Vaig conèixer l'obra de Juliol Llamazares per allò que havia escrit un llibre sobre un poble aragonès en extinció. Aquella novel·la La pluja groga va sonar molt en el seu moment i es va llegir molt entre els joves estudiants del meu institut.
El més curiós de tot va ser la mà gica coincidència, l'excusa geogrà fica que ens va conduir tots aquells estudiants, a través de les decadents i solità ries carrers de Ainielle, fins a altres poblacions també deshabitades per aquells dies, les nostres pròpies consciències en el seu aspecte més existencial.
Aixà que, d'alguna manera, tant els meus amics lectors de llavors com jo estem en deute amb aquella novel·la i per extensió amb l'autor. Un brindis per aquella pluja groga de metà fora escatològica fà cil (aixà ens va semblar en el seu moment als adolescents que vam ser) i de rerefons molt més profund que el que inicialment presagià vem.
El vaig seguir la pista a l'autor en altres noves novel·les, alternades amb llibres de viatge o assajos. I d'aquelles lectures, aquestes valoracions ...
3 novel·les recomanades de Julio Llamazares
La pluja groga
El intuïes, oi? Quan una lectura resulta gustosa a primerenca edat, difÃcilment s'oblida. Perquè d'alguna manera t'ensenya a veure el món, o al menys t'aporta una ullada més complex.
Darrere d'aquell últim habitant de Ainielle es mou una cà mera que segueix els seus passos i els seus quefers, que en ocasions desvia el focus cap al existir del que és petit, del que llunyà a la civilització, de l'detall passat per alt en un lloc on tot just passa res, de l'eco que fa un arbre a l'caure en un bosc buit.
Resum: La pluja groga és el monòleg de l'últim habitant d'un poble abandonat de Pirineu aragonès. Entre «la pluja groga» dels fulls de la tardor que s'equipara a l'fluir de el temps i la memòria, o en la blancor al·lucinant de la neu, la veu de l'narrador, a les portes de la mort, ens evoca altres habitants desapareguts de l' poble, que el van abandonar o van morir, i ens enfronta a les pèrdues de la seva ment ia les discontinuïtats de la seva percepció en el llogarret fantasma de què s'ha ensenyorit la soledat.
Al poble de Ainielle ja només queden Andrés i Sabina. A poc a poc el matrimoni s'ha vist obligat a veure com els altres habitants, esperonats per la misèria o per la promesa d'un món millor, han abandonat gradualment les dures condicions de vida. Una nit, però, Andrés descobreix a Sabina penjada al molÃ.
Ara ja no queda ningú que pugui portar amb ell el pes insuportable de el passat. La pluja groga confirma en Llamazares el lèxic viu, precÃs i genuÃ, l'autenticitat artÃstica i les dots de creació d'un clima poètic i un univers personal que acrediten en ell a un dels nostres més valuosos narradors.
Les llà grimes de Sant Llorenç
El à ncora de l'passat justifica tots els nostres moviments futurs. La forma en què aprenem a estimar oa superar adversitats va forjant la personalitat última del nostre temperament. La vida com un poema escrit des de l'enyorança que clama per l'esperança.
Resum: Una emocionant història sobre el pas de el temps i la memòria. Una història sobre els paradisos i inferns perduts -pares i fills, amants i amics, trobades i despedidas- que recorren tota una vida entre la fugacitat de el temps i els ancoratges de la memòria.
Com ja ho va fer a La pluja groga amb celebrada mestratge, Llamazares torna a utilitzar un llenguatge precÃs i poderós per dibuixar una atmosfera poètica a través de la qual la veu de narrador evoca i compta els detalls d'una existència viscuda amb reflexió i emoció a un temps.
Diferents formes de mirar l'aigua
A hores d'ara ja entendràs que això de Julio Llamazares és esmicolar vivències, perspectives. Una mena d'Herà clit que ha assumit que mai ens banyem en el mateix riu ni mirem l'aigua cristal·lina de la mateixa forma.
El més curiós d'aquest llibre és la recerca de les diferents perspectives dins d'una saga familiar. El cel o inferns d'uns o altres tot i pertà nyer a la mateixa clan i haver adoptat les mateixes creences i valors ...
Resum: Entorn de les cendres de l'avi, que van a reposar per sempre sota l'aigua, setze persones reconstrueixen la història de la seva famÃlia al mateix temps que les seves pròpies.
Des l'à via a la néta més petita, des del record del llogaret en la qual els majors van néixer i es van criar abans de veure obligats a abandonar-la davant la seva destrucció imminent a les històries i sentiments dels més joves, el relat discorre com un flux successiu de consciència, com un calidoscopi existencial i polièdric a què la superfÃcie de l'aigua serveix de mirall.
Diferents formes de mirar l'aigua és una novel·la sobre el desterrament, sobre el pas de el temps i la memòria, sobre el sentiment de vinculació a la natura, sobre l'empremta que l'à mbit rural i natural deixa al cor d'aquells que alguna vegada ho habitar.
Altres llibres recomanats de Julio Llamazares
vagalume
No hi ha cap suspens més gran que la vida mateixa, la sèrie de culpes i secrets que van conformant aquest rosari de vivències cap a una salvació impossible de l'à nima. Com cantava Yupanqui i després Bunbury, precisament és l'à nima la que escriu els llibres que ningú no llegeix. Aquà trobem un testimoni d'aquells que envolta l'existència entre boires cap als enigmes més grans…
«Després de cada finestra il·luminada hi ha una à nima semblant a la nostra à nima, un nà ufrag del son i un supervivent del dia que s?acaba o que començarà que està esperant que algú li parli per respondre». Un escriptor rep la notÃcia de la mort del que va ser el seu mestre com a periodista i amb qui, tot i no veure's amb prou feines, mantenia una amistat indestructible. Després del funeral, algú li fa arribar de manera anònima un exemplar d'una novel·la que va publicar quan era jove, un llibre que va prohibir la censura i que tots creien desaparegut. Aquest fet, juntament amb una sèrie de revelacions posteriors, portarà de nou el protagonista a la ciutat on va iniciar la seva carrera com a periodista per intentar desxifrar el misteri que plana sobre la figura del seu mestre i amic.
vagalume és una novel·la de suspens que parla d'aquella vida secreta que tenim tots, però també una reflexió sobre la passió d'escriure, que se sobreposa a tot. Un homenatge, en definitiva, a totes aquelles persones que, des de la imaginació, com cuques de llum a la nit, creen vides mentre els altres dormim.
