Quan una autora com victòria Mas remou tots els fonaments amb la seva primera novel·la, sorgeix el dubte sobre el terratrèmol incapaç de més rèpliques o el possible sisme encara per arribar. Perquè la potència d'aquesta obra ens remou per tots els flancs. Es pot descobrir una intenció feminista o una voluntat per maleir tabús amb sorna i despit. La cosa és que l'atreviment és sant i senya d'aquesta obra.
Encara recordo quan vaig aprendre l'etimologia de la paraula «histèria» i el xoc que va suposar per a mi. Un cop més el femení servia per etiquetar el pitjor solament que en aquest cas amb acarnissament, amb oficialitat, amb validesa científica ... Una crisi nerviosa podia entendre en un home com un atac de fúria en ocasions fins justificat. Però en una dona semblava ser sempre cosa de l'histeris grec, o sigui de l'úter.
Ara Victòria Mas ens convida a aquest ball de boges. Sí un ball de boges de el cony com es podria reinterpretar aquesta porqueria de terme. I un no sap si riure o plorar. La cosa és que la sensació agredolça és completa quan s'entreveu, com en tantes altres ocasions, que precisament la raó no apareix de la banda on se suposa que ha d'estar ...
Sinopsi
Estem a París al març de 1885. Com cada any per la Mitja Quaresma, se celebra el popular «ball de les boges» a l'hospital de la Salpêtrière, dirigit per l'eminent neuròleg professor Charcot. Durant una nit, el bo i millor de París gaudeix a el ritme de valsos i polques en companyia de les internes, disfressades amb extravagants vestits. Entre les pacients destaquen Louise, una jove epilèptica maltractada pel seu oncle que té posades totes les seves il·lusions en un futur matrimoni amb un intern de centre, i la rebel i visionària Eugénie, una noia de bona família tancada sense contemplacions pel seu propi pare. Sota l'atenta vigilància de la implacable supervisora Geneviève, ambdues intentaran complir els seus somnis i faran tot el possible per escapar.
Ja pots comprar la novel·la «El ball de les boges», de Victòria Mas, aquí: