Estudiava amb discreció els moviments de centenars de potencials actors i actrius que passejaven pel metro, fins que la meva càmera es va aturar en ella. Elegant i sofisticada. La vaig trucar Brenda Wilson, i li vaig adjudicar el paper principal de la pel·lícula que volia fer.
Brenda pensativa a l'andana, asseguda de cames creuades ja dins de l'vagó, passejant pel carrer. Primeres preses, excepcionals totes elles.
L'esperava cada dia al metro i em baixava després d'ella, per prosseguir amb les escenes de carrer. No hi havia triat malament, semblava que Brenda treballava d'advocada en un despatx de la capital, un acompliment molt cinematogràfic. El guió podia ser: Malgrat la seva joventut, el seu talent li havia enfilat als llocs de més responsabilitat dins de l'bufet anomenat ... Mithes & Doherty, per exemple, on portava la defensa de ... Miguel Casanova. Sí, un nom hispà per al paper de traficant.
Un matí vaig forçar una conversa amb Brenda. Li vaig demanar informació sobre el carrer més remota de la ciutat. Sota la meva bossa de mà l'objectiu va captar tots els seus gestos. Fantàstics primers plans i la seva veu gravada.
Però necessitava més acció, interacció amb altres personatges. Digues amb la solució a l'escoltar-la citar-se pel mòbil per sopar amb un tipus. A la mateixa hora jo també vaig anar. Vaig buscar una taula amb bona visibilitat cap a la seva. L'escena em va semblar fonamental, una reunió crucial amb el mateix Miguel Casanova.
No va poder ser millor. A l'sortir de l'restaurant, Brenda i Miguel van discutir, i ella va escapar a la cursa. A partir de llavors els esbirros de Casanova la acosarían perquè no revelés tot el que havia conegut sobre els seus bruts negocis.
__ Ho sento, la història pot ser bona, però no em convenç l'actriu, sobreactua. Noi, no és fàcil aconseguir un bon actor. Els amics no són un bon recurs, encara que resultin barats -va somriure aquell maleït pixatinters de la cinematogràfica a la qual porti el meu projecte.
Desencantat vaig agafar el metro de camí a casa. Com podia argumentar sobreactuació en un personatge real? Encara que, pogués tenir raó. Moltes vegades havia pensat que la vida és una successió d'escenes absurdes, plena de personatges histriònics buscant el protagonisme en les seves destinacions incerts.
La megafonia va anunciar la meva parada. Anava a aixecar-me quan vaig comprovar que Brenda s'havia assegut al meu costat en aquell vagó de tornada a casa.
__ Hola! Ja hem acabat el rodatge?