Premi Alfaguara de Novel·la 2017
La ciutat transparent a la qual arriben els personatges d'aquesta història és la metàfora de tantes i tantes distopies que molts altres escriptors han imaginat a la llum de les circumstàncies adverses que s'han anat succeint al llarg de la Història.
Potser la distopia arribi a presentar-se'ns com un present on tothom es pregunta com s'ha arribat fins aquí. Les guerres són sempre un punt de referència per plantejar aquesta societat buida, sense valors, dictatorial. Entre George Orwell i Huxley, amb Kafka als comandaments de l'ambientació irreal o surreal.
Un matrimoni i un jove que no troba la seva llar i que ha perdut la parla realitzen el pesarós camí cap a la ciutat transparent. Ells enyoren als seus fills, perduts en l'última guerra. El jove mut, rebatejat com Julio, potser amagui en la seva mudesa la por a manifestar sentiments o potser només esperi el seu moment per parlar.
Estranys a la ciutat transparent. Els tres personatges assumeixen el seu paper com a ciutadans grisos adoctrinats per l'autoritat corresponent. La trama marca la insonsable distància entre l'individual i el col·lectiu. La dignitat com l'única esperança per a seguir sent un mateix davant l'escombrat de la memòria, l'alienació i el buit.
Una angoixant certesa s'aferra a la vida dels personatges, però els finals només els escriu un mateix. La literatura en general, i aquesta obra en particular aporten una valuosa sensació que no tot té per què acabar segons està previst, per bé o per mal.
Ja pots comprar rendició, L'últim llibre de Ray Loriga aquí:
1 comentari a «Rendició, de Ray Loriga»