Tot autor que s'aventuri a la ciència ficció, inclòs el menda (vegeu el meu llibre Edat), estudia en alguna ocasió l'assumpte de la clonació pel seu doble component entre allò científic i allò moral. Això de l'ovella Dolly com a suposat primer clon d'un mamífer ja queda molt lluny. I Déu sap com estarà la cosa en algun laboratori clandestí de la Xina o fins i tot als USA.
Posats a imaginar clons humans passejant pel carrer com si res, de moment no ens queda cap altra que llançar-nos al futur. Però qui saber si haver-ne hi ha ja circulant per aquí, amb el seu complex de pinotxo a la recerca del seu nou Déu…
En un futur proper, els avenços aconseguits a la medicina i als ordinadors quàntics fan que la clonació d'éssers humans sigui una realitat. Pels rics, el luxe màxim és el de burlar la mort. Per als militants que s'oposen al clonatge, aquesta constitueix una abominació contra natura. Per a la jove Constance D'Arcy, la tieta que li ha mort li ha deixat un clon com a regal, és una cosa aterridora.
Després d'una de les rutinàries recàrregues mensuals de la seva consciència, emmagatzemada per a aquesta inevitable transició, alguna cosa surt malament. Quan es desperta a la clínica, han passat divuit mesos. Els seus records més recents no hi són. Li diuen que el seu original ha mort. Si això és cert, en què es converteix ella?
Els secrets de la nova vida de Constance, tan desconcertant, estan profundament enterrats. I també les respostes al com i el perquè de la seva mort. Per desvetllar la veritat, torna sobre allò que va fer els darrers dies que recorda i en el seu camí es creua amb un detectiu que sent tanta curiositat com ella. En la fugida, necessita algú de qui es pugui refiar. Perquè hi ha una única cosa que li ha quedat clara: estan intentant assassinar-la... una altra vegada.
Ja pots comprar la novel·la, Constance, de Matthew Fitzsimmons, aquí:
