La professió de reporter comporta alts riscos. Antonio Pampliega ho va saber de primera mà durant els gairebé 300 dies que va romandre captiu, segrestat per Al-Qaida durant la guerra de Síria el juliol del 2015.
En aquest llibre En la foscor, el relat en primera persona resulta esfereïdor, agònic. Antonio ja era un assidu de Síria, on havia viatjat moltes vegades per preparar un reportatge sobre la situació social en aquest país.
Suposo que certa confiança d'aquelles anades i vingudes reiterades al conflictiu país va poder fer pensar a l'Antonio i als seus companys que res dolent els passaria. Però al final tot es va torçar.
De sobte, l'ensurt d'una furgoneta que els talla el pas, la tensió creixent i el trasllat a sap Déu on.
I en aquest captiveri es comença a aixecar la veu en primera persona d'Antonio. Un relat sobre la crueltat de lésser humà. Considerat com un espia, a Antonio ho sotmeten a una vexació constant. Ho tanquen i aïllen de tot. Només el treuen per massacrar-lo a cops o per humiliar-lo. Així durant dies i dies en què el cant del Muecín de la propera mesquita marca les sinistres hores.
Aterrit pel fred, desorientat, confús, atemorit i totalment vençut, fins al punt de sobrepassar el seu instint de supervivència natural i plantejar-se l'única i fosca sortida.
Com he arribat a aquest punt?
Aquest interrogant ens introdueix al relat previ al segrest, a aquell moment en què Antonio encara no era l'ombra de si mateix. Poc podien imaginar Antonio i els seus dos companys periodistes que serien traïts pels seus contactes.
El malson va començar durant l'espera d'aquests guies. Una negra sensació s'escampava com una boira entre l'asfixiant calor. Antonio i els seus dos companys van iniciar llavors el seu viatge sense retorn…
Ja pots comprar el llibre En la foscor, l'esgarrifós relat del periodista Antonio Pampliega, aquí: