És el que hi ha. La condició humana és capaç de recargolar, deformar i desvirtuar qualsevol ideal que se li posi al davant. Perquè ja em dirà s tu que podia tenir de dolent, aixà d'entrada, un sistema polÃtic com el comunisme que en allò merament semà ntic apunta a igualtat, a tracte entre iguals sense classes ni condició. La utopia de Marx i el despertar al·legòric de gran part de la narrativa de George Orwell...
Però va resultar que el comunisme va ser tot el contrari. Com cantava Def Amb Dos allà pels noranta «Però qui ha traduït els discursos de Lenin?» Apunto des de la seva à cida lletra a una traducció lliure de Stalin que va acabar per fer del comunisme: amuntegament, autoritarisme i dictadura.
Serà que no tenim solució perquè la solució, el capitalisme desaforat, aquest liberalisme carregat de similars eslògans buits dels quals feia gala el comunisme. Ideals falsos i societats del pseudo benestar que parteixen de falses meritocrà cies i una, cada vegada més, marcada diferència entre les classes acabalades i els currantes a peu de carrer.
Però bé, que pujo a la parra. Avui toca parlar d'aquest comunisme fet a mida, encarregat a sastres capaços de revestir totalitarismes d'estats complaents amables per als seus conciutadans. I de tot això en sap molt una Anna Applebaum que apunta a aquests vestigis de comunisme efectista, com dic res a veure amb allò teòric, que encara avui regeix entre Rússia, la Xina i la difusa frontera de l'est on encara avui sembla sostenir-se un teló d'acer que per moments amenaça de caure'ns tots a sobre en forma de III Guerra Mundial.
Top 3 llibres recomanats d'Anne Applebaum
Gulag: Història dels camps de concentració soviètics
La dissidència sempre està equivocada. I la difusió de la seva doctrina no fa res més que soliviantar un poble que ha d'interioritzar els principis d'un règim tan perfecte com el comunisme. Perquè sota el paraigua del comunisme la societat apunta a l'ideal de prosperitat, igualtat i fraternitat mai aconseguida per cap altre sistema.
El gulag apareix a la consciència d'occident el 1977 amb la publicació de l'obra de Aleksandr Solzhenitsin Arxipèlag gulag. A partir de nous estudis, memòries publicades després de la caiguda de l'URSS i alguns arxius secrets fins ara, Anne Applebaum realitza una reconstrucció històrica de l'origen i l'evolució dels camps de concentració soviètics que torna aquest infaust i inoblidable episodi al centre de la tempestuosa història del convuls segle XX. Amb detall i precisió assistim a la vida quotidiana al camp: les automutilacions per evitar els treballs forçats, els casaments entre presoners, la vida de les dones i els nens, les rebel·lions i els intents de fuga.
El llibre, documentat i rigorós, sosté que el gulag va néixer no només per la necessitat d'aïllar els elements que el Partit Comunista considerava enemics, sinó per aconseguir, alhora, una massa de treballadors-esclaus que treballés a canvi de menjar en immensos projectes com el canal del mar Blanc o les mines de Kolimà . Després de la descripció de l'horror organitzat pel règim soviètic, el llibre narra com Gorbatxov, la famÃlia del qual es va veure directament afectada per aquesta polÃtica repressiva, va decidir acabar amb aquest règim carcerari alliberant la ciutadania d'un dels sistemes repressius més perversos i cruels que el món ha conegut.
L'ocàs de la democrà cia: La seducció de l'autoritarisme
El desencÃs polaritza el món més que mai en aquest moment. Perquè a més d'aquesta lúgubre noció del futur, tot es confabula per aferrar-nos més a les nostres posicions. Recerques a internet i xarxes socials en sintonia amb el món que volem veure… el brou de cultiu perfecte per sucumbir a vells ideals nostà lgics d'un color o altre. Toca abraçar-se a alguna cosa; aferrar-se a aquest clau cremant que ens aporti una llum capaç d'encegar-nos amb la seva claredat. Per poc que et deixis portar, aparcant el més mÃnim sentit crÃtic, pots lliurar-te a la causa més insospitada.
Les democrà cies liberals d'Occident estan sota setge i l'auge del autoritarisme és una qüestió que ens hauria de preocupar a tots. A L'ocà s de la democrà cia, Anne Applebaum –premi Pulitzer i una de les primeres historiadores a alertar sobre les perilloses tendències antidemocrà tiques a Occident- exposa de forma clara i concisa les trampes del nacionalisme i l'autocrà cia i ens explica per què els sistemes polÃtics amb missatges simples i radicals són tan atractius.
Els lÃders despòtics no arriben sols al poder, sinó que ho fan pujats pels seus aliats polÃtics, un exèrcit de buròcrates i uns mitjans de comunicació que els aplanen el camà i donen suport al seu mandat. A més, els partits nacionalistes i autoritaris que han anat prenent rellevà ncia a les democrà cies liberals ofereixen unes perspectives que beneficien exclusivament els seus partidaris, i que els permeten assolir unes cotes de riquesa i poder inigualables.
Seguint els passos de Juliano Objecte y Hannah Arendt, Applebaum retrata els nous defensors de les idees antiliberals de tot el món i denuncia com aquesta flamant elit autorità ria utilitza les teories de la conspiració, polarització polÃtica, el paorós abast de les xarxes socials, i fins i tot el sentiment de nostà lgia per destruir-ho tot i redefinir la nostra idea de nació.
Les democrà cies occidentals modernes estan sota setge i l'auge de l'autoritarisme és una qüestió que ens hauria de preocupar tots. A L'ocàs de la democrà cia, Anne Applebaum (premi Pulitzer i una de les primeres historiadores que va alertar de les perilloses tendències antidemocrà tiques a Occident) exposa de forma clara i concisa les trampes del nacionalisme i de l'autocrà cia. En aquest extraordinari assaig explica perquè els sistemes amb missatges simples i radicals són tan atractius.
Els lÃders despòtics no arriben sols al poder; ho fan pujats per aliats polÃtics, exèrcits de buròcrates i uns mitjans de comunicació que els aplanen el camà i donen suport als seus mandats. Aixà mateix, els partits nacionalistes i autoritaris que han anat prenent rellevà ncia en les democrà cies modernes ofereixen unes perspectives que beneficien exclusivament els seus partidaris, permetent assolir unes cotes de riquesa i poder inigualables.
Seguint els passos de Julien Benda i Hannah Arendt, Applebaum retrata els nous defensors de les idees antiliberals i denuncia com aquestes elits autorità ries utilitzen les teories de la conspiració, la polarització polÃtica, el terrorÃfic abast de les xarxes socials i fins i tot el sentiment de nostà lgia per destruir-ho tot i redefinir la nostra idea de nació.
Escrit de forma magistral, i de lectura urgent i necessà ria, L'ocàs de la democrà cia és una brillant anà lisi detallada del terratrèmol que està sacsejant el món i una apassionant defensa dels valors democrà tics.
El teló d'acer: La destrucció d'Europa de l'Est 1944-1956
Tots tenim la sensació que Occident ha estat alimentant un monstre sota la idea que no podia arribar a pretendre devorar-nos en la seva condició de Monstre. Avui Putin desperta vells fantasmes de guerres fredes que també té les dosis d'enfrontament cos a cos. I és que el monstre ho vol tot. Putin està disposat a tot, fins i tot a desplaçar el teló d'acer fins que cobreixi tota Europa. D'aquelles pólvores aquests fangs. Prenguem perspectiva per enfocar allò que avui ens toca viure amb aquesta Rússia governada per hereus ideològics de l'URSS.
Al final de la Segona Guerra Mundial la Unió Soviètica controlava una immensa extensió de territori a Europa oriental. Stalin i la seva policia secreta van emprendre la conversió de dotze països radicalment diferents a un sistema polÃtic i moral totalment nou: el comunisme.
La historiadora Anne Applebaum (que va obtenir el premi Pulitzer per Gulag) presenta en aquestes pà gines l?obra definitiva sobre com va sorgir el Teló d?Acer i com era la vida al?altre costat. Applebaum descriu amb paorós detall com els partits polÃtics, l'Església, els mitjans, les organitzacions juvenils, al capdavall, totes les institucions de la societat civil, van ser rà pidament desmantellades. Explica com es va organitzar la policia secreta i com es van atacar i destruir totes les formes d'oposició. Com a resultat, en un perÃode de temps sorprenentment breu, Europa oriental va ser estalinitzada del tot. A partir de documents inaccessibles fins fa poc i fonts desconegudes a Occident, Applebaum segueix la tà ctica comunista en el seu camà al poder, les amenaces, els abusos i els assassinats. També narra històries individuals per mostrar les opcions que es presentaven a la gent: lluitar, fugir o col·laborar.
El Teló d'Acer és la història enlluernadora d'un perÃode brutal i un preocupant recordatori de com de frà gils són les societats lliures. Avui el bloc soviètic és una civilització perduda, la crueltat de la qual, paranoia, perversa moral i estranya estètica aconsegueix capturar Applebaun a les fascinants pà gines d'aquest llibre.
