Si hi havia un autor a Espanya amb gust ressenyable per la novel·la curta com a vehicle narratiu aquest era Ferran Marias. Una voluntat pel despullat de l'obra per despullar-la artificial i suggerir des del primer gest del protagonista o la primera escena on entrem amb el desassossec d'uns fets que se'ns precipiten en cascada.
No té a veure amb l'esquilmat de la història, amb aquest substrat on allò narrat pot ser més o menys dinàmic, es tracta de justipreciar la descripció per pinzellar més que endinsar-se en el detall.
És clar que la vocació de guionista de l'autor també justifica aquest virtuosisme sintètic en moltes de les seves obres. Del text a la imatge ja sigui pantalla mitjançant oa través de la imaginació desfermada de cada lector. La qüestió és que a Fernando Marías gaudim de novel·les per emprendre per a un viatge de mitjana distància que alhora es converteix en un gran viatge al fons de l'existència dels seus personatges.
I això que a la primera que Fernando va decidir emprendre una novel·la més llarga va acabar emportant-se el premi Nadal de novel·la. Coses del gust per la literatura en la simple i mera mesura que produeix satisfacció personal sense lliuraments a altres causes perdudes i poc fructificants d'escriure per a la galeria…
Top 3 novel·les recomanades de Fernando Marías
Aquesta nit moriré
De la mateixa manera que Crònica d'una mort anunciada abunda en els fets coneguts esmicolant la realitat que va precedir i va seguir la mort per venjança, en aquesta obra s'aborda amb un plantejament entre allò fantàstic, allò oníric i allò meticulosament sinistre un magistral pla per a la venjança que despertarà una riallada de satisfacció des del més enllà.
Em vaig suïcidar fa setze anys… Així arrenca Aquesta nit moriré, una novel·la inclassificable en què es narra una venjança meticulosa i atroç que necessita tot aquest temps, setze anys, per culminar-se.
Amb forma epistolar, conté la carta que un sofisticat dolent, Corman, envia a Delmar, el policia que el va aturar i va tancar. Després de planificar-ho tot a la seva cel·la, Corman es treu la vida, però la seva mort és precisament el que posa en marxa el complex mecanisme.
Objectiu? Aconseguir que Delmar, després d'un calvari calculadíssim, se suïcidi setze anys després. Estimat lector: a les teves mans tens un llibre maleït, potser el més estrany de la literatura espanyola contemporània, fascinant com un encanteri i dolorós com una traïció, a les pàgines del qual es detalla el funcionament de La Corporación, avui llegenda urbana de culte els aspectes de realitat s'expandeixen sense parar.
L'illa del pare
Canvi de terç. I és que una obra per parlar d'un pare pot ser bíblia, amb els seus passatges esfereïdors i amb els seus ensenyaments sense exemple. Les línies tortes d'un pare són les certament inescrutables ni abans ni després de quedar al món amb el seu simple record i un llibre com a testimoni.
Quan era petit, el pare recorria els mars del món durant llargs mesos. Un dia va aparèixer a la porta de la casa de Bilbao. El nen no el coneixia. «Qui és aquest home?», va preguntar.
A mig camí entre la memòria i la fantasia, aquest llibre sorgeix a la mort de Leonardo Marías, quan el seu fill Fernando es deixa portar per l'escriptura com a alternativa al dol i s'endinsa sense por a cada racó de si mateix i de la seva relació amb l'inabastable personatge que és el pare marí als ulls del nen, de l'adolescent, del jove que va ser i de l'home que és avui.
Pare i fill embarquen rumb al paisatge de la infància i les seves mancances, a la fascinació primerenca per la literatura i el cinema; un itinerari poblat per pirates i mal·leants, per pors i llegendes, per la presència d´un heroi misteriós que es converteix en referència vital.
En la llibertat amb què va desgranant aquest viatge, Fernando Marías troba el punt dequilibri entre la nostàlgia i la realització, entre la por i la certesa. Un homenatge a la literatura i el cinema en què desplega nombroses maneres de narrar.
Crema aquest llibre
«Et van incinerar amb una novel·la meva entre les mans. Per això escric aquest llibre. Fins aquell moment no vaig pensar mai que explicaria la nostra història. Havia aconseguit assumir el llarg camí del teu final, que de vegades, no sé si atrevir-me a dir-ho, tant volia que arribés, i descriure aquell calvari que per sobre de tot va ser teu m'hauria semblat una heretgia. Però llavors vaig saber que et van incinerar amb la novel·la entre les mans i aquí, sense retorn ni pietat, va néixer aquest llibre.
Jo rememorant i tu morta. Mai podríem haver-nos figurat el dia de la primera abraçada que desembocaríem tant després en aquest diàleg.» Una història real d?amor, mort i desarrelament iniciada al Madrid dels anys vuitanta i conclosa avui. Autobiogràfica, especulativa, alcohòlica, espectral. Ningú és qui va somiar que seria.
