Fa poc que ens va deixar la escriptora Ursula K. The Guin, El referent de l'escriptura fantà stica en femenà i una de les més grans d'aquest gènere sense diferenciació de sexes. Molts lectors s'acosten a aquesta autora per la seva coneguda saga d'Històries de Terramar, però hi ha moltÃssims més en l'univers Le Guin, com espero fer-te veure.
Perquè si fa poc parlà vem de Elia Barceló, Qui porta a gala l'anell de gran escriptora de l'gènere fantà stic en espanyol, avui toca visitar l'obra d'un dels que segurament seria els seus referents, la més gran autora del fantà stic.
Això d'Úrsula i el gènere fantà stic va ser un idil·li literari. Guardonada amb els premis més prestigiosos de tot el món en repetides ocasions, la genial escriptora californiana es va mantenir fidel a aquest gènere de culte durant les seves més de 30 publicacions.
Una fidelitat que s'entén perfectament a l'descobrir una voluntat conscienciadora en totes i cadascuna de les seves obres, des de la més extensa fins a la més breu. Perquè la fantasia i el seu focus llunyà pot servir per tractar d'ensenyar-nos les nostres debilitats i defectes, aquest costat fosc enfrontat a la fantasia i la imaginació.
La fantasia va trobar a Úrsula un dels seus pilars fonamentals per continuar creixent a la segona meitat del segle XX, plantejant històries distòpiques, grans sagues, relats i contes sobre universos inacabables en què la imaginació troba la infinitud necessà ria per a la seva expansió més fructÃfera.
Aixà que, davant el que és un autèntic monstre de la literatura fantà stica, vaig a animar-me a rescatar els seus tres millors llibres des de la meva completa subjectivitat.
Top 3 novel·les recomanades d'Ursula K. Li Guin
La mà esquerra de la foscor
Quan s'ofereix una narració de fantasia que al seu torn és capaç de despertar debat i discussió sobre la moral o el sexe és sens dubte perquè ens trobem davant d'un llibre controvertit, pertorbador per a alguns, o en última instà ncia capaç de l'analÃtica del que essencialment humà des del al·legòric.
Si a més la novel·la és estructuralment una trama encomiable, entretinguda, dinà mica i preciosista en els seus detalls, sentenciem el que ve determinant com a obra mestra d'un autor, per a mi a l'altura del conte de la criada, de Margaret Atwood, Almenys pel que fa a la transcendència temà tica.
La qüestió és que en una colònia espacial viuen uns espècimens humanoides la major diferència amb la nostra espècie rau en la seva naturalesa andrògina. I fins a aquest lloc conegut com a planeta Hivern arriba un terrÃcola que certament quedarà sorprès per l'evolució d'aquesta espècie i per la seva adaptació a la seva naturalesa de cara a la supervivència.
El nom de l'món és bosc
Quan un és un gran aficionat a la narrativa distòpica, a aquestes novel·les que elucubren sobre el futur que ens espera, descobrir una nova novel·la sobre el tema sempre és memorable.
En aquesta ocasió, la concepció de distòpia s'associa inexorablement a la condició humana. És l'ésser humà i la seva ambició, la seva assumpció del present com a única veritat i la seva subjectivitat incapaç d'assumir equilibris externs necessaris, els únics culpables que un món es pugui conduir al seu extermini.
Per si tinguéssim poc amb la Terra, els humans vam arribar fins al planeta Athshe. Si almenys poguéssim extreure un ensenyament del que s'esdevé i de l'ajust entre existència subjectiva i objectiva, tindrÃem molt de guanyat.
Però la tasca és molt difÃcil… i Athshe, sota l'influx de l'home, haurà d'assumir el seu nou destà de perdició o encarregar als nadius la defensa d'aquest món.
els desposseïts
El planeta Urras és un autèntic reflex del nostre món, una sinistra al·legoria reubicada enmig d'un cosmos alternatiu i llunyà des del qual podem albirar amb la perspectiva necessà ria alguns dels nostres més grans defectes.
Shevek ens serveix com a avançada per moure'ns per aquesta translació del nostre món. Aixà coneixem el sistema bà sic de l'ordre establert en aquest lloc, el propietariado. L'evolució d'aquest planeta que certament els ha conduït a l'autoconfinamiento respecte a la resta de l'univers conegut, els ha disposat en la confusió més completa.
El propietariat anteposa allò individual i serveix per anteposar la força, per aparcar aquells que no consideren l'statu quo com el més encertat. La ideologia del planeta Urras serveix a causa de la defensa del sistema en vigor.
I aquà és on les similituds amb la nostra civilització comença a revelar el grinyol mecà nic d'una forma d'organització sens dubte injusta.