Uns tenen la fama i altres carden la llana. Segurament recórrer a l'refranyer espanyol per parlar de literatura nord-americana, i més concretament encara de gènere negre, soni una mica pelegrí. Però és que el cas de James M. Cain exemplifica tot això de la fama i el reconeixement davant de la feina i la dedicació.
No vull dir que Veler o Hammet no mereixessin el reconeixement que la història els dóna com a grans iniciadors d'un gènere avui ja massiu en la literatura. Però deixar a James M. Cain com a tercer en discòrdia pel que fa a genialitat de l'gènere negre, probablement no sigui de el tot just.
De fet, entre tots tres, va ser James M. Cain el més prolífic de tots, amb més de vint novel·les publicades. I, per què no dir-ho, de vegades sembla com si la gran obra de la seva autoria, «El carter sempre truca dues vegades» s'hagués escrit sola o pertanyés a aquest famós «anònim» que va escriure, entre altres «El Lazarillo de Tormes» .
Potser el reconeixement a l'obra cimera d'aquest autor acabés eclipsant el mateix escriptor. La veritat és que allò encertat i suggerent del títol, la seva proposta narrativa certament transgressora per als seus dies per l'explícit de les escenes sexuals o de violència i el seu ulterior portat al cinema, hagin acabat per menystenir el geni capaç d'escriure de manera concisa, però eficient, amb aquest ajustament del llenguatge capaç de despertar la imaginació en la seva millor síntesi i de pas capaç de moure la trama de manera àgil, a tomba oberta.
Així que, en un petit gest per la meva part de reconeixement, allà vaig amb la meva selecció.
Top 3 novel·les recomanades de James M. Cain
El carter sempre truca dues vegades
La novel·la negra té una part d'intenció per aprofundir en els pecats capitals, en aquests grans mals morals que traspassen des de les creences fins a l'ordre social i ètic.
I James M. Cain crec en aquesta novel·la tot un mostrari obert d'aquesta perversió de l'ànima que adorna a l'gènere. Però el pitjor i el millor de tot és que ho fa proper, possible. Quan una passió ens condueix com els passa a Frank Chambers ja Cora Papadakis, lliurats a l'amor físic per sobre de les seves estatus, la raó pot relegar a un segon lloc.
És llavors quan els amants comencen a buscar el seu nou espai en què sobra gent que els llasta el passat. L'assassinat perfecte treu el cap a la seva imaginació com un pla domèstic. A poc a poc es va perfilant la fi dels problemes per als amants.
Gairebé tots els elements van controlant per encobrir-se mútuament. Excepte el carter ... Qui comptava amb aquest carter entossudit a fer un lliurament?
la cambrera
L'última novel·la, publicada de manera pòstuma que, per haver-se compost els últims dies, encara manté aquest ritme inigualablement dinàmic de l'autor. I el leitmotiv del sexe continua sent un fonament sobre el qual es construeix una trama negra.
Una jove vídua, Joan Medford, es dedica a servir copes per poder seguir mantenint el seu fill. Entorn d'ella s'estableix un triangle amorós que s'endevina fatal.
Ens debatem entre la idea que finalment l'home jove consideri en eliminar al seu oponent, un potentat senyor gran que sembla es pot dur a la noia gràcies a la seva invitació a la seguretat econòmica.
Però ni l'assumpte no és tan senzill ni realment coneixem la capacitat de cadascun dels personatges intervinents. Així, anem assaborint una d'aquelles històries que condueixen a la destrucció i en què finalment qui tingui els seus interessos més clars i sigui capaç de nedar i guardar la roba, podrà acabar llaurant-se el millor dels destins a la pugna entre fatalitat, cobdícia, desig i futur…
Mildred Pierce
Un d'aquests personatges que, com passa en aquest cas, mereixen el títol de el conjunt de l'obra per l'univers que representen, per l'equilibri entre la frustració, la cobdícia, la desesperació i la intenció de sobreposar-se a tot quan van mal dades.
Perquè Mildred Pierce és infeliç en els durs anys de la Gran Depressió. Mentre ella està obstinada a escapar de l'ombra de la misèria que plana sobre la classe mitjana americana, la seva filla Veda s'obstina a lliurar la seva joventut a la inconsciència, explotant la seva mare i enganyant a tots.
Una tensió familiar per a res llunyana i que no obstant això, en aquest cas pren els camins de l'excepcionalitat, de el moment en que el desencant condueix a la vora de la desesperació.
En temps durs la vida pot ser una novel·la negra sense pretendre-ho. I les decisions d'una dona amb el món sobre les seves espatlles la treuen el cap cada nou dia a l'abisme.
1 comentari a «Els 3 millors llibres de James M. Cain»