Els 3 millors llibres de Henry Miller

Per trobar els orígens d'aquesta literatura desencantada, hedonista i transgressora que van acabar practicant en ple segle XX autors com Bukowski, William Burroughs o Kerouac, Hem de retrocedir uns pocs anys abans. Perquè el precursor d'aquest moviment contracultural va ser Henry Miller. Siguem realistes fins a la crueltat o el demèrit si cal. Henry Miller va ser qui va recobrar el camí de l' Marquès de Sade més d'un segle després pel que fa a tot tipus de fílies, per molt estrambòtiques que fossin.

Sexe, perversions, vicis i filosofia de supervivència en la trinxera que és la vida. Perquè si el Marquès de Sade es va dedicar a recrear-se en el sexe arribant a les seves arestes més marcades. Henry Miller va abundar en això però aportant a més aquest tint de crítica social i de existencialisme del no-res més propis d'una narrativa de l'últim segle de l'mil·lenni.

La generació beat es va sustentar necessàriament de Miller, va seguir furgant en la ferida oberta, descurada i putrefacta com a via d'accés per a una ànima afectada per una similar necrosi.

I ja posats a desmuntar el mite nord-americà d'aquesta generació beat, es em fa imprescindible citar a qui probablement fos la major font d'inspiració per a Henry Miller. Es tracta de Louis-Ferdinand Céline, un dels més reconeguts escriptors francesos que ja en la seva novel·la Viatge a la fi de la nit, publicada el 1932, quan Henry Miller començava a guanyar-se la vida a París, sens dubte va haver de ser una influència directa gràcies al seu humor negre, la seva visió descarnada de la realitat, la seva crítica desaforada però plenament encertada i la seva presentació de personatges que ja ofereixen aquesta estridència entre el subjecte i la societat amb les seves convencions.

Top 3 millors novel·les d'Henry Miller

Tròpic de càncer

La primera novel·la d'un tipus com Henry Miller, ple d'inquietuds però ja en una edat madura on el desengany sol governar sobre les fantasies, va acabar sent un èxit precisament per això, per la seva obertura a el món com un tipus obstinat en el despertar de la consciència no cap a la revolució sinó cap al esperpent i el tràgic acudit que és pensar que alguna cosa pugui tenir sentit.

L'única sortida per a la lucidesa absoluta és la rendició al físic, a l'espurna de la felicitat orgàsmica, a la negació de l'esperança com a única forma d'aconseguir la calma en un esdevenir vital planificat cap a la derrota.

Per aquest motiu la novel·la transcorri com una recerca extenuant de el sexe i de les seves possibilitats redemptores. Paris passa a ser, sota el prisma d'Henry Miller, una meravellosa sense city, un purgatori fet ciutat de llum i passió on Miller es deté en ocasions a escodrinyar les ànimes que es creuen per la història.

primavera negra

Els motius que van conduir a Henry Miller a aquest viatge a Paris es van construir al voltant d'una amalgama d'inquietuds vitals fonamentals.

Però al seu torn el viatge a Europa va ser una fuita necessari d'aquest contrast i aquesta contradicció que suposa l'afirmació de la maduresa com absolut exercici d'alienació pel que fa a l'entorn, als costums i la idiosincràsia mamada per l'autor i finalment abandonada per inconsistent .

I quan els costums i rutines prenen aquest aspecte inconsistent per a l'autor no li queda altre remei que buscar nous espais. En aquesta novel·la plena d'aquest tint autobiogràfic amb què solen abordar les seves obres els escriptors maleïts, Henry Miller navega d'un costat a un altre de l'Atlàntic, entre el seu passat i els seus records infantils fins a la seva ruptura amb tot.

Malgrat això, la novel·la, construïda en fraccions independents, sostenen una cronologia màgica, evoca una recerca d'identitat i alhora una afirmació de de el nihilisme, construeix intenses imatges de delirant fantasia i rebaixa a el fang de la realitat més sòrdida en un equilibri fascinant que la converteix en una novel·la d'èpica existencial.

Sexus

Ja sabem que el sexe és un element sobre el qual pivota gran part d'aquest realisme que sembla anhelar, en el espasmòdic de l'sexe, un punt de contacte amb la immortalitat, amb el transcendent.

Quan el protagonista d'aquesta novel·la es barreja amb una jove en una relació sexual de 9 punts en l'escala richter, l'existència de tots dos es converteix en un cataclisme que centralitza tota la trama però que a la vegada serveix per sintonitzar amb una pretensió de l'autor d'examinar la nostra societat sense límits.

Amb un toc persistent d'humor àcid, la visió filosòfica de les relacions humanes a l'ombra de les convencions socials, esdevé un tractat de sociologia sense traves temàtiques ni condicions prèvies.

La vida es pot analitzar des de l'explosió d'una trobada sexual, i així tot es veu amb el somriure alliberadora i la distensió de cos i pensament. La veritat última potser només es pugui trobar després de fer un bon clau, quan et sents capaç de riure de l'món.