El d'escriure novel·les de ciència ficció amb un punt netament feminista està sent una cosa habitual i molt fructífer. Casos molt recents com El poder de Naomi Alderman, així ho testifiquen. Stephen King ha volgut unir-se a la corrent per aportar molt i bo a la idea.
Un projecte entre pare i fill ha de ser summament estimulant. Pretendre escriure un llibre a quatre mans sota aquesta premissa ha de tenir un punt màgic on progenitor i tija comparteixen imaginari i proposta narrativa. Encara que clar està que les típiques refregues sempre emergiran en els moments crítics. Sens dubte un brainstorming que valdria la pena haver vist.
I com a membres homes d'una família, Stephen King i Owen King plantegen una situació original, una distòpia d'allò més singular. Alguna cosa o algú està aconseguint que tota dona, un cop vençuda pel somni, quedi atrapada per una mena de sortilegi, un encanteri proveït per éssers fora d'aquest món i que semblen decidits a acabar amb la nostra civilització d'una forma sinistra, sense que tal conquesta pot enfrontar-se amb res del que lésser humà coneix fins ara.
No hi ha armes possibles que puguin frenar l'extermini indirecte. Les dones somien i s'evadeixen completament d'aquest món, protegint-exteriorment per un capoll o crisàlide.
Però conforme la història avança van sorgint tants i inquietants interrogants.
¿Es tracta d'una exterminació o és un fugida de la dona a altres mons?
Evie és l'única dona coneguda que no participa d'aquesta transformació. Pot albergar les respostes i tots volen fer-la escopir la seva veritat, ja sigui una capacitat inconscient o perquè ella sigui precisament la directora d'orquestra d'aquesta macabra mutació de la dona ...
Sense dones al món, el nostre món, la nostra civilització comença a transformar-se en un espai desballestat on la violència campa al seu aire.
I després de la fantasia hi ha molt de reflexió existencialista, el contrapès necessari perquè dilemes actuals al voltant de l'feminisme i fins i tot sobre el nostre sistema social emergan entre el plantejament de ciència ficció.
Una de les grans virtuts de Stephen King és la seva capacitat per presentar situacions i emocions absolutament contraposades. En un món que es va descomponent, les escenes de tendresa brillen com a estrelles gegants en un negre firmament.
Un nou món s'albira a banda i banda dels capolls. Les dones troben en aquests somnis un nou paradís mentre que els homes naveguen entre la confusió i la desesperació. La raó última d'el pla és una cosa que llisca en cada escena i que esclata finalment sobre el lector amb el pes de les més fosques i belles imatges, amb un mateix pes sobre la consciència del que som.
Quan Stephen King (Obviem el de la col·laboració del seu fill Owen King en aquesta novel·la, que no sé en què matisos es pot descobrir) es posa a escriure una novel·la coral, cada personatge acaba prenent un caire protagonista d'acord amb la vertiginosa però miraculosament desenvolupada descripció de la seva psique i les seves circumstàncies.
Així, d'acord entrem en farina, lliurar-se a un nou capítol té aquest gust d'anar recuperant a protagonistes absoluts de la trama. Perquè en el coral King fa rusc estructurada en tot cel·les com a pilars bàsics, mosaic essencial des de cadascuna de les parts.
Pel que fa a l'aspecte de distopia feminista que enllaça aquesta història amb aspectes de «El conte de la criada» de Margaret Atwood, Reprenem aquest regust de hiperbòlica conseqüència de l'greuge històric contra la dona. I en l'exageració traiem el cap a crues realitats, a aspectes encara no vençuts a el masclisme.
Sense saber mai qui és Evie Black, anem descobrint com tot passa al voltant d'ella, a la seva aparició. Des l'estrany món de la seva arribada, Evie es manifesta amb la seva violència feta justícia, amb el seu llenguatge que ens va enfilant amb una doble existència d'aquesta «dona» en aquest pla i en algun altre que encara se'ns escapa, però que ha de veure amb un univers natural més enllà d'un arbre gegant solament visible per a elles.
Com sempre, en la plena fantasia inserida en un reflex del nostre món real descobrim aquesta distorsió que ens enfronta meitat al dilema argumental en si meitat a qualsevol altre rerefons, en aquest cas aquesta dicotomia entre universos femení – masculí, potser exagerada per Stephen King per justificar el greuge causant d'aquell despertar d'Evie i el nou món com a oferta justiciera per a totes.
Perquè a la fi es tracta d'això. En el somni que va assolint a gairebé totes les dones del nostre món, el seu despertar les condueix a un nou lloc, al seu lloc lliure de l'agressivitat masculina. El nou món és un paradís on potser les mares puguin criar els seus fills amb nous conceptes d'igualtat, però els vincles encara tiren.
Mentre elles dormen (! Ull, no tocar-les o intentar despertar-les!) I aconsegueixen aquest nou espai més enllà de l'arbre gegant, els homes preparessin la seva particular guerra. El món treu el cap a el caos i el petit poble de Dooling focalitza l'única oportunitat de arreglar-ho tot. Perquè allà està Evie, tancada en una cel·la i erigida com a única «persona» capaç de canalitzar la situació.
Les belles dorments coexisteixen a un i altre costat. En el món antic lliurades al seu somni sota la seva crisàlide, amenaçades per l'home, descentrat a l'veure-sota aquest capoll que la manté en espera de convertir-la en papallona nocturna, si és menester.
Potser mai haurien d'haver retornat o potser no totes, al menys. Potser la naturalesa de Evie queda massa pinzellat a la lleugera però tal vegada sigui necessari així perquè la pròpia Evie no vulgui donar-se a conèixer l'essència del seu viatge fins a aquest costat.
En l'interval, l'home provoca el conflicte i la guerra. Amb un paper essencial de Clint (que no protagonista), el psiquiatre reconvertit a defensor de Evie pel bé de la recuperació de la normalitat, anem acostant-nos a un final d'el que desconeixem tot.
I en anar acabant el llibre, de manera satisfactòria, descobrim que tampoc no hem sabut tant sobre el moll de l'assumpte. Stephen King esquitxa el final com tantes altres vegades, amb focus dispersos, passant d'uns protagonista a uns altres, desestructurant-ne les conseqüències, partint la fi en porcions que es degusten amb delit.
Potser la gràcia resideixi en això, com sempre em diu un conegut «no vulguis saber-ho tot». La qüestió és que Evie ja no hi és i ningú sap si tornarà de nou en alguna ocasió futura. Perquè tot i l'ensurt i la guerra en potència d'acord totes les dones de l'món s'anaven dormint, pot ser que l'home no hagi après tant la lliçó.
Ja pots comprar la novel·la Belles Dorments, El nou llibre de Stephen King, Aquí:
