Un rostre de tipus divertit, de col·lega amb què sortir a prendre unes copes i acabar a les tantes. En la seva aparença amigable em recorda una mica a Ryan Reynolds, amb qui tinc una relació estranya com a espectador perquè em porta a la memòria un amic de fatigues juvenils….
Però vaja, que per això del bon rotllo que transmet Cooper, i ja concentrats en allò estrictament interpretatiu, pot ser que aquest actor flaquegi en algunes interpretacions de personatges foscos que tant s'estilen al cinema actual i que alguna vegada ha intentat.
Així que millor quan fa de bo, quan aborda comèdia o fantasia i també quan es posa amb el drama, que no és poca cosa… perquè ja voldrien transmetre tant com el Cooper loser d'alguns dels seus personatges més memorables.
Bradley Cooper va néixer el 5 de gener de 1975 a Filadèlfia, Pennsilvània, Estats Units. És un actor, director, productor i guionista nord-americà.
Cooper va començar la seva carrera com a actor a la televisió, apareixent en sèries com Sex and the City i Alias. El 2001, va aconseguir el seu primer paper important a la pel·lícula «Wet Hot American Summer».
El 2004, Cooper va aconseguir un paper secundari a la pel·lícula The Wedding Crashers. La pel·lícula va ser un èxit de taquilla i va ajudar Cooper a guanyar reconeixement pel seu treball.
Al llarg de la seva carrera, Cooper ha aparegut en una sèrie de pel·lícules reeixides, incloent The Hangover (2009), Silver Linings Playbook (2012), American Sniper (2014) i Ha nascut una estrella ( 2018).
Cooper també ha dirigit dues pel·lícules: A Star Is Born (2018) i Nightmare Alley (2021).
Top 3 pel·lícules recomanades de Bradley Cooper
El carreró de les ànimes perdudes
DISPONIBLE AQUÍ:No sé per què. Però aquest és un títol que m'evoca a Ruiz Zafón. Serà per allò de l'equilibri entre allò tangible i allò inabastable amb tints malenconiós. La qüestió és que també en aquesta història ens retrotrem a un temps passat però gairebé assolible des d'alguna vella foto o diari. Aquest passat assolible pel record dels nostres avis on tot són boires i un lleuger toc de color amb prou feines apreciable entre boires i grisos d'aquells dies prims i aspres.
Guillermo del Toro s'atreveix a aquesta ocasió amb un remake. Només que en la seva ja dilatada trajectòria sap com explotar nous recursos per treure més suc de la idea original. Hi ha molt de Robin Hood de manera que empatitzar en l'aventura dels murris que es busquen la vida tractant de robar una mica de la bona estrella que sempre acompanya els rics.
La qüestió és que l'assumpte sempre es pot torçar quan un cop surt bé i es persisteix en nous intents. Fins que l?assumpte es va enfosquint per l?ambició, els enganys…, l?escenari perfecte perquè el director aporti aquest plus d?inquietant deriva. Una pel·lícula parida amb lentitud per canvis de cartes a l'elenc d'actors (potser per això s'ajuntaran entre 2021 i 2022 dues pel·lis de Guillermo del Toro).
Amb Bradley Cooper capitanejant l'elenc i amb aquestes emotivitat tan versemblant que transmet el bo de Bradley per carregar la fantasia de la pel·li d'una mica més, la trama queda perfecta.
Ha nascut una estrella
DISPONIBLE AQUÍ:Moments vergonyantment èpics com quan Jackson Maine (Cooper sota la seva pell) es pixa a l'escenari per la melopea que porta. Una humanització des d'un ridícul que només es podria equiparar al ganxo de Will Smith en aquells Oscars…
Conformi una estrella s'apaga una altra s'encén. Això és així a l'equilibri de l'Univers i en tot àmbit. Només que en aquesta pel·li coincideixen en temps, forma i relació l'estrella que cau (com l'àngel caigut), amb l'estrella que puja com la més brillant de totes. Per moments una cosa semblant al deixi de malenconia del final de La La Land…
El costat bo de les coses
DISPONIBLE AQUÍ:Pat Solitano és un home que acaba de sortir d?un hospital psiquiàtric. Pat està decidit a recuperar la seva dona, però ella ja està sortint amb un altre home. Pat es fa amic de Tiffany Maxwell, una dona amb problemes de salut mental. Tiffany ajuda Pat a recuperar la seva vida.
La trobada resulta explosiva i implosiva. Perquè tot es reestructura a l'entorn dels personatges però també al seu fur intern. El caos reorganitzant-se el big bang a la recerca de l'ordre emocional. Amb les seves anades i vingudes frenètiques, carregades d'humor però també de certa acidesa, acompanyem Pat i Tiffany en una tragicomèdia de moderna quotidianitat.