Qui més qui menys coneix alguna cosa de la vida i obra de l' escriptor Juan José Milles. Perquè més enllà de la seva extensa carrera literà ria, aquest autor es prodiga com a columnista i tertulià de rà dio, on es desenvolupa perfectament. Perquè, encara que sembli contradictori al món literari, dominar la llengua parlada no sempre és virtut d'escriptors, que semblen peixos fora de l'aigua o que es deixen conduir per una suposada superioritat intel·lectual, o que no fan de l'humor la seva eina quotidiana… mil i un motius.
I la veritat és que, llegint a Juan José Millás, entre la seva riquesa creadora, que ja s'endevina al seu llibre prà cticament autobiogrà fic La meva veritable història, no se sospita que puguis trobar-te amb un tipus loquaç perquè la seva prosa ho pot abastar tot amb prou profusió per no tenir més que comptar. Els seus plantejaments van més aviat de fora cap a dintre, del món i de com se sintetitza aquest a l'interior un cop travessats els sentits.
Divagacions a part, em poso ja mateix amb la meva llista de 3 novel·les imprescindibles de Juan José Millas que mereixen ocupar el meu particular olimp. Encara que en el cas d'autors capaços de la sofisticació com a rerefons des de la transparència temà tica, els gustos poden ser molt diversos…
Top 3 novel·les recomanades de Juan José Millás…
La solitud era això
Un tĂtol molt encertat per plantejar-se moltes coses de les que posteriorment s'ocupa el nus de la història. Què Ă©s la solitud quan som feliços? La obviem o la apartem deliberadament fins que ens arribi?
La soledat és l'absència de la gent que omple la teva vida. La solitud és un telèfon on ja ningú contesta, o una casa sense veus, o un llit sense respiracions compartides. La soledat se'ns manifesta crua a nosaltres, éssers racionals incapaços d'entendre el que ja no existeix per sempre, sent aquest sempre un termini marcat també per a nosaltres.
Un meravellós exercici d'introspecció a través d'una dona que ha arribat aquest moment de les preguntes sense resposta en un entorn social canviant, que no espera a ningú. Però potser aquests instants siguin propicis per rebutjar el que sobra de la teva vida. Posats a fer, coneguda la tristesa pots seguir assenyalant i apartant el que et fa infeliç.
La solitud era això és la història d'una dona que s'inicia, a partir de la mort de la seva mare, una lenta metamorfosi cap a l'alliberament a través d'un dolorós aprenentatge. La mirada cada vegada més humanitzada d'un detectiu i el progressiu allunyament del seu marit seran elements essencials d'aquest camà de perfecció.
Dotat d'un talent narratiu que sap fer de la quotidianitat de l'inici del que angoixant, Juan José Millás ens ofereix una estripada crònica de la vida d'avui, on no falta el reflex de les actituds dels qui, després d'una milità ncia d'esquerres, han substituït la ideologia per la targeta de crèdit.
Només fum
Els vells silencis, irrecuperables per carregar-los de les paraules que van poder servir de placebo. De la mateixa manera que a Big Fish, aquesta gran pel·lĂcula de Tim Burton, Carlos, el fill, redescobreix el pare amb qui antany tot van ser desencontres. I en aquesta ocasiĂł tambĂ© hi ha un retrobament salvador. Tot i que tot passa de manera menys oportĂş per curar ferides perquè el pare ja no hi Ă©s, però queden els seus escrits i una manera de veure el mĂłn des de noves potencialitats transformadores per a Carlos.
El dia que compleix divuit anys, el Carlos rep un estrany regal: la notĂcia que el seu pare, que mai no va tractar, ha mort i li ha deixat en herència una casa amb tot el que contĂ© i una vida desconeguda a on treure el cap. Examinant els vestigis d´aquesta existència abruptament interrompuda, troba un manuscrit que narra una història d´amors secrets, d´una nena i una papallona, ​​d´amistat i de mort. És una confessiĂł real o una ficciĂł?
Carlos, que està a punt d'iniciar els estudis d'Administració i Direcció d'Empreses, s'adona que el pare era un lector voraç. Al dormitori d'aquella casa que de mica en mica va fent seva, al costat del llit, descobreix un llibre que l'atrapa: els contes dels germans Grimm. El noi se submergeix en la lectura d'aquests relats i alhora inicia un procés vital que acosta cada cop més al seu pare i li ensenya la manera de transitar per aquestes fronteres invisibles que separen la realitat de la fantasia i el seny de la bogeria .
En aquesta novel·la enganyosament lleugera, Juan José Millás torna a alguns dels temes més representatius de la seva narrativa, com la identitat, el desdoblament, els racons més foscos de la realitat quotidiana —aquells en què s'amaga el que és extraordinari— i la paternitat, alhora que compon un himne a la imaginació i al poder transformador de la literatura.
Els objectes ens criden
L'impuls d'escriure un relat neix d'una idea que implora per sortir. La redacciĂł d'un relat Ă©s una satisfacciĂł onanista de tot autors.
Un conjunt de relats és una evocació a tots aquells instants singulars que conclouen amb parts d'idees sobre el paper. Quan descobreixes que hi ha una certa unitat temà tica entre tots ells, consideres que realment has viscut una novel·la per lliuraments en la teva pròpia ment creadora ...
Una caixa de llumins que il·luminen un espai de el passat; un nen que en una redacció ha de triar entre matar el pare o la mare; un pare que no s'adona del poc que ha abraçat al seu fill fins que perd un braç ...
El volum estĂ dividit en dues parts fonamentals: «Els orĂgens», que tracta temes de el passat i la infĂ ncia, i «La vida», relats protagonitzats pels mateixos personatges o altres nous però ja en edat adulta.
Juan JosĂ© Millás Ă©s un mestre de la distĂ ncia curta. Aquests contes sĂłn el complement ideal per a qualsevol dieta literĂ ria, el company de viatge perfecte. Guarden en comĂş l'escriptura rĂ pida i precisa, la sorpresa, l'humor, la inquietud, aquest toc onĂric tan caracterĂstic de la narrativa desperta de l'inigualable Juan JosĂ© Millás.
Altres llibres recomanats de Juan José Millás
El que sé dels homenets
Juan JosĂ© Milles Ă©s un escriptor profund però imaginatiu, aprofita la seva fecunda imaginaciĂł per escriure existencialisme transportat a espais onĂrics. I les idees vĂ©nen de tornada plantejant autèntiques cruĂŻlles personals en el lector. Escriptura i mĂ gia.
La rutina dià ria d'un professor universitari es veu pertorbada per la irrupció de perfectes rèpliques humanes en miniatura que es mouen amb soltesa pel món dels homes.
Un dia, un d'aquests homenets, creat a imatge i semblança de l'catedrà tic, estableix una connexió especial amb ell i converteix en realitat els seus desitjos més inconfessables.
En aquest llibre, l'acadèmic narra l'últim d'aquestes trobades secrets, que resulta també el més intens i perillós, ja que a més d'esbrinar on viuen, quins costums tenen i com es reprodueixen aquests homenets, intervé en el seu petit món mentre la vida sense inhibicions converteix el seu en un veritable malson. Pensa-per un segon: ¿suportaries veure complerts tots els teus desitjos?
Ximple, mort, bastard i invisible
No hi ha dubte, el postureig s'estén fins a allò patològic. Des de les xarxes socials com a referència soterrada, descobrim aquest món d'aparences més marcades que mai en aquests temps actuals. Entre l'à cida sorna i el descarnat realisme sota el trampantojo existencial de molts de nosaltres, Millás ens va despullant en aquestes misèries inconfensables. Aquestes misèries per les quals val la pena aparentar i mentir sigui com sigui, fins i tot aconseguint el que és hiperbòlic…
Un alt executiu es queda a l'atur i decideix refer la seva vida al marge de tot allò que l'envolta, comptant amb la seva imaginaciĂł com a Ăşnica aliada. A partir d'aquĂ, i des del mĂ©s gran dels sarcasmes, viurĂ com una aventura fantĂ stica qualsevol fet quotidiĂ .
El protagonista crea un món propi, de vegades sent ell mateix, d'altres fent-se passar per un altre, un altre que actua amb la insolència i el suport de la bogeria més corda.
Un joc apassionant de trobades i desencontres amb l'amor, la solitud, el sexe, l'amistat, la vida i la mort, en definitiva. Molt mĂ©s que una novel·la, Ximple, mort, bastard i invisible Ă©s tambĂ© una crĂtica a la nostra societat, embastida en un llenguatge lĂşcid i brillant.
La vida a estones
En Juan JosĂ© Millás es descobreix l'enginy ja des del tĂtol de cada nou llibre. En aquesta ocasiĂł, «La vida a estones» sembla remetre'ns al que fragmentat del nostre temps, als canvis d'escenari entre felicitat i tristesa, als records que van component aquesta pel·lĂcula que puguem veure en el nostre Ăşltim dia. Diferents consideracions que ja conviden a llegir per descobrir de què es tracta.
I la veritat és que en aquesta noció que frisa entre surrealisme i estranyament, Millás es manifesta en aquest llibre com un mestre que ens endinsa amb naturalitat, des de la quotidianitat, pels túnels soterrats de la nostra realitat. Només començar a llegir descobrim a l'propi Millás passejant entre les pà gines d'aquesta novel·la amb la seva cadència de bità cola vital. I gairebé tot el narrat ens sona, és una sintonia semblant a la de les nostres vides, a la de qualsevol vida.
La disfressa de la rutina homogeneĂŻtza els nostres comportaments, la nostra forma d'afrontar les circumstĂ ncies i de interrelacionar-los. I desprĂ©s hi ha les estridències, els moments crĂtics que ens fan reposicionar-se en un pla diferent de la mitjania, sense saber com reaccionar, sense pautes ni referències. La vida sorprèn mĂ©s del que podem pensar, el nostre mĂłn ens exigeix ​​perquè sortim i ens exposem, perquè manifestem que tipus d'Ă nima ens governa. I Millás s'encarrega, amb la senzillesa aparent d'un diari, de revelar quant de descontrol hi ha a la nostra suposadament controlada vida.
I des d'aquĂ, des del descontrol, des de la anĂ rquica impressiĂł de viure que finalment prima en els moments transcendents, el diari acaba asaltándonos cap a la idea de pertorbadora transformaciĂł. El surrealisme Ă©s en part el xoc, l'excepcional idea de l'aprenentatge quan pensem que ja tenim tot après.
Mai està de més descobrir en la literatura aquesta força de l'impredictible que, com un huracà , s'encarrega de remoure-ho tot, de despullar-ho de sentit, de reubicar les peces perquè nosaltres puguem tornar a entendre si la cosa està bé aixà o si es tracta d'un complet despropòsit. L'única cosa certa és que tot depèn, com diria la cançó. Pots sorprendre't o aterrarte, pots entrar en acció, oferir-te a el joc o sucumbir a la malenconia d'una nova realitat amb la qual ja és impossible connectar.
Que ningĂş dormi
En el seu discurs, en el llenguatge corporal, fins i tot en el seu to, es descobreix a un Juan José Milles filòsof, el pensador tranquil capaç de analitzar-lo i exposar-lo tot de la forma més suggerent: la ficció narrativa.
La literatura per a Millás és un pont cap a aquestes petites grans teories vitals que aborden a tot escriptor amb inquietuds. I els seus personatges acaben brillant precisament per aquesta profunditat psicològica que es submergeix en tots nosaltres com a lectors. Perquè les circumstà ncies són diverses però les idees, emocions i sensacions són sempre les mateixes, diversificades en cada à nima que sent, pensa o s'emociona.
LucĂa Ă©s un d'aquests enormes personatges de Millás que de sobte s'enfronta a el buit, descobrint en ell que no ho Ă©s tant. Potser aquest espai ocupat, fins al moment de ruptura de la quotidianitat, tan sols fos un armari tancat, ple de velles peces i olor de naftalina.
Quan perd la feina, LucĂa descobreix que Ă©s el moment de viure, o de intentar-ho. La història llavors adquireix aquest punt onĂric per moments, el fantĂ stic com un argument de l'autor per connectar amb el que realment som, mĂ©s enllĂ de la inèrcia diĂ ria, de les convencions socials i del que estĂ ndard.
LucĂa brilla com una nova estrella, aborda el seu passat amb malenconia però es decideix a recompondre el seu temps fins l'avui. A bord de l'taxi amb què es mourĂ per les ciutats de la seva vida o dels seus desitjos, esperarĂ a el passatger amb el qual va compartir trobades tan fugaços com especials, tot esperant que es materialitzi aquesta mĂ gia repudiada per la rutina.
La vida Ă©s risc. O hauria de ser-ho. LucĂa descobreix, en aquesta angoixa que Ă©s trobar-se a l'marge de l'mecanisme essencial de la societat, que la solitud espanta, fins i tot aliena. Però nomĂ©s aixĂ LucĂa aprofundirĂ en el que Ă©s, en el que necessita i en el que sent.
Mai mĂ©s sensacions abotargadas, ni inèrcies cegues. NomĂ©s el bĂ sic pot realment fer de LucĂa alguna cosa. L'amor en essència part de l'jo, de l'ara i el que tinc a la banda, tota la resta Ă©s artifici.
El fantĂ stic viatge vital de LucĂa ens acaba esquitxant tot, amb un innegable aspecte reivindicatiu de la por com a inici cap a la rebel·lia, de la solitud com a necessari contrapunt per valorar la companyia.
LucĂa representa una fantĂ stica lluita entre el que creiem sentir i el que realment sentim en aquesta parcel·la soterrada per tones de costums, circumstĂ ncies i defenses.
GrĂ cies per la recomanaciĂł. Molt Ăştil. Per cert, se t'ha colat una h en rebutjar.
Moltes grĂ cies !! Ja m'he menjat la h amb patates sense ennuegar ni res. jeje
Obres de Juan José Milles