Quan un s'atreveix a guionitzar l'estremidor llibre Intemperie, de Jesús Carrasco, de la forma tan brillant en què Daniel Remón ho va fer, sens dubte cal donar-li un vot de confiança en les seves incursions novel·lÃstiques.
Perquè Daniel va aconseguir transmetre molt del que s'ha narrat en aquesta odissea de com n'és de mundà «Intemperie» amb aquest batec de la vida i de la por, de la falda abandonada a cop de crua realitat, del realisme mà gic per força com a única forma de supervivència…
Per això un enlairament narratiu recent com el de Daniel Remón té molt d'aposta segura com a premiat guionista capaç de translacions mà giques del paper a la pantalla. La qüestió és abordar les seves creacions a poc a poc, conforme van sortint una vegada animat a ser ell el primer que expliqui històries que finalment puguin ser guionitzades als escenaris de la nostra imaginació.
Llibres recomanats de Daniel Remón
Literatura
Per poc que tens fills i t'animes a explicar contes d'aquells que sorgeixen sobre la marxa, descobreixes que la cosa sempre es complica. Posats a imaginar, els nens sempre demanen més. I de vegades són ells els que acaben per acabar els contes…
Una nit, el Teo, un nen de tres anys, li demana al seu oncle Daniel que li expliqui un conte. Però no qualsevol conte, sinó un que inclogui un nen anomenat Teo, un cotxe vermell, una bruixa bona i una dolenta, un monstre, una maleta i un munt de diners. Barrejant el Madrid del confinament amb elements propis dels clà ssics infantils, el narrador convida el seu nebot a un viatge formidable que el portarà fins a Londres, a una illa perduda a les Filipines ia un llogaret despoblat d'Aragó. Un trencaclosques en què els personatges persegueixen els desitjos mentre fugen d'un monstre de nom impronunciable.
Daniel Remón ha escrit una novel·la única, brillant, imaginativa i profunda. Mitat homenatge als llibres, meitat autobiografia, Literatura funciona com una cruïlla impossible entre La princesa promesa i Ordesa. Un conte dins un culebró dins una saga familiar -la del mateix Remó- dins una reflexió sobre l'ofici d'escriure. Una carta d'amor a un nen ia tots els nens que vam anar una vegada.
Ciència ficció
L'amor per definició és ciència-ficció. Perquè es tracta de la paraula més inabordable, de l'univers sense confins de cap mena ni vectors que ho expliquin. Per això això d'estimar-se pot ser de qualsevol manera, sota qualsevol filia. La qüestió és compondre la més extraordinà ria de les històries.
Ciència ficció és una història damor. No hi ha futurs alternatius, naus espacials o viatges en el temps. El que hi ha són un grapat de fragments en què el narrador, guionista de cinema i professor de guió, recorda la seva darrera relació de parella. A través de diversos gèneres (comèdia romà ntica, cinema, assaig, drama, fantasia i, també, és clar, ciència ficció), assistim a una autòpsia semblant a la que tots hem practicat alguna vegada després d'una ruptura: una barreja de memòria i mite , anà lisi i pura especulació.
Ciència ficció és la segona novel·la del guionista i escriptor Daniel Remón (Goya 2020 al millor guió adaptat per Intemperie) després del seu sorprenent debut, Literatura, on ja donava les claus del seu estil: un estil à gil heretat del cinema i una mirada tendra i amb molt d'humor. Amb una capacitat per retratar la intimitat de la parella que recorda, per moments, Woody Allen i Marta Jiménez Serrano, Remón analitza els engranatges invisibles de l'amor, aixà com altres temes, com la pèrdua, el dol o l'acte d'escriure.
