La meva preferida de totes les de Tim Burton. Que ja és dir ...
Un fill, ja a la seva edat adulta, torna a casa per acompanyar el seu pare les últimes hores. William, el fill en qüestió, està recent casat i ha crescut com un tipus prà ctic, responsable, molt allunyat del que sempre va ser el seu pare, del que pensa que va viure en una contÃnua fantasia, poc enganxat a la terra.
Als peus del seu llit, sabent-ho debilitat i proper a la mort, tracta d'aguantar els divagants relats paternals de sempre. Avorreix aquesta forma de projectar idees sobre la seva pròpia vida, intueix que tot el que surt de boca del seu pare és una mentida que mai ha deixat d'explicar-li des que era nen.
En aquests últims dies del seu pare, William, cansat d'aguantar tanta monserga, segueix el seu rastre, intentant compondre una història vital real. Recorre espais on ell es va moure, s'acosta a persones del seu passat i va constatant com les fantasies del seu progenitor eren la forma positiva i bella d'assumir el pas pel món, recomponent la realitat en una esfera optimista i positiva en tot. moment i davant de tota situació, per pesarosa que aquesta fos.
Reconvingut a l'encertat dels passos presos pel seu pare, la subjectivitat dels quals havia embellit l'esdevenir del seu món, s'hi acosta en els seus últims moments amb una altra perspectiva molt més condescendent i absolutament redemptora. El paper de Ewan McGregor en aquest descobriment gradual del pare, que suposa el nus real de la pel·li, és simplement genial.
Durant els últims minuts serà el propi Willian qui, a petició del seu pare, li relati com està sent aquest moment en què es prepara per morir. Willian aconsegueix accedir a aquest pla on la realitat es sublima. El seu pare és aquest big fish, el gran peix a què treu de l'hospital per la finestra i porta fins al riu proper perquè siguin les seves aigües qui ho Mezan en els seus instants finals.
El pare mor al llit de l'hospital amb un somriure i William, que l'ha acompanyat fins al seu últim sospir, aconsegueix arribar a aquest món que converteix el més fosc en vida i color. Entén, per fi, que ha tingut el millor pare de el món.
L'argument rodó perquè Tim Burton es llueixi amb les seves escenografies fantasioses, amb aquest color vital, desconcertant, mà gic ... Si et empapas de la història t'arribarà al més profund.
4 comentaris on «Big Fish, de Tim Burton»