No tots els autors arriben a això de la immortalitat de l'obra. El peruà Julio Ramón Ribeyro coneix el beneplàcit dels lectors de mig món. En el seu imaginari, tantes vegades presumint de concisió, de meravellosa brevetat comparable amb Borges o Cortàzar, trobem enginy com el mannà repartit en suficients trossos per alimentar ànimes anhelants de descobriment.
Entre l'aforisme, el relat i la novel·la, Ribeyro va anar desenvolupant una obra amb moments de desfermada lucidesa, d'un magnetisme inexplicable com el d'una aroma que retrotreu la infància o un ressò que recorda la teva cançó. La qüestió és descobrir-lo actualment com a placebo contra efervescències creatives que simplement busquen la tensió narrativa com a justificació absoluta. Com sempre, no es tracta d'oberta crítica sinó de necessària compensació per mantenir la literatura com un art capaç d'albergar-ho tot, superficial i fondo.
Top 3 llibres recomanats de Julio Ramón Ribeyro
La paraula del mut
Sens dubte una paraula feta finalment loquacitat. Perquè recuperada la veu, el mut, més aviat l'emmudit té moltes coses a dir. Idees precipitades que ens assalten amb la intensitat del relat on es construeix completament un nou món que finalment acaba esborrant-se al seu esbós o cremant-se en un foc redemptor o infernal…
La paraula del mut, composta per gairebé un centenar de contes, s'encarrega de donar veu a aquells personatges que en la vida quotidiana n'estan privats: els marginats, els oblidats, els condemnats a una existència soterrada. La producció cuentística de Ribeyro transmet els anhels, rampells i angoixes dels seus protagonistes a través d'una prosa neta i un estil allunyat d'artificis,
oferint un dels més grans exemples de la narrativa breu al món occidental.
La temptació del fracàs
Sempre és un privilegi accedir a aquestes notes que acompanyen l'autor com a diari. En aquest cas segurament maquillades per a l'ocasió, perfeccionades per compondre el més sucós dels relats, el del mateix autor donant forma a la realitat, desestructurant-la, fixant el focus en l'anecdòtic que acaba sent detonant.
Perquè els sentits de l'escriptor a punt d'abordar la seva nova història ens apropen a realitats molt més interessants que la mitjana d'impressions i nocions subjectives dels que simplement habitem per habitar, almenys en alguns moments de les nostres vides…
Des de finals dels anys quaranta el gran escriptor peruà Julio Ramón Ribeyro va anar donant forma a un diari personal que el va acompanyar durant múltiples viatges i estades a Espanya, França, Alemanya, Bèlgica i Perú. Obra colossal, originàriament no destinada a publicar-la, es projecta com un dels testimonis més intensos i commovedors de l'itinerari vital i creatiu d'un escriptor.
Proses apàtrides
Tan certa la idea… No hi ha pàtria per al sentiment ni per al relat. Despullats d'artifici tan gran com la frontera, l'humà s'exposa a allò que només és des de la literatura o qualsevol altra forma d'art. Nus de raó per afrontar cada idea, concepte, frase… Descobrint què pot ser el nostre passar i trepitjar per aquest món des del terrer més proper fins al més llunyà, gèlid i inquietant permafrost.
Entre l?aforisme, l?assaig filosòfic i el diari, Prosas apàtrides és una obra de singular força. Cada anotació és un suculent mos de saviesa sobre temes tan diversos com la literatura, la memòria i l'oblit, la vellesa i la infància o l'amor i el sexe.
Julio Ramón Ribeyro explora noves formes de representar una realitat que es percep com a irremeiablement fragmentada. El seu estil elegant i precís i la seva ironia i amarga lucidesa doten d'unitat aquestes pàgines que capten la condició de l'home modern en tota la seva profunditat.
Proses apàtrides conté, en paraules del mateix Ribeyro, textos «sense “pàtria literària”… cap gènere se'n va voler fer càrrec… Va ser llavors quan se'm va acudir reunir-los i dotar-los d'un espai comú, on poguessin sentir-se acompanyats i alliberar-se de la tara de la solitud». El lector té a les mans el testimoni espiritual d'un dels grans autors de les lletres hispanes del segle XX.
