339 albes sobre un llunyà planeta blau al que pertanys. Obrir els ulls i descobrir el teu món movent-se sense tu, allà a la seva òrbita pot ser meravellós, o francament alienant, segons el primer peu amb què sulis en despertar.
D'altra banda, res…, un entorn negre al voltant on sembla regnar una gèlida simfonia de Wagner. Scott Kelly ha viscut tots aquests albes, amb els inevitablement variables estadis emocionals.
De vegades va poder sentir-se com un privilegiat ésser de tota la civilització humana, com un guardià del planeta Terra, a uns trenta-cents quilòmetres. Però en altres moments la solitud angoixa, irremissiblement. El coneixement de la por, allà dalt, requereix experiments i proves on les cobaies només poden ser els mateixos astronautes.
I l'espai continua sense ser el nostre medi natural. Ni tampoc hem estat capaç de generar un espai que mantingui el nostre organisme en correcte estat de funcionament (aquell que marca la llei de la gravetat per fer funcionar tota mena d'«humors» interns)
Però necessitem saber…, i Scott va estar disposat a passar aquests 340 dies perquè els científics estudiessin el seu dia a dia, les seves vivències i les conseqüències finals (que segueixen sent un llast físic i emocional)
Sobreviure allà fora té molt a veure amb sobreviure a tu mateix. Fora del magnetisme essencial, a la màgia evolutiva que ens uneix al planeta no som res. La raó queda anul·lada per la magnanimitat de l'obra d'una energia o un Déu X. Dedicar-te a les teves rutines com a astronauta mentre l'Univers sembla contemplar-te amb els ulls foscos com un estrany, no ha de ser gens fàcil.
Scott es va sobreviure. Tot ell eren mancances i contratemps per a si mateix. L'espai exterior no sap cuidar vides més enllà de les faldes dels seus planetes respectius. Però Scott tenia una missió i es va entossudir a tirar-la endavant.
L'única esperança era aquesta brillantor blava de planeta plena de semblants, entre tots ells els més estimats, que buscarien a les nits sense núvols l'última estela de vida humana a la recerca de més i més solucions i respostes.
És més que probable que el nostre futur hi sigui fora. Posa-hi uns quants anys més per comprovar que tot aquest se'ns va quedant petit. Per això Scott va tenir la seva missió. Després ja els científics s'ocuparan de cercar millores i alternatives. Astronautes com Scott transformats al Colom dels espais interestel·lars, a la recerca d'altres nous mons…
Ja pots comprar el llibre Resistència. Un any a l'espai, de l'astronauta Scott Kelly, aquí: