Els llibres entre el que és literari i el que és biogràfic al voltant d'estrelles musicals proliferen darrerament amb aquesta intenció d'exalçar el mite alhora que es compon un escenari complet sobre la carrera musical, les motivacions i els temps viscuts.
Des de Sabina, amb el seu llibre «Fins i tot la veritat» fins a Bowie amb «Heroe», passant per Patti Smith i la seva «Devoció», novetats que van assaltant les llibreries per alegria dels fãs.
I gairebé totes aquestes ocasions els títols dels llibres rescaten una vella cançó que, d'alguna manera, representa el personatge o ens endinsa en particulars vivències sobre les quals aquest vol fer especial èmfasi.
En el cas de Loquillo, aquest «Als carrers de madrid» transforma en prosa allò que ja escrivís al seu moment en un temita ben conegut de la seva discografia.
I en aquesta translació cap a allò prosaic, que sempre permet més profusió més enllà de la mètrica musical, Loquillo ens condueix per aquell Madrid pletòric de noves tendències i de llibertat en què la joventut del moment ho explorava tot.
Amb una perspectiva completa d'aquell que s'ha mogut per tot espai alternatiu, se'ns condueix des de la bohèmia fins a la crítica social, sense oblidar la noció més personal que també aporta un cop d'ull subjectiu amb aquest punt de malenconia de tot el que emprèn un projecte vital compromès amb allò artístic, on es descobreixen llums i ombres com a necessari aliment per a la creativitat.
Si bé en algunes ocasions Loquillo havia realitzat algun mestissatge entre música i poesia, amb versos de Luis Alberto de Cuenca, per exemple, aquest viatge de tornada cap a allò literari (suposa ja el sisè llibre en una sèrie considerable amb l'ideari social i fins i tot polític de l'artista) aporta aquesta noció de balanç, de nova parada per a la reflexió i l'exposició d'emblemàtics records.
Ja pots comprar el llibre Als carrers de Madrid, el nou de Loquillo, amb descompte per a accessos des d'aquest bloc, aquí: