L'esperada segona part de «El silenci de la ciutat blanca»Acaba de sortir al carrer i la veritat és que no defrauda.
El misteriós assassí en sèrie d'aquest lliurament segueix les pautes de la Triple Mort, un ritu iniciàtic celta imbuït entre les ombres de tota pràctica macabra perduda en la nit dels temps. Pràctica aquesta, com moltes altres, que va poder dur-se a terme, o no, a la península ibèrica durant períodes pre-romans. Els únics testimonis a l'respecte daten de diversos segles després. A l'edat mitjana algú va acabar posant negre sobre blanc el que fins aquell moment corria de boca en boca com un ancestral record.
Fossin certs o no, el que realment passa a la novel·la és que el Inspector de policia Unai López d'Ayala s'encarrega de l'escabrós cas que porta als nostres dies aquestes macabres costums d'ofrena als déus. Unai haurà d'esbrinar què hi ha darrere d'aquest acarnissament en la mort, escenificat amb tan macabra teatralització.
Per descomptat, com tot bon thriller de tall clàssic, només a la fin pot el lector lligar els caps, mai solts en la trama però sí soterrats per aconseguir aquest efecte d'implicació absoluta de l'lector, de fer-li desitjar saber més i més per poder trobar explicacions a aquesta manifesta forma de el mal que amenaça els propis protagonistes.
Els personatges de la novel·la, estretament relacionats amb la primera part, segueixen mantenint aquesta versemblança en tots i cadascun dels seus actes, provocant en el lector aquesta mimetització que aconsegueix, a més d'atrapar pel que fa a l'propi nus de la trama, enganxar perquè se senti cada escena com viscuda autènticament. Si a tot això li sumem aquest reconeixement de l'entorn proper: Vitòria, Cantàbria ... Tot es fa molt molt proper.
En resum una segona part a l'altura de «El silenci de la ciutat blanca». Tan sols queda que el tancament a la trilogia de la ciutat blanca no es faci esperar.
Ja pots comprar Els ritus de l'aigua, l'última novel·la d'Eva García Sáenz de Urturi, aquí: