenguessin dels homes en el procés cap a la domesticació, però que ara només ells conserven molt per sobre dels nostres ensenyaments tirades per terra per a nosaltres mateixos.
Si alguna cosa sobreviu en aquest món després d'algun tipus d'hecatombe que segur ens esperarà demà o dins de mil·lennis, només els gossos podrien afanyar a recuperar un món on els vells valors imperin, en primer lloc per a la conservació de qualsevol espècie.
Amb un petit descompte per a accessos des d'aquest bloc, que sempre és d'agrair, ja pots comprar la novel·la Els gossos durs no ballen, El nou llibre d'Arturo Pérez Reverte, aquí: