Els 3 millors llibres de l'inquietant David Grann

Això de David Grann no és escriure perquè sí a la manera del més professional dels escriptors. El seu fort és tenir alguna cosa per explicar i posar-s'hi per explicar-ho de la millor manera en el termini que calgui. Mantenir aquesta independència quan un podia treure llibres com xurros per alimentar la indústria dels thrillers conspiranoics té el seu aquell. Potser perquè Grann no vulgui morir d'èxit a allò Dan Brown o simplement perquè, tornant al principi, aquest tipus escriu quan vol sempre que doni amb una bona història per oferir al món.

Així van arribar tots els llibres de cadència imprevisible. I no obstant tots ho recorden quan treu un nou llibre allà pels EUA i comença a passar el mateix també a Europa oa altres llocs del món. El true crime té a David Grann un gran cronista. Una pena que no es faci una volta per l'Espanya profunda per novel·lar tantes i tantes històries d'humanitat desencadenada per ambicions i bogeries d'allò més insospitat… Mentrestant ens haurem de conformar que DiCaprio encarni algun dels personatges més emblemàtics.

Top 3 novel·les recomanades de David Grann

Els assassins de la lluna

Certs detalls evidencien que els nord-americans són els putos amos del relat. Des de l'escorxament de tot indi comptat com un procés d'amable conquesta del setè de cavalleria, fins a l'emboscada del cuirassat Maine per fer fora Espanya dels seus últims espais al Carib, fins a una guerra freda en què tothom semblava estar en deute amb USA per mantenir-nos fora de perill de la pèrfida URSS.

La qüestió és que també de portes cap a dins tenen feina els governs made in USA… i gràcies a institucions com l'FBI tot transcorre amb l'ordre i el concert degut…

Als anys vint, la comunitat índia dels Osage a Oklahoma era la població de major renda per càpita del món. El petroli que jeia sota les seves propietats els va convertir en milionaris: van construir mansions, tenien xòfers privats i manaven els seus fills a estudiar Europa.

Però una espiral de violència va assolar aquesta comunitat indígena quan els seus membres van començar a morir ia desaparèixer en circumstàncies estranyes. La família d'una dona Osage, Mollie Burkhart, es va convertir en un objectiu principal. Les seves tres germanes van ser assassinades. Una va ser enverinada, una altra va morir a trets i la tercera va morir en una explosió. Altres membres de la els Osage morien en circumstàncies misterioses, i molts dels que es van atrevir a investigar els crims van ser també assassinats.

Quan el nombre de morts va arribar als vint-i-quatre, el recent inaugurat FBI va decidir intervenir-hi i va ser un dels seus primers grans casos d'homicidi. Després que la investigació resultés un desastre, el jove director J. Edgar Hoover va anar a l'antic comandant de Texas, Tom White, perquè desvetllés el misteri. White va establir un equip infiltrat, incloent un agent nadiu al grup.

En aquest true crime apassionant, que Martin Scorsese i Leonardo DiCaprio portaran a la gran pantalla, es revelen nous secrets d'una de les conspiracions més sinistres contra la comunitat indígena dels Estats Units. Com ja va fer a Z, la ciutat perduda, Grann se submergeix en una profunda i exhaustiva investigació per revelar un dels episodis més foscos i despietats de la Història nord-americana.

Els assassins de la lluna

El vell i la pistola

Mentre que a Espanya tenim el Dioni o El lute amb un toc castís de pugna per la supervivència des del revengisme davant dels rics, això de robar bancs als Estats Units en té més d'èpica. Hi ha als lladres de bancs de per allà complexos de Robin Hood més marcats pel contrast que suposa respecte a una societat més que capitalista. La qüestió és que n'hi va haver memorables, dignes de ser posat negre sobre blanc.

La increïble història del lladre de bancs Forrest Tucker dóna títol a aquesta col·lecció de crims reals, tres relats en què el periodista David Grann demostra per què és considerat el millor escriptor de no ficció del moment. Si "El vell i la pistola" és la història d'un artista de l'atracament i la fuga carcerària que als setanta i molts anys es nega a retirar-se, "True Crime" segueix la recargolada investigació d'un policia polonès convençut que un novel·lista va deixar pistes a la seva obra sobre un assassinat real.

«El camaleó» relata com un impostor francès assumeix la identitat d'un noi desaparegut a Texas i s'infiltra a la família per acabar preguntant-se qui està enganyant qui. Amb aquests tres personatges, Grann mostra que la ficció no és l?única via per trobar històries delirants on l?engany, l?astúcia i una innata habilitat per al crim determinen el futur dels seus protagonistes.

El vell i la pistola

Z, la ciutat perduda

Hi ha certs mites i misteris que es renoven cíclicament en l'imaginari popular, així com en el cinema i en la literatura.

El triangle de les Bermudes, l'Atlàntida i El Dorado probablement són les tres ubicacions màgiques de l'món. Les que més han derivat en pluja de tinta per presentar-nos aquestes ubicacions on la realitat es converteix en un mirall màgic en el qual es reflecteixen les nostres fantasies i anhels, la nostra ànsia de coneixement i el nostre desig d'apropar-nos a l'esotèric.

Paral·lelament a la seva recent pel·lícula, en el llibre Z, la ciutat perduda, David Grann ens presenta una documentada bitàcola de el viatge de l'explorador Percy Fawcett per l'Amazones profund, on se suposava que es trobava la ciutat perduda amb les seves mines d'or.

Per parlar amb ple coneixement de causa, David va viatjar en 2005 fins al gran riu sud-americà per apilar sensacions, idees, comentaris de la gent i documentació més fidel. Amb tot això va presentar aquesta obra.

En Z, la ciutat perduda vam viatjar al costat de Percy Fawcett a l'Amazones del 1925. I, sincerament, el més interessant de el llibre, coneguts i als nuls resultats en la ubicació de la misteriosa ciutat i les nefastes conseqüències per al protagonisa, doncs això que ho més interessant és empapar d'aquesta perspectiva de l'explorador incansable, sentir-se captivat per aquesta recerca que allà per 1925 conferia a l'expedició d'un toc fantàstic encara proper a la realitat de moment, en un món sense satèl·lits ni GPS, sense la total connexió que existeix en l'actualitat.

Aventura de les de veritat. Biografia feta novel·la per gaudir, emocionar-te i recuperar sensacions de gaudi trivial de la literatura. Això sí, la redacció és exquisida, component una narrativa de quirats no exempta de lirisme. Una bona barreja amb la qual gaudir i evadir-te.

Valorar post

Deixa un comentari

Aquest lloc té validesa Akismet per reduir el correu brossa. Aprèn com es processen les dades dels teus comentaris.