Els 3 millors llibres de Carlos Ruiz Zafón

Cap al 2020 se'ns va ser un dels més grans escriptors en fons i forma. Un autor que convencia crítics i que es va guanyar un paral·lel reconeixement popular traduït en supervendes per a totes les seves novel·les. Probablement l'escriptor més llegit després Cervantes, Potser amb el permís de Pérez Reverte.

Carlos Ruiz Zafon, com molts altres, ja portava els seus bons anys de treball denodat en aquest sacrificat ofici abans de l'explosió total de L'ombra de vent, la seva obra cimera (al meu entendre i al mateix parer unànime de la crítica). Ruiz Zafón s'havia foguejat fins llavors en la literatura juvenil, amb el relatiu èxit que li conferia aquesta injusta etiqueta de literatura menor per a un gènere destinat a fins ben lloables. Ni més ni menys que fer proselitisme de nous lectors assidus des d'edats primerenques (la literatura adulta acaba nodrint-se de lectors que van passar per lectures juvenils gairebé de manera inexcusable per arribar-hi).

Ja hauràs pogut assumir que a la part més alta de l'pòdium d'aquest autor vaig a col·locar a L'ombra de vent, com no. Però més enllà d'aquest tros de llibre hi ha més vida literària després d'aquest autor, I segurament et podràs portar alguna sorpresa en el que acabo posicionant darrere.

Novel·les recomanades de Carlos Ruiz Zafón

L'ombra de vent

Desconec si a l'escriure aquesta obra Ruiz Zafón ja podia albergar la idea dels seus consegüents seqüeles. Ho dic perquè l'obra és rodona en si, malgrat la seva final obert i suggerent. Va poder haver subsistit com a llibre individual, amb la seva entitat pròpia i sense derivacions arriscades.

Una matinada de 1945, un noi és acompanyat pel seu pare a un indret misteriós amagat al cor de Ciutat Vella: el Cementiri dels Llibres Oblidats. Allà, Daniel Sempere troba un llibre maleït que canvia el rumb de la seva vida i l'arrossega a un laberint d'intrigues i secrets enterrats a l'ànima fosca de la ciutat.

L'Ombra de l'Vent és un misteri literari ambientat a la Barcelona de la primera meitat de segle XX, des dels últims esplendors de l'Modernisme fins a les tenebres de la postguerra. Unint les tècniques de el relat d'intriga i suspens, la novel·la històrica i la comèdia de costums, L'Ombra de l'Vent és sobretot una tràgica història d'amor el ressò es projecta a través del temps.

Amb gran força narrativa, l'autor entrellaça trames i enigmes a manera de nines russes en un inoblidable relat sobre els secrets de el cor i l'embruix dels llibres la intriga es manté fins a l'última pàgina.

L'ombra del vent, Ruiz Zafón

Marina

Primera sorpresa, abandonament la sèrie d'El cementiri dels llibres oblidats, que va néixer amb la gran obra abans esmentada, i em centro en aquesta gran novel·la anterior. Valorant aquesta naturalesa de novel·la juvenil i, sense desmerèixer la saga abans esmentada, em centre en els llibres individuals, en les creacions úniques, en les històries tancades a l'arribar a l'última pàgina ...

A la Barcelona de 1980 Òscar Drai somia despert, enlluernat pels palauets modernistes propers a l'internat en el qual estudia. En una de les seves escapades coneix la Marina, una noia delicada de salut que comparteix amb Óscar l'aventura d'endinsar-se en un enigma dolorós de el passat de la ciutat.

Un misteriós personatge de la postguerra es va proposar el més gran desafiament imaginable, però la seva ambició el va arrossegar per sengles sinistres amb unes conseqüències ha de pagar algú encara avui. «Quinze anys més tard, la memòria d'aquell dia ha tornat a mi.

He vist aquell noi vagarejant entre les boires de l'estació de França i el nom de Marina s'ha encès una altra vegada com una ferida fresca. Tots tenim un secret tancat amb clau a l'àtic de l'ànima. Aquest és el meu. »

Marina, de Ruiz Zafón

El joc de l'àngel

El potentíssim imaginari de l' cementiri dels llibres oblidats serviria per enlairar el resultat final de la tetralogia en una obra magna del nostre temps. La independència de cada obra juga a favor i en contra d'aquesta perspectiva de volum inabastable com de gran autor clàssic rus. Perquè que cada novel·la sigui una mena de focus al voltant de la Barcelona canviant del segle XX desapega del que abans s'ha narrat alhora que dóna noves ganes a la trama a presentar.

En aquesta ocasió el contradictori i precisament per això rabiosament humà David Martín es converteix en planeta al voltant de què pivoten éssers que li confereixen la seva brillantor i les seves ombres, com una existència de tragicomèdia humana inimaginable en una novel·la suposadament «només» de misteri. Tot sembla bressolat per una boira tangible com el tacte, capaç de ferir la pell o d'acariciar amb aspectes d'eternitat. La sordidesa ve per compte de l'món entestat a seguir avançant malgrat tot, entre carrerons i despatxos on això, la vida, és usura i mesquinesa ...

Hi ha amors que maten o que sucumbeixen a sortilegis inexplicables. Hi ha literatura que pot acabar revelant les grans veritats sobre el diví i l'humà. Hi ha absències i oblits necessaris però que sempre es remouen entre els somnis esperant el seu moment per la justícia.

Tot es mou amb aquest punt entre romàntic, gòtic, esgarrifós per moments d'una Barcelona que ja és una altra en mans de Ruíz Zafón, aconseguint el nivell d'un fosc enclavament que entreveu el Mediterrani com a porta per a cementiris de llibres tot esperant propers habitants que poc esperen ja de la vida, excepte la visió cegadora de l'única veritat possible com a barreja de tot, des de la carícia fins a l'acer, des del petó fins a la bogeria…

El joc de l'àngel, Ruiz Zafón

Altres llibres interessants de Carlos Ruiz Zafón ...

El palau de la mitjanit

Si la primera novel·la omple de satisfacció l'autor i li impedeix veure d'allò que pateix la seva òpera prima, totes aquestes vanitats es curen a la segona novel·la. Això vaig detectar jo en aquest llibre, novament temàtica juvenil…, però és que, realment, els nens i joves són sempre els grans protagonistes de les novel·les d'aquest autor.

Calcuta, 1932: el cor de les tenebres. Un tren en flames travessa la ciutat. Un espectre de foc sembra el terror a les ombres de la nit. Però això no és res més que el principi. La vigília de fer setze anys, Ben, Sheere i els seus amics de la Chowbar Society s'hauran d'enfrontar al més terrible enigma de la història de la ciutat dels palaus. La gent que pobla els seus carrers sap que la veritable història va ser escrita a les pàgines invisibles dels seus esperits, a les seves malediccions callades i ocultes.

El palau de la mitjanit

La ciutat de vapor

De poc serveix pensar sobre el que li quedava per comptar a Carlos Ruiz Zafon. Quants personatges han quedat muts i totes les noves aventures s'estanquen en aquest llimbs estrany, com perdut entre les lleixes de l'cementiri dels llibres.

Amb el a gust que s'extraviava un entre passadissos foscos i humits, sentint aquell fred que arriba als ossos, amb aromes a paper i tinta fermentant milions de possibles històries. Laberints per on es mouen històries narrades amb la perfecció de l'escriptor que ens va fer habitar en una altra Barcelona i en un altre món.

Qualsevol recopilatori sempre sabrà a poc. Però la gana s'ha d'anar mitigant com sigui, a lleugers mos si és el que toca… Carlos Ruiz Zafón va concebre aquesta obra com un reconeixement als seus lectors, que l'havien seguit al llarg de la saga iniciada amb L'Ombra de l'Vent.  

«Puc conjurar rostres de nens de barri de la Ribera amb els que de vegades jugava o barallava al carrer, però cap que volgués rescatar de país de la indiferència. Cap excepte el de Blanca. »

Un noi decideix fer-se escriptor a l'descobrir que les seves invencions li regalen una estona més d'interès per part de la nena rica que li ha robat el cor. Un arquitecte fuig de Constantinoble amb els plànols d'una biblioteca inexpugnable. Un estrany cavaller tempta Cervantes perquè escrigui un llibre com no ha existit mai. I Gaudí, navegant cap a una misteriosa cita a Nova York, es delecta amb la llum i el vapor, la matèria de la qual haurien d'estar fetes les ciutats.

El ressò dels grans personatges i motius de les novel·les de El Cementiri dels Llibres Oblidats ressona en els contes de Carlos Ruiz Zafón -reunits per primera vegada, i alguns d'ells inèdits- en els quals pren la màgia de l'narrador que ens va fer somiar com ningú.

La Ciutat de Vapor
4.6 / 5 - (8 vots)

6 comentaris a «Els 3 millors llibres de Carlos Ruiz Zafón»

Deixa un comentari

Aquest lloc té validesa Akismet per reduir el correu brossa. Aprèn com es processen les dades dels teus comentaris.