Ens equivoquem. Què se li va a fer. Però ho vam fer a posta. Ens van cridar la generació perduda perquè mai vam voler guanyar. Acceptem perdre abans fins i tot d'haver jugat. Vam ser derrotistes, fatalistes; vam caure en el facilis Descensus averni de tots els vicis en què gastar les nostres vides. Mai ens vam fer vells ni decadents, sempre vam estar tan vius ... i tan morts.
Només parlàvem de l'avui perquè era el que ens quedava, tot un immens avui de joventut, vitalitat i somnis desterrats, esgotats, extirpats amb la cirurgia de les drogues. Avui era un altre dia de cremar en la ràpida combustió de la vida. La teva vida, la meva vida, tan sols es tractava de temps que calcinar com fulles d'un calendari frenètic.
