Els millors llibres de Colin Dexter

Res millor que crear un protagonista recurrent com l'Inspector Morse per fer pivotar una carrera literària. Perquè després de conèixer Endeavour Morse el lector sempre en vol conèixer més. Des de les seves manies i rareses s'erigeix ​​una mena d'heroi antiheroic que va habitar pàgines i pàgines durant més de vint anys i que s'han anat traduint amb comptagotes a l'espanyol.

Així que encara desaparegut el bo de Dexter encara podem anar gaudint de la seva obra a mesura que les seves novel·les van sent reeditades. Val la pena descobrir un tipus l'animadversió generalitzada del qual, la seva desconfiança en l'espècie humana i el seu escepticisme el configuren el perfecte investigador que tot pot conèixer sobre les fosques de l'ànima humana. Narrativa criminal amb aquesta aroma a true crime. Investigacions que tracen casos paral·lels a la vida mateixa, a aquell espai de successos que ens agafen des de la deriva de l'emocional, de les ambicions, dels desitjos truncats a l'odi…

Top 3 novel·les recomanades de Colin Dexter

Últim autobús a Woodstock

L´inici de tot. El naixement d?un Inspector Morse que va arribar per aportar el seu segell inconfusible a la recerca dels criminals més avisos. Morse és el millor per estirar el fil que porta fins a l'assassí. Només que ja des dels seus inicis Morse ens ensenya a redescobrir les pistes a la seva manera, a actuar de la manera menys ortodoxa, a aconseguir la seva fi sense importar els mitjans…

El cos sense vida de Sylvia Kaye apareix a les portes d?un pub de Woodstock, un petit i pacífic poble britànic. L'inspector Morse de la policia d'Oxford (exalumne de la prestigiosa universitat local, apassionat de la música de Wagner, els mots encreuats i les pintes de cervesa) està segur de saber qui és la noia amb què Sylvia va ser vista en una parada d'autobús aquella fatídica nit i que sembla tenir la clau per resoldre l?assassinat. Però l'irreprimible sarcasme i l'excés de confiança de Morse en els seus dots deductius xoquen immediatament amb la fredor de la jove, deixant clar que descobrir la veritat dolorosa i actuar en conseqüència requerirà fins a l'últim àtom de la disciplina professional de l'inspector…

Oxford com a teló de fons, unes històries sense fissures i un elaborat desenvolupament dels personatges són les tres inconfusibles senyes d'identitat que han convertit Colin Dexter en un dels exponents contemporanis més importants del gènere, un veritable mestre de la ficció policial clàssica.

Últim autobús a Woodstock

Vista per darrera vegada

Els testimonis tenen la baula perduda de tota investigació. Però la veritable última vegada que es va veure amb vida la víctima mai no és l'última vegada d'aquests testimonis. Perquè aquest macabre honor correspon a l'assassí que observa l'apagar-se dels ulls. A l'interior un obscur fosc en què només algú com Morse es pot endinsar per desfer la fosca boira dels fets.

Valerie Taylor, una alumna adolescent de la Roger Bacon Comprehensive School de Kidlington, al nord d'Oxford, desapareix sense deixar rastre. Dos anys més tard, i poc després que el seu cas torni a estar d?actualitat gràcies a un reportatge de The Sunday Times sobre persones desaparegudes, Ainley, l?inspector encarregat de la investigació, mor en un accident de trànsit, i els pares de Valerie reben una carta amb mata-segells de Londres, aparentment escrita per la seva filla, en què diu que es troba bé.

L'inspector Morse i el seu ajudant, el sergent Lewis, seran assignats al cas. Morse, convençut que Valerie està morta, intentarà esbrinar què va passar realment el dia de la seva desaparició: la noia havia anat a casa a dinar, i va ser vista per última vegada amb el seu uniforme escolar i una borsa quan tornava de nou a l'escola…

Vista per darrera vegada

La Mort és la meva veïna

Una de les últimes entregues de la sèrie. Morse ja porta uns quants casos a l'esquena. Suficients perquè el cansament professional faci efecte en un investigador després de criminals de tot pelatge. Però Morse és infatigable perquè està de tornada de tot. Desconfia tant de l'humà que espera qualsevol cosa. I per moments sembla que descobrir el criminal només és un joc per a ell. Un joc a tall de la navalla però un joc al capdavall.

Mentre portava el seu cap de tornada a Kidlington, Lewis va reprendre la conversa des del punt de partida. “No m'ha dit què en pensa, Owens, el veí que viu al costat de la dona morta.” “La mort sempre és la nostra veïna del costat”, va dir Morse, en to ombrívol. L'assassinat d'una dona jove… Un poema d'amor críptic del “segle disset”… I una fotografia d'un misteriós home de pèl gris…

Més que suficient per posar l'Inspector Principal Morse sobre la pista d'un assassí. I, precisament, una pista el porta al Londsdale College, on la contesa entre Julian Storrs i el doctor Denis Cornford pel cobejat lloc de Director arriba al punt àlgid. I aquí és quan Morse enfronta una crisi més fonda i molt més personal…

La mort és la meva veïna
Valorar post

Deixa un comentari

Aquest lloc té validesa Akismet per reduir el correu brossa. Aprèn com es processen les dades dels teus comentaris.