Res millor que l'al·legoria i els seus símbols per prendre perspectiva sobre les coses que ens passen, sobre els nostres problemes quotidians i les nostres formes d'afrontar-los.
I res millor que la fantasia per compondre aquestes meravelloses històries que entretenen al mateix temps que guien i ofereixen alternatives en els nostres moments d'ofuscació.
D'això tracta d'ocupar aquesta novel·la Hope. Que el seu títol a més s'acompanya d'aquesta típica afegitó que ja anticipa sobre que va a versar la trama: La història d'una nena que no podia escoltar les paraules.
D'entrada ja podem suposar el que comporta no poder escoltar les paraules: Incomunicació. Obcecació. Soroll.
I llavors vam començar a llegir. I vam començar a caminar sense perdre detall a través d'un vell carrer, cada descripció ambienta i alhora condueix als primers símbols del nostre caminar a la recerca d'alguna cosa.
Ens trobem amb el teatre Serendipity, que com el seu propi nom indica ens convida a endinsar-nos en ell sense saber que ho buscàvem, però intuint que és allà on podem trobar alguna cosa singular, alguna cosa diferent al buscat que es converteixi en un nou gran descobriment.
Perquè la petita Matilda, malgrat ser gairebé una doneta, aviat ens sembla com una rèplica de el petit príncep de Sant Exupèry. Un d'aquests personatges infantils que en el seu candidesa s'apilen saviesa per a tot aquell que ha perdut ja el camí de la infància com a solució a la grisor de l'món.
Al costat de Matilda trobem a Joseph, amb les seves tribulacions d'home adult o algun ninot còmplice de Matilda.
Perquè Matilda necessita trobar amb qui compartir els seus secrets i pors. I és en estat de confusió i por quan podem reconèixer un tros de nosaltres en Matilda.
I d'aquesta empatia neix la ensañanza final de el llibre, les instruccione per tirar endavant, la forma de fer que les paraules tornin a servir per comunicar i ser feliç, o al menys intentar-ho ...
Ja pots comprar la novel·la Hope, el nou llibre de Wendy Davies, aquí: