Sota la seva aparença de tipus afable i fins i tot domèstic, Guillermo del Toro amaga un univers creatiu que troba en les seves particulars ficcions el natural llit des del qual finalment es desborda. El gènere fantàstic es disposa, en mans d'aquest director, com a aposta guanyadora per assolir cotes de popularitat més grans que la dels mers adeptes al gènere.
Perquè les grans fantasies són més accessibles en algú com del Toro, sense deixar de meravellar amb la seva exuberància. Així com també enlluernen el gran públic del cinema amb el seu rerefons que apunta a moralitat, a metàfora o algeoria d'alguna d'aquestes essències humanes oblidades a la nostra civilització actual. Això sí, quan no li fa per espantar-nos amb alguna inquietant fantasia més terrorífica o s'arrenca amb una nova incursió en un noir d'època.
Però és que a més del Toro és un autèntic factotum del cinema perquè la seva creativitat emergeix des del mateix part del guió que de vegades fins i tot es fa novel·la. En infinitat d'ocasions és ell qui escriu la història a dirigir, un fer d'home orquestra que per descomptat també ho ha acabat conduint a tasques de producció a moltes altres cintes.
Top 3 pel·lícules recomanades de Guillermo del Toro
La forma d'l'aigua
DISPONIBLE EN QUALSEVOL D'AQUESTES PLATAFORMES:El que és fantàstic dóna peu a tota mena d'emocions. En primer lloc, perquè ens condueix de nou a la infància; en segona instància, perquè aconsegueix que enfocam el món amb nous ulls; en tercer lloc, perquè la imaginació és poderosa, fins i tot per assaltar les nostres emocions quan es compta amb una brillantor semblant. Això és el que passa amb aquesta trama.
Ambientada a la ciutat de Baltimore en plena Guerra Freda, al centre d'investigació aeroespacial Occam, a què fa poc ha arribat un ésser tan extraordinari com potencialment valuós: un home amfibi capturat a l'Amazones. El que segueix és una emotiva història d'amor entre aquest ésser i una de les dones de la neteja en Occam, qui és muda i es comunica amb la criatura per mitjà de el llenguatge de signes.
Desenvolupada des del primer moment com un trencador llançament simultani (una mateixa història recreada per dos artistes en els mitjans independents de la literatura i el cinema), aquesta obra entreteixeix la fantasia, el terror i el gènere romàntic per tal de crear un relat que resulta tan trepidant en el paper com a la gran pantalla. Prepara't per a una experiència diferent a tot el que has llegit o vist.
El carreró de les ànimes perdudes
DISPONIBLE EN QUALSEVOL D'AQUESTES PLATAFORMES:No sé per què. Però aquest és un títol que m'evoca a Ruiz Zafón. Serà per allò de l'equilibri entre allò tangible i allò inabastable amb tints malenconiosos. La qüestió és que també en aquesta història ens retrotraiem alhora passat però gairebé assolible des d'alguna vella foto o diari. Aquest passat assolible pel record dels nostres avis on tot són boires i un lleuger toc de color amb prou feines apreciable entre boires i grisos d'aquells dies forts i aspres.
Guillermo del Toro s'atreveix en aquesta ocasió amb un remake. Només que en la seva ja dilatada trajectòria sap com explotar nous recursos per treure més suc de la idea original. Hi ha molt de Robin Hood, de manera que empatitzar en l'aventura dels murris que es busquen la vida tractant de robar una mica de la bona estrella que sempre acompanya els rics.
La qüestió és que l'assumpte sempre es pot torçar quan un cop surt bé i es persisteix en nous intents. Fins que l?assumpte es va enfosquint per l?ambició, els enganys…, l?escenari perfecte perquè el director aporti aquest plus d?inquietant deriva. Una pel·lícula parida amb lentitud per canvis de cartes a l'elenc d'actors (potser per això s'ajuntaran entre 2021 i 2022 dues pel·lis de Guillermo del Toro).
El laberint de l'faune
DISPONIBLE EN QUALSEVOL D'AQUESTES PLATAFORMES:Les tragèdies no se succeeixen igual des de la perspectiva d'un adult que no pas d'un nen. En això no hi ha cap dubte. La qüestió és quina és la perspectiva més certa. Perquè en la noció subjectiva de com transcorre el temps de la misèria moral i les penúries econòmiques postbèl·liques, almenys el nen intenta quedar-se amb el millor. I encara en la gana i l'abandó, com el de la petita venedora de fòsfors, l'amenaça de la mort pot transformar-se en allò que essencialment és la vida de qualsevol, una aventura ineludible que esprémer a consciència.
Any 1944, postguerra espanyola. Ofèlia i la seva mare, Carmen que està embarassada, es traslladen a un petit poble al que ha estat destinat el nou marit de Carmen, Vidal, un cruel capità de l'exèrcit franquista pel qual la nena no sent cap afecte. La missió de Vidal és acabar amb els darrers membres de la resistència republicana que romanen amagats a les muntanyes de la zona. A la zona hi viuen Mercedes, la mestressa de claus, i el metge (Álex Angulo) que es fa càrrec del delicat estat de salut de Carmen.
Una nit, Ofelia descobreix les ruïnes d'un laberint, i s'hi troba amb un faune, una estranya criatura que li fa una sorprenent revelació: ella és en realitat una princesa, l'última de la seva nissaga, i els seus l'esperen des de fa molt de temps temps. Per poder tornar al seu regne màgic, la nena s'haurà d'enfrontar a tres proves.