Entre la novel·la negra i el suspens llampà amb el terror hi ha un espai molt interessant on juguen nous escriptors internacionals com Shari Lapena, amb els seus thrillers domèstics, o on sempre n'han habitat altres com Dennis Lehane. Aquà és on es mou una Mònica Rouanet d'allò més interessant al panorama patri en aquesta paleta de grisos i de foscors de la mestressa. Perquè el crim, la violència o la bogeria provenen d'un mateix pou des del qual es poden construir argumentaris que sintonitzen però que es poden forjar en trames molt dispars.
Amb algun gran llibre supervendes ja en el seu haver, Rouanet ens captiva des d'aquelles trames en què els personatges, tots, són els que porten el suspens sota la seva pell, dotant-lo de sinistra transcendència, de passats que esgarrapen o d'inconcebibles futurs a l'evidència presents que pesen com a nits d'insomni interminables. Si ens fixem en el panorama espanyol actual, potser VÃctor de l'Arbre pugui ser un referent, una pauta sobre la qual apuntar una tendència o una escenografia compartida.
Top 3 novel·les recomanades de Mónica Rouanet
Res important
El thriller que amb més freqüència ens assalta al món real és sens dubte el d'una violència de gènere que fa de qualsevol llar o simple convivència aquest infern inenarrable per a les vÃctimes. Per això, cercar empaties des de la ficció suposa endinsar-se més enllà de les fredes estadÃstiques. A la literatura hi pot haver una superació èpica per a qualsevol situació adversa. O potser no, i la moralitat sigui que sempre queda molt perdut…
Al Madrid dels anys noranta, una noia aconsegueix sobreviure al que sembla un brutal atac de violència de gènere. La premsa i l'opinió pública fan ressò de la notÃcia i, durant dies, no es parla de res més. Fins i tot hi ha qui afirma que s'ho buscava. Quan per fi desperta del coma, Minerva no recorda absolutament res, ni tan sols el seu agressor que, des d'aquell instant, es barrejarà entre els amics més Ãntims per convertir-se en la seva ombra i romandre al seu costat durant anys esperant, malgrat els canvis socials, el moment oportú per finalitzar el seu autoencà rrec. Però les coses han canviat tant com creiem? Per fi la societat ha deixat de jutjar les dones que pateixen aquest tipus d'agressions?
No sento els nens jugar
El que és realment inescrutable són els racons de la ment. Hi ha la realitat, sempre subjectiva, la ficció com un altre nivell del constructe de la nostra percepció i finalment allò onÃric com els goigs que fan que tot encaixi de manera gairebé inapreciable. Literà riament, el psiquià tric té molt de joc i suc. Perquè del seny o normalitat a la bogeria o excentricitat dista un clic, una acudit, un moment disruptiu o un punt d'inflexió.
Que ho diguin a Ànima, una protagonista que ens endinsarà en un d'aquells laberints de la ment, entre miralls i ombres, cap a túnels que el nostre subconscient acaba reconeixent. Llúgubres passadissos on se'ns desperta aquesta inquietant sensació en què discernir qualsevol indici de veritat es converteix en una cosa essencial com a llum de sortida.
Després d'un greu accident de cotxe, Alma, una noia de 17 anys, pateix un xoc posttraumà tic i és ingressada en una clÃnica psiquià trica ubicada en un antic edifici rehabilitat. Allà conviu amb altres interns i les seves patologies i es creua amb uns nens que només ella pot veure. A poc a poc, la història de l'edifici i els seus antics ocupants s'enreda amb la realitat d'Ànima i la porta a desentranyar secrets foscos tancats durant anys entre les parets de l'enorme casalot i en la seva pròpia ment.
Despiértame quan s'acabi el setembre
La més negra de les novel·les de Rouanet al vessant de cerca d'una possible vÃctima. La idea de les dobles vides, de les sospites sobre els quals sempre van ser la nostra famÃlia… Les parcel·les ocultes de persones a les quals se'ls associa una cordialitat i una vida ordinà ria fora de qualsevol dubte o mà cula.
El rastre d?un jove espanyol s?esfuma pel sud d?Anglaterra després de deixar un missatge d?auxili al telèfon mòbil de la seva mare. Ella, que a penes ha abandonat el seu petit poble en comptades ocasions, decideix anar a buscar-lo. Fa un any, el seu marit va desaparèixer a les tranquil·les aigües de l'Albufera i no està disposada a tornar a viure una angoixa com aquella.
La Guà rdia Civil va trobar la barca d'Antonio abandonada a la deriva, amb taques de sang sobre les taules. Amparo està convençuda que va morir, però les males llengües que recorren el poble rumoregen altres coses. Un cop a Anglaterra, Amparo descobreix que el seu marit pot continuar amb vida, ser el causant de la mort d'una dona i estar involucrat en una trama sòrdida plena d'intrigues.
Altres llibres recomanables de Mónica Rouanet..
On els carrers no tenen nom
Amb un tÃtol evocador per a tot enamorat d'U2, aquesta trama aborda amb visió hiperbòlica però no menys certa, en última instà ncia, les mentides sobre les quals en no poques ocasions s'erigeix ​​una famÃlia. Una sacsejada als costums, les bones maneres, les aparences i els morts sota les catifes…
MarÃa del Pilar González d'Ayala té 35 anys quan fuig de la casa materna al barri de Salamanca, farta d'una mare amargada, castradora i masclista que l'ha convertit en una «invà lida» social, truncant les relacions amoroses i l'aspiració de gestionar la clÃnica del seu pare.
L'accident patit per aquest, juntament amb la nova parella i l'assassinat de Gonzalo, el pretendent que la va abandonar en vigÃlies del casament, són una altra motivació per iniciar una vida pròpia sota un nou nom: MarÃa González.
Maria sospita que la seva mare va tenir relació amb aquestes morts i, per això, com a detectiu improvisada, anirà descobrint tota una xarxa de mentides que impliquen la seva famÃlia, prototip d'aquella burgesia madrilenya que va enterrar i mai va reconèixer el suport al franquisme amb l'arribada de la Transició.
Moltes grà cies.