Els 3 millors llibres de George Pelecanos

Una estranya simetria es produeix de costa a costa dels Estats Units en el gènere negre actual més genuí. A l'oest, amb les vistes al Pacífic, tenim a James Ellroy. Mentre que del costat Atlàntic trobem un Jordi Pelecanos que, abundant en costes i ressaques de gènere, recull remotes inspiracions mediterrànies d'un Markaris amb qui comparteix arrelament grec i escenografia del noir que es mou entrant i sortint entre despatxos i antres, o des de barris on totes les sortides dirigeixen a la perdició.

Així que Pelecanos no pot defraudar cap lector a la recerca d'aromes a aquest gran policíac com a perdut a la nit dels temps. Un noir situat estranyament entre thrillers i novel·les negres carregades de vegades fins i tot de postureig del criminal de torn. Vaja, que només els falta tenir instagram i pujar les fotos de les malifetes…

Sí, l'autenticitat escasseja per decisió pròpia d'un patrulló de lectors a la recerca de satisfaccions fugaces per sobre de flirteigs entesos ja com una cosa innecessària. Però... Què seria del gènere negre com a literatura si només es tractés de l'esbarjo al crim i de l'addicció al suspens? Gràcies a tipus com Pelecanos encara podem degustar un menú clàssic amb què acabar satisfet fins a l'empatxo si un vol. No serà per condiments amb què completar trames amb aquesta aroma agre estenent-se per qualsevol àmbit social…

Entre la investigació i el descobriment de l'assassí com leitmotiv, o l'acostament més mimètic amb la pell de l'homicida sense escrúpols, pot haver-hi un terme mitjà on trobar bones històries capaces de sintetitzar el millor de cada plantejament… Pelecanos és una bona solució.

Top 3 novel·les recomanades de George Pelecanos

L'home que va tornar a la ciutat

D'alguna manera, per a certes ànimes, la perdició és aquell lloc on un va ser feliç i on mai no s'hauria de tornar. Però es tracta d'això, d'ànimes i magnetismes entre allò tel·lúric i allò existencial. No hi ha bé que per mal no vingui ni cap final que no s'hagi reescrit a l'albur d'una bala perduda. La qüestió és que la dansa de la perdició s'inicia en aquesta suggeridora novel·la amb aquesta precisió que marca els passos, però sobre la qual mai no se sap com serà el pas final que ho faci saltar tot pels aires…

Michael Hudson acaba de sortir de la presó. S'ha lliurat d'una condemna llarga gràcies a Phil Ornazian, un detectiu que ha mogut els fils perquè retirin la denúncia que pesava sobre el noi. Decidit a reformar-se, Michael vol buscar una feina honrada i portar una vida tranquil·la a Washington DC. Però Ornazian vol que li torni el favor, i el pressiona perquè l'ajudi a donar un últim cop…

sense retorn

Molts dels personatges de Pelecanos tenen aquesta marca reconeixible. El senyal, l'estigma, el tatuatge. Les circumstàncies manen i des dels punts d'inflexió més insospitats s'ajusten rellotges, existències i potencialitats de transcendència insospitada. Una gran novel·la sobre aquest punt crític de no retorn per llançar-nos als dubtes del que és irreversible de la vida, de l'única oportunitat per a tot el que pot arribar en un sol segon.

Una calorosa tarda del estiu de 1972, tres adolescents blancs -Alex Pappas i els seus amics Billy Cachoris i Pete Whitten- decideixen conduir cap a un barri marginal de Washington. La incursió suposa que sis vides es vegin alterades per sempre. A causa de l'enfrontament amb tres nois negres, Billy resulta mort i Alex seriosament ferit.

El 2007, Alex regenta la cafeteria de la seva família i plora la mort del seu fill, caigut a l'Iraq. Aleshores, un dels homes negres que van sobreviure a l'incident del 72 contacta amb ell, obrint la porta a la reconciliació. Però alhora, un altre supervivent, l'home que va ferir Alex, surt de presó amb intenció d'extorsionar-lo.

El jardiner nocturn

Una de les novel·les més aclamades per la majoria de lectors de Pelecanos. Així que no puc deixar de recomanar-te-la. Encara que per a mi estigui en un lloc inferior a les abans esmentades perquè té aquest punt a suspens per moments que desvirtua tot el seu potencial com la gran obra d'assassí en sèrie que podria haver estat. Tot i així, no es pot negar que Pelecanos fa magisteri d'aquesta intriga policíaca 100%.

Quan el cadàver d'un adolescent apareix en un parc públic de Washington, el detectiu Gus Ramone reviu amb intensitat una investigació en què va participar fa vint anys. L'assassí, a qui els mitjans van anomenar el Jardiner Nocturn, va sembrar de víctimes els parcs de la ciutat i va sortir impune. El nou crim reunirà els tres homes que van participar en aquell cas i donarà l'oportunitat de tancar-lo. Potser ara aconsegueixin atrapar el Jardiner Nocturn…

Valorar post

Deixa un comentari

Aquest lloc té validesa Akismet per reduir el correu brossa. Aprèn com es processen les dades dels teus comentaris.