la nord-americana Emma Cline ha arribat de la mà dels seus personatges per oferir una literatura rabiosament empà tica amb la qual conquerir mig món, tot esperant que l'altre mig es deixi captivar per la seva feresa feta prosa. I no és que es tracti d'una fórmula mà gica narrativa. La qüestió és dotar d'aquesta veritat a les persones que habiten les escenes, des de la protagonista fins a l'últim gest de el personatge més intranscendent en el desenvolupament de la trama.
Potser és el signe dels temps i dels seus nous cronistes…, una literatura amarada d'aquesta visió en primera persona de la vida que va des del postureig inicial fins a l'endinsament en els motius més profunds de l'ésser. Una cosa aixà com el que cadascú mostra a les seves xarxes socials, però amb el impagable deute d'acabar ensenyant-ho tot en una inèrcia irrenunciable, en una força centrÃpeta en què explicar el nostre món acaba sent reality literari.
I no és que l'Emma ens parli d'Instagram o de Facebook. Res més lluny de la intenció. Però serveixi aquesta interpretació lliure per oferir aquesta ullada a la manera d'encarnar els seus personatges devorats per imperatiu d'unes trames entestats a relatar-ho tot. Passem de sentir la pulsió sexual més insondable fins a l'última por més paralitzant. Tot perfectament manifestat en un gest, en una expressió, en una frase que ens arrabassa l'à nima per aquesta mà gica precisió de qui troba les paraules precises davant de la infinitud de qualsevol abisme o forat negre.
Top llibres recomanats d'Emma Cline
les noies
Que tot moviment llibertari té el seu costat fosc és naturalment assumible, considerant la naturalesa humana en constant pugna interior entre el bé i el mal. Des del comunisme fins als hippies, tot es venia com un desafiament al que estableix darrere el bé comú. Fins que la idealització i la utopia acaben xocant amb la realitat més inquietant.
Califòrnia. Estiu de 1969. Evie, una adolescent insegura i solità ria a punt de endinsar-se al incert món dels adults, es fixa en un grup de noies en un parc: vesteixen d'una manera descuidat, van descalces i semblen viure feliços i despreocupades, a l' marge de les normes. Dies després, una trobada fortuïta propiciarà que una d'aquestes noies -Suzanne, uns anys més gran que ella- la convidi a acompanyar-les.
Viuen en un ranxo solitari i formen part d'una comuna que gira al voltant de Russell, músic frustrat, carismà tic, manipulador, lÃder, guru. Fascinada i perplexa, Evie es submergeix en una espiral de drogues psicodèliques i amor lliure, de manipulació mental i sexual, que li farà perdre el contacte amb la seva famÃlia i amb el món exterior. I la deriva d'aquesta comuna que esdevé secta dominada per una creixent paranoia desembocarà en un acte de violència bestial, extrem.
Aquesta novel·la és obra d'una debutant que, donada la seva joventut, ha deixat bocabadada la crÃtica per la inusitada maduresa amb la qual cisella la complexa psicologia dels seus personatges. Emma Cline construeix un retrat excepcional de la fragilitat adolescent i de l'tempestuós procés de fer-se adult. També aborda el tema de la culpa i les decisions que ens marcaran tota la vida. I recrea aquells anys de pau i amor, d'idealisme hippie, en els quals germinava un costat fosc, molt fosc.
L'autora s'inspira lliurement en un episodi cèlebre de la crònica negra americana: la matança perpetrada per Charles Manson i el clan. Però el que li interessa no és la figura del psicòpata dimonÃac, sinó una cosa molt més pertorbadora: aquelles noies angelicals que van cometre un crim atroç i, tot i això, durant el judici no perdien el somriure. Què els va portar a traspassar els lÃmits? Quines van ser les conseqüències d'uns actes que sempre les perseguiran? Sobre elles versa aquesta novel·la que enlluerna i inquieta.
Harvey
Una autora com Cline arriba obertament per la controvèrsia. I en el fons la literatura necessita d'aquest tipus de narracions, una mena de Virginie despentes ianqui. Dones ambdues que prenen la batuta de la literatura més reivindicativa des del pessic moral o la mossegada a la recerca de sang.
A quatre hores de la sentència del seu judici, en una casa prestada a Connecticut, Harvey fa de dia de matinada suat i inquiet, però ple de confiança: això és Amèrica, ia Amèrica als que són com ell no els condemna. Hi va haver un moment en què la gent li va donar l'esquena, però a aquesta gent la va substituir aviat gent nova: i la gent que l'havia de favors, pensa Harvey, seguirà havent de pagárselos.
Han tractat d'acabar amb la seva reputació, però no ho han aconseguit, i aquest mateix dia el destà li indica com acabar de restaurar-la; la cara familiar del seu veà de a la banda resulta ser la de l'escriptor Don DeLillo, I Harvey ja s'imagina els neons: Soroll de fons, la novel·la inadaptable, feta pel·lÃcula per fi; l'aliança perfecta entre ambició i prestigi posada a el servei del seu retorn. I, no obstant, el córrer de les hores aviat comença a omplir-se de senyals inquietants, ominoses; d'esquerdes cada vegada més profundes en la confiança amb la qual Harvey s'havia fet de dia ...
Amb la seva subtilesa psicològica habitual, Emma Cline narra aquest relat des del lloc més incòmode: des de la ment d'un Harvey (Weinstein, és clar) per al qual no calen cognoms, i que apareix retratat aquà com algú frà gil i necessitat, que sobrevalora la seva intel·ligència i exhibeix una megalomania ridÃcula; un home de el tot esqueixat d'una realitat, la de la seva condemna, que se li va fent cada vegada més aterridorament visible, i en la qual es filtren assumpcions d'una culpabilitat que el seu jo conscient nega.
Esquivant els angles més recurrents d'un tema moltes vegades il·luminat a una sola llum, acudint a injeccions d'un humor sord i aprofitant amb agudesa i sense subratllats les possibilitats calidoscòpiques de les interaccions entre els personatges, Emma Cline construeix amb Harvey una peça de cambra per torns penetrant, divertida i pertorbadora, que revela la seva habilitat per a una distà ncia, la de la nou, que no havia explorat fins al moment.
