La literatura dóna testimoni de les més sucoses intrahistòries en tot esdevenir històric marcat pels avatars geopolÃtics de torn. La Corea actual sobreviu partida en dos per obra i grà cia d'una Guerra Freda de la qual va poder escapar-se al 89 Alemanya però que manté el seu particular teló d'acer en aquesta penÃnsula asià tica.
Particularitats que un autor veterà com Hwang Sok-Yong pot testificar des de la seva literatura compromesa amb aquesta idea de fer arribar el missatge a qualsevol altra zona del món no tan aconseguida pels influxos continentals de la Xina i Rússia. I és que potser si Corea tornés a unificar-se podria dir-se que aquella guerra inacabada, de manera subjacent després de la Segona Guerra Mundial, finalment tancada el seu darrer capÃtol. Per descomptat, sense significar que noves tensions actuals vinguessin a resoldre's. La qüestió en allò estrictament literari és que aquest punt romà ntic de la reunificació com una reconciliació i recuperació el que naturalment uneix tant els habitants a banda i banda, componen en aquest autor un fons recurrent d'apassionants relats.
Perquè Sok-Yong es recrea amb aquest encant malenconiós. A més de la franca intenció d'arribar-nos com un narrador a la cruïlla entre les seves motivacions literà ries més fondes i l'imperatiu de la consciència per lliurar-se a transmetre el que passa en aquest paÃs d'à nimes i cors partits entre l'imperi nipó que els va ocupar abans i les costes xineses on esperaven nous enemics encoberts. Un paÃs en constant cruïlla que necessitava un autor com Sok-Yong, carregat amb les seves armes del realisme més conscienciador tot esperant resolució.
Top 3 novel·les recomanades de Hwang Sok-Yong
Totes les coses de la nostra vida
Sok-Yong participa d'aquest punt entranyable sobre els personatges desafavorits que intervenen com a reflex fidel de la crua realitat. Jeongho té catorze anys i mirada felina. En diuen Ulls Saltons. L'escassetat d'ingressos de la seva mare els obliga a tots dos a traslladar-se a Nanjido, l'Illa de les Flors, un immens abocador a l'oest de Seül on les orquÃdies van cedir lloc a les escombraries i milers de persones malviuen en barraques enfilades a les muntanyes de deixalles . Una societat molt jerarquitzada i codificada en què tot, des del treball a la roba i la manutenció, prové de l'abocador, i guanya més qui aconsegueix posicionar-se millor en la recuperació de les escombraries.
Ulls Saltones troba a Trasquilón, un nen mig calb, un amic que li anirà mostrant els secrets de tan sòrdid i nauseabund lloc, on l'alcohol, el joc i la violència són quotidians. De la mà de Trasquilón i d'una colla de joves marginats acudirà a la trobada dels esperits dels antics habitants quan el lloc era un fèrtil terreny de cultiu on es rendia culte a les tradicions xamà niques. Un món invisible on regna tanta harmonia com falta al real.
Ambientada a la Corea de l'enlairament econòmic dels anys setanta, marcada per la modernització deshumanitzada i sense escrúpols, Hwang Sok-yong ens descobreix l'altra cara del progrés, la dels marginats i exclosos, la de les deixalles humanes que viuen de les deixalles de la societat de consum. Hwang Sok-yong combina realitat, ficció i fantasia en una novel·la de tints dickensians que, malgrat la duresa de la vida que descriu, emana lirisme, emocions i bones dosis d'humor. Una novel·la optimista i esperançadora que ressalta la bellesa de viure, fins i tot en ambients que no hi animen.
Bari, la princesa abandonada
El realisme de Sok Yong també es deixa xopar per allò llegendari, allò mÃtic. Perquè la realitat mateixa també s'estructura al voltant d'imaginaris esquitxats de costums que transmeten allò fantà stic. L'estrany arrelament entre la crua quotidianitat i la necessà ria imaginació per suportar l'existència conformen en aquesta història un relat fascinant d'aquesta heroïcitat quotidiana amb què es desenvolupen els qui sobreviuen a les circumstà ncies imposades des del poder més desconsiderat amb el poble.
Cheong Jin, Corea del Nord. Una nena, la setena filla de la famÃlia d'un funcionari, és abandonada poc després de néixer per no ser home. Rescatada per l'à via, li dóna el nom de Bari, com la princesa d'una antiga llegenda que va patir el mateix destà i va viatjar als confins de la terra a la recerca d'un elixir que portés pau i assossec les à nimes dels vius i de els morts.
Les arbitrarietats del règim comunista i la fam desmembren la famÃlia. A Bari no li queda més remei que creuar el riu Duman i fugir a la Xina, on el futur no és més favorable. Després d'una sèrie de dramà tiques peripècies, acaba la seva odissea a Londres, on, immigrant clandestina, massa jove per ser prostituïda, haurà d'emprendre una nova vida en una societat estranya on conflueixen gent, llengua i credos de tot el món. Els seus poders premonitoris, heretats de la seva à via, per detectar el dolor i els malsons dels altres, l'ajudaran com la princesa llegendà ria en el viatge al més enllà per obtenir la redempció de l'esperit. «Bari.
La princesa abandonada» és una novel·la d'aprenentatge, sobre les penúries de l'exili, la solitud de l'emigració, el xoc de cultures, la intolerà ncia polÃtica i religiosa, l'explotació humana… sobre les misèries i els mals dels nostres dies. Hwang Sok-yong, com en algunes de les seves obres anteriors, ha adaptat als nostres temps una vella llegenda coreana que, en aquest cas, destaca un element fonamental de la seva cultura tradicional com és la importà ncia del sobrenatural i la relació del femenà amb el més enllà . El resultat és una novel·la d'una extrema bellesa i sensibilitat, entranyable, en què allò mà gic, allò onÃric i la realitat s'entrecreuen amb total harmonia, fent del sobrenatural una cosa totalment natural.
A l'capvespre
Hi ha força de contradicció en la visió del personatge crÃtic que acaba per ser escoltat. Aquest als qui se'l rep en els millors fòrums perquè relati el que passa a qualsevol racó del món. Perquè un cop arribats a aquest nivell es pot acabar caient a la trampa de disfressar-se entre paraules que aixequen la crÃtica sense ressò, sense reverberació entre consciències buides. Pot ser que Sok-yong sigui conscient d'aquest plantejament i via literatura sempre torna als llocs on tenen lloc les injustÃcies que han de ser narrades per a tothom.
En acabar la conferència, una noia s'acosta a Minwoo Park, director d'un gran estudi d'arquitectura, i li lliura una nota, amb un nom i un número de telèfon. La jove és Woohee Jeong, una directora de teatre que viu en un semisoterrani florit, que per arribar a final de mes treballa cada nit en un supermercat i s'alimenta del menjar caducat que hauria de llençar.
Al crepuscle de la seva vida, Minwoo Park té la satisfacció d'haver triomfat, contribuint a la modernització del seu paÃs, malgrat haver nascut a la pobresa. Però, amb la nota, reapareixen els records del passat, convidant-lo a submergir-se en un món que havia oblidat. Es veu forçat aleshores a interrogar-se sobre la corrupció que regna en l'à mbit de la construcció, la seva pròpia responsabilitat en l'alletament del paisatge urbà i la violència exercida contra els expropiats. Hwang Sok-yong és un dels escriptors més famosos de Corea del Sud, molt sensibilitzat amb la problemà tica social i polÃtica del seu paÃs, cosa que li ha valgut la presó i l'exili.
