En fons i forma, Andre Gide va portar la contradicció a una existència literà ria plena, assumint les estridències de les ideologies i els principis ferms a la mutació més fonda. La paradoxa i l'ambigüitat són el destà d'obra i de personatge. I aixà acaba per obrir-se pas ferm entre moralismes i morals per manifestar simplement la raó en el canvi.
Gide es movia literà riament en aquest mateix camÃ. No hi ha res de dolent a mutar, a canviar de pell, com a serp, ja que els personatges fins i tot són més humans i més certs quan prenen aquests viratges sustentats en les forces que condueixen als canvis de dins cap a fora. Perquè el contrari és, precisament, un camà directe a la perdició de la dictadura o l'immobilisme.
entre el assagÃstic i una novel·lÃstica pinzellada des de la brillantor de la forma i la tirada per les referències autobiogrà fiques, la bibliografia d'André Gide pren amb la precisa veu de la primera persona aquesta sensació de saviesa de la descoberta, d'obertura de ment i de convenciment d'anada i tornada en el que es creu i el que es descobreix finalment. I és que no és el mateix el nihilisme que la brillant forma d'abraçar-se a la contradicció de Gide.
Top 3 llibres recomanats d'André Gide
diari 1887-1910
En els somnis megalòmans de tota personalitat, el seu diari intenta ser el testimoni de la seva gran veritat, de la seva voluntat de transcendència o fins a una expiació de pecats. Res a veure amb el que arriba a ser aquesta obra erigida des del compromÃs amb la vida com constructe narratiu esmicolat a tomba oberta des de les emocions, les idees, la raó i les passions que mouen tot.
S'ha dit que el diari d'André Gide va portar el gènere de la literatura Ãntima a la seva mà xima expressió, i no hi ha dubte que aquesta crònica detallada dels seus dies ens obre la porta a la vida pública i privada d'una figura central de la cultura francesa i europea de segle XX .
A les seves pà gines apareixen les nombroses i sovint contradictores facetes de l'autor: la seva educació protestant, el seu acostament al catolicisme, el seu rebuig posterior de tots dos, el seu matrimoni sense consumar amb la seva cosina Madelaine, la reivindicació d'homosexualitat i les seves opinions polÃtiques, inclosa la seva crÃtica al estalinisme i la seva oposició a la intervenció colonial francesa a Àfrica. Aquest primer lliurament, que comença per les entrades escrites als divuit anys d'edat, és també un document de l'educació sentimental i intel·lectual de Gide, en què l'escriptor en tanca va deixant constà ncia de les seves afinitats i afiliacions artÃstiques fins a escriure els seus primers llibres importants.
La porta estreta
La moral. La font més gran de totes les contradiccions. On prenen acomodament els equilibris impossibles entre el que es vol creure d'acord amb les pautes de la generalitat social i el que se sent sense més ni més. Els dictats mai no tenen cabuda en l'à nima humana. I aixà cada porta estreta acaba sent assaltada i estellada, despertant vells dolors i culpes mentre s'ocupen nous espais requerits des de les pulsions més Ãntimes.
Narrada en forma de confessió Ãntima, aquest llibre bellÃssim denúncia les pèrdues d'una moral austera i puritana, capaç de negar les lleis de la naturalesa i de la vida. Jérôme Palissier és un delicat jove parisenc que passa els estius a la casa de camp del seu oncle, a Normandia. Durant un d'aquests estius ell i la seva cosina Alissa s'enamoren profundament. No obstant això, ella es convenç poc a poc que l'apassionada à nima del seu estimat corre perill; per salvar-lo, decideix recórrer el camà de la renúncia i l'ascetisme espiritual.
el inmoralista
Tot el que sigui introduir-se en aquesta visió iconoclasta del que s'assumeix com a bo o dolent, si ens cenyim estrictament a l'esfera més privada, acaba sent en mans de Gide un vaixell en plena angoixa per al lector mimetitzat en personatges carregats de dilemes quotidians .
Michel és una persona convencional, un intel·lectual profundament imbuït de la fe hugonota, casat amb la seva cosina Marceline, a la qual estima sense passió. Tot sembla anar bé quan una malaltia li posa a la vora de la mort, de la qual li salven tant les cures de Marceline com la seva fèrria voluntat de viure.
Mentre es refà , es transforma la seva actitud davant la vida: es converteix en un apassionat de la salut corporal, que ell identifica amb l'energia, la sensualitat que percep en els joves de Biskra, la lluminosa ciutat d'Algèria on ha anat a reposar-se. Els grans valors morals es dissolen en el mar dels seus instints, que s'ha convertit en la pedra de toc de la seva llibertat. Una parà bola sobre la dialèctica entre la naturalesa i la moral, aixà com una reflexió sobre el desplegament de la llibertat individual.