A l'igual que altres grans autors (com el mateix Frank McCourt, També irlandès amb el qual Colm TóibÃn comparteix paisatges de memòria fets literatura) TóibÃn fa en moltes ocasions de la seva narrativa un joc de miralls entre el seu món i la ficció plantejada.
Coneixent a l'autor es desxifra millor la intencionalitat de la seva obra, els focus en aspectes personals dels seus protagonistes o en escenaris de la seva pròpia vida.
Però la grà cia està en fer d'això, d'allò personal, un espai universal. I TóibÃn aconsegueix extrapolar tot cap al més enterament humà . Perquè en el excepcional, en el cas estrany, en l'à nima oberta de bat a bat és on acabem identificant-nos més que amb suposades normalitats o mitjanies.
En la bibliografia de Colm TóibÃn trobem temà tiques variades i salts entre ficció i no ficció. En les seves més de deu novel·les gaudim de plantejaments sempre innovadors entre escenaris recurrents, en algun cas metal·literaris a la recerca del transumpte de tot escriptor immers en oceans de paraules… sempre un d'aquells autors que transcendeix la literatura a un altre nivell.
Top 3 llibres recomanats de Colm TóibÃn
La casa dels noms
L'OrestÃada té aquest punt d'obra immortal. La seva immaculada conservació des de l'antiga Grècia fins avui, la converteixen en un enllaç amb l'origen de la nostra civilització, en una via de comunicació amb aquest món en què tot va començar.
I com resa la cita llatina: "Nihil novum sub sole", la interpretació d'aquest llibre La casa dels noms, De Colm TóibÃn, ens recorda precisament això, que no hi ha res de nou sota el sol. El teatre pel qual passaran els personatges de la OriestÃada d'Èsquil segueix sent el mateix avui. Perquè, citant en aquesta ocasió a Terenci: Homo sum; humani nihil a me alienum puto. O sigui que res del que és humà no és aliè.
Des del primer humà fins al que pronunciï l'últim adéu, haurem estat el mateix, les mateixes emocions, els mateixos dolors i passions, la mateixa ambició, el mateix odi i un idèntic amor com a única voluntat capaç d'empassar-ho tot.
De qualsevol manera, en l'aspecte prà ctic, sempre resulta arriscat visitar un clà ssic i retirar part de la seva pà tina perquè encaixi bé en el temps actual. Només el profús coneixement de la intenció que es mou darrere d'una obra clà ssica d'aquest calat possibilita aquesta mà gica translació de les sensacions i les intencions de l'autor.
Però no hi ha dubte que Colm ToÃbÃn ho aconsegueix. Dóna a la tecla. Encerta en l'elecció del personatge més profund de l'obra: Clitemnestra, la dona i la mare plena de rancúnia i necessitada de justÃcia finalista. Arribar a penetrar la psique d'aquest personatge mil·lenari femenà confereix a aquesta interpretació l'etiqueta d'obra mestra.
Com a resultat trobem una trama amb la qual cultivar-nos alhora que revivim la Història dels nostres més vells antecessors, aquesta història que va quedar meravellosament gravada a les llegendes i mites que l'OriestÃada va portar fins als nostres dies.
Brooklyn
Els irlandesos van trobar a Nova York la seva terra promesa i van fer d'aquesta ciutat una colònia amb la seva idiosincrà sia importada i mantinguda fins avui en constant mestissatge ja.
L'assumpte dels irlandesos fets ja americans té una mica de romà ntic en iniciar-se al segle XIX. I això desperta imatges captivadores que sobrevolen la sòrdida realitat d'una ciutat massificada ja aquells anys i amb una vida suburbial molt temuda.
Aquesta novel·la s'ubica molt després, a mitjan segle XX, però manté aquest gust entre el que és romà ntic, el malenconiós i una aura de l'inesperat que mou la vida d'Eilis Lacey, decidida a fer-se nova vida a Brooklyn des de la seva Irlanda profunda natal.
Amb la temprança, el virtuosisme i la perspicà cia psicològica del mestre contemporani que és, Colm TóibÃn, un dels millors escriptors irlandesos dels nostres dies, ha construït una història estremidora sobre el destà la dià fana superfÃcie del qual amaga un fons on s'abisma una complexitat inesgotable.
A poc a poc, Eilis s'obre pas al Brooklyn dels anys cinquanta i, a despit de la nostà lgia i els rigors de l'exili, troba fins i tot un primer amor i la promesa d'una nova vida. Inesperadament, però, notÃcies trà giques d'Irlanda l'obliguen a tornar i enfrontar-se a tot allò del que ha fugit.
El testament de Maria
Quan JJ BenÃtez ens va presentar la seva obra finalment sèrie «Cavall de Troia», vam descobrir aquest possible món paral·lel al voltant de l'existència de Jesucrist.
Ficcions a part, el mer fet d'ambientar-te en aquells dies de tan transcendental personatge suposava un gran al·licient que grà cies a documentació i ambientació, era tot un encert fins i tot més enllà de l'argument en si. En aquesta ocasió és Colm TóibÃn qui s'endinsa en Maria , la mare de Déu, en els seus dies després de perdre el seu fill de tan infausta manera. Res a veure amb grans ficcions, ben al contrari. Ens acostem a la mare a la recerca de respostes per trobar una mica de pau.
El dolor de la pèrdua de Maria es fa a l'imaginari catòlic paradigma de la nostra existència, exemple cap a la resiliència. Des d'aquà TóibÃn traça aquest esquinçament essencial del nostre sinó com a espècie amb consciència de la nostra limitació essencial: el temps.
En aquest relat esglaiador Colm TóibÃn dóna veu a Maria, una dona esquinçada que, després de la violenta mort de Jesús, rememora els estranys i convulsos esdeveniments que li han tocat en sort. Aquà qui parla no és verge ni deessa, sinó una mare jueva, ciutadana d'un extrem de l'imperi romà on encara encoratgen ritus hel·lènics, convençuda que el seu fill s'ha deixat corrompre per influències polÃtiques nefastes.
Sola i exiliada, nostà lgica del seu marit i d'una època de calma i seguretat que de sobte va quedar destruïda per la implicació de Jesús en disturbis, aparents sanacions miraculoses i confabulacions que van acabar amb la crucifixió de l'home que havia portat a les entranyes, Maria recorda i parla.
Amb extraordinari virtuosisme i admirable capacitat dramà tica, Colm TóibÃn compon al llarg d'aquestes pà gines un veritable Stabat mater contemporani, ple de llum i dolor, un lament que neix de la tradició i arriba fins als nostres dies.
