Els 3 millors llibres d´Eva García Sáenz

Això de l'opció d'autopublicació (via amazon per exemple) és ja una referència per a tot escriptor en vessants, i dic en vessant almenys quant a divulgació, ja que qualitat n'hi ha en molts casos a dojo, com així es va veure tocant a la protagonista d'aquesta entrada: Eva García Sáenz.

La qüestió és que des de l?autopublicació surten un percentatge d?afortunats que acaben arribant a aquest elitista món editorial que es nodreix dels supervendes d?aquesta i altres plataformes. Una opció molt còmoda i efectiva per a les editorials que sembla que aparquin la tasca dels seus crítics i consellers per l'opinió directa del públic.

Perquè no hi ha millor jutge que els lectors per determinar quan un llibre funciona i pot acabar funcionant encara millor sota el segell editorial corresponent. En el cas d'Eva García Sáenz el salt la va impulsar fins a la reconeguda editorial L'Esfera dels llibres en primera instància, passant a Espasa després i recalant fet i fet a Planeta.

Tot això per explicar que Eva va ser una d'aquelles autores autopublicadas que, a força de qualitat i propostes interessants captivar lectors i després a editorials. Fins a tal punt que, al costat de Dolores Redondo, Forma el tàndem de escriptores bestseller espanyoles de l'gènere negre. Encara que en el cas d'Eva, senyors no se'n vagin encara perquè encara n'hi ha més. Thrillers, investigació i també ficcions històriques. Una missió panliterària la d'Eva García Sáenz…

Top 3 novel·les recomanades d'Eva García Sáenz

L'àngel de la ciutat

És el que té Venècia si ets capaç d'abstraure't del turisme. Cada petit carrer i plaça ofereix un cop d'ull entre el malenconiós, el decadent i un deix de suggerent misteri sumit a la boira naixent dels seus canals. Un lloc perfecte perquè Kraken ens serveixi de cicerone en una visita a la ciutat dels canals tan fascinant com esfereïdora.

Un esplèndid i decadent palazzo crema en una petita illa veneciana on se celebra una trobada de la Lliga de Llibreters Antiquaris. Els cossos dels convidats, tots coneguts de Kraken, no apareixen entre els enderrocs, i se sospita que la seva mare, Ítaca, va estar implicada en l'incendi que va passar en idèntiques circumstàncies dècades enrere.

Mentrestant, a Vitòria, la inspectora Estíbaliz investiga un cas que pot tenir les claus de l'atracament que va acabar amb la vida del pare de Kraken. Però Unai és poc inclinat a tornar a la investigació en actiu i sent que ha de triar entre la recerca del que va passar als seus pares o la família que ha creat amb l'Alba i la seva filla Deba.

Un passeig per una Venècia on les llegendes i la pertorbadora figura de l'Àngel de la ciutat, meitat mecenes, meitat dimoni, mouen els fils d'una trama vertiginosa plena d'amor a l'art i de la recerca de la pròpia identitat.

L'Àngel de la Ciutat

Aquitània

Les dames de l'thriller espanyol mouen fitxa de manera alterna a la recerca de l'supervendes que sempre convenç els lectors més impacients. Per a més pistes, les dues dames estan guardonades amb sengles premis Planeta (Tampoc pequem d'ingenus, amb la seva innegable concessió al comercial per a major seguretat en les vendes). Així, quan no és Dolores Redondo qui presenta nova novel·la és Eva García Sáenz qui carrega amb força amb una nova i inquietant trama que en aquesta ocasió adquireix fins i tot majors vols argumentals.

El resultat d'aquesta competència és precisament això, la recerca de la trama rodona. Una missió impossible que malgrat això serveix d'horitzó creatiu, i que deriva en novel·les cada vegada més sofisticades en fons i forma, en documentació i girs, en acció, misteris i un suspens febril. Just el que és aquesta «Aquitània», una regió feta novel·la amb fascinants tocs esotèrics de quan Europa avançava sumit entre les ombres de l'càstig de la religió i la sang de les constants guerres.

1137. El duc d'Aquitània -la regió més cobejada de França- apareix mort a Compostela. El cos queda de color blau i amb la marca de l' «àguila de sang», una ancestral tortura normanda. La seva filla Eleanor decideix venjar-se i per a això es casa amb el fill de què creu el seu assassí: Luy VI el Gros, rei de França.
Però el mateix rei mor durant les noces en idèntiques circumstàncies. Eleanor i Luy VII intentaran esbrinar, juntament amb els gats aquitans -els èpics espies dels duques-, qui vol als inexperts reis en el tron.
Dècades abans de la mort de l'duc d'Aquitània, un nen sense nom és abandonat en un bosc pels seus cinc mares. Que potser un monstre, o potser un sant, el petit supervivent acabarà convertint-se en un dels homes més excepcionals de l'edat mitjana europeu.

Aquitània, d'Eva García Sáenz

El llibre negre de les hores

Conformi una saga avança el compromís de l'autor de torn augmenta. Però quan una història és bona i els seus personatges es fan tan certs, cada entrega és un retrobament que sens dubte requerirà de la seva part de sudoració, com diria aquell, per sobre de la inspiració, però que ja té perfils psicològics ben fets i entramats per on llençar en cas d'emergència per bloqueig.

Una cosa així passarà amb una Eva García Sáenz d'Urturi perquè cada nova entrega de Kraken guanya en ritme vertiginós, suspens i aquest punt fosc que tot thriller aconsegueix a mesura que el protagonista acaba més i més centrat en l'ull de l'huracà entre tants casos tancats però amb els seus assumptes pendents.

Aquesta és una continuació inquietant per a la famosa trilogia iniciada amb El silenci de la ciutat blanca. Perquè superat aquest llindar psicològic de la trilogia l'autora s'allibera i Kraken es desferma. O més aviat les circumstàncies es desmadren al voltant de la seva figura…

I si la teva mare fos la millor falsificadora de llibres antics de la història? Algú que fa quaranta anys que és mort no pot ser segrestat i, per descomptat, no pot sagnar.

Vitòria, 2022. L'exinspector Unai López d'Ayala —àlies Kraken— rep una trucada anònima que canviarà el que creu saber del seu passat familiar: té una setmana per trobar el llegendari Llibre Negre de les Hores, una joia bibliogràfica exclusiva, si no, la seva mare, que descansa al cementiri des de fa dècades, morirà.

Com és possible això? Una carrera contrarellotge entre Vitòria i el Madrid dels bibliòfils per traçar el perfil criminal més important de la seva vida, un capaç de modificar el passat, per sempre. Em dic Unai. Em diuen Kraken. Aquí acaba la teva caça, aquí comença la meva.

El llibre negre de les hores

Altres llibres recomanats d'Eva García Sáenz…

Els ritus de l'aigua

L'ofici es va guanyant. Per molt bona que fos Eva, la seva capacitat de millora es nota en cada nova història que ens presenta. Aquesta última novel·la, continuadora de la saga La ciutat blanca, arriba a un nivell en la seva estructura i la seva trama de gran ploma.

Resum: El misteriós assassí en sèrie d'aquest lliurament segueix les pautes de la Triple Mort, un ritu iniciàtic celta imbuït entre les ombres de tota pràctica macabra perduda en la nit dels temps. Pràctica aquesta, com moltes altres, que va poder dur-se a terme, o no, a la península ibèrica durant períodes pre-romans. Els únics testimonis a l'respecte daten de diversos segles després.

A l'edat mitjana algú va acabar posant negre sobre blanc el que fins aquell moment corria de boca en boca com un ancestral record. Fossin certs o no, el que realment passa a la novel·la és que el Inspector de policia Unai López d'Ayala s'encarrega de l'escabrós cas que porta als nostres dies aquestes macabres costums d'ofrena als déus.

Unai haurà d'esbrinar què hi ha darrere d'aquest acarnissament en la mort, escenificat amb tan macabra teatralització. Per descomptat, com tot bon thriller de tall clàssic, només a la fin pot el lector lligar els caps, mai solts en la trama però sí soterrats per aconseguir aquest efecte d'implicació absoluta de l'lector, de fer-li desitjar saber més i més per poder trobar explicacions a aquesta manifesta forma de el mal que amenaça els propis protagonistes.

Els personatges de la novel·la, estretament relacionats amb la primera part, segueixen mantenint aquesta versemblança en tots i cadascun dels seus actes, provocant en el lector aquesta mimetització que aconsegueix, a més d'atrapar pel que fa a l'propi nus de la trama, enganxar perquè se senti cada escena com viscuda autènticament. Si a tot això li sumem aquest reconeixement de l'entorn proper: Vitòria, Cantàbria ... Tot es fa molt molt proper.

Els ritus de l'aigua

Passatge a Tahití

Aquest llibre té aquesta aroma de raresa dins de la línia per la qual es mou Eva en els seus puixants i fresques novel·les. I les rareses de tot creador tenen doble lectura: capacitat per a la variació i major oferta temàtica per als lectors.

Tot això són bones notícies, així que cal incloure aquesta novel·la entre el més destacable en la recent però fulgurant carrera de l'autora.

Resum: Dos germans mallorquins i la filla d'un cònsol anglès fundaran l'imperi de les perles cultivades al Tahití de 1890. 1890. Bastian i Hugo Fortuny parteixen a Tahití a la recerca d'una oportunitat després de perdre la feina com bufadors de vidre en el seu Mallorca natal.

Durant la travessia coneixen a la Laia Kane, la filla d'un cònsol anglès corrupte a Menorca a què han desterrat a l'illa de la Polinèsia. Aquesta trobada marcarà la vida dels germans Fortuny i de la Laia per sempre. 1930.

Denis Fortuny, l'hereu de l'imperi de les perles de luxe a Manacor, decideix viatjar a Tahití per esbrinar el misteri que s'oculta després dels seus primers anys de vida. Una història èpica d'amor, superació, llaços familiars i secrets amb el teló de fons de l'Tahití colonial i el fascinant origen de les perles cultivades.

Passatge a Tahití

El silenci de la ciutat blanca

Vitòria com a escenari d'una novel·la negra trepidant que et abstreu com a lector de tot el que t'envolta. Els intensitat no es rebaixa en cap moment, l'especial simfonia discordant dels seus personatges principals, aquells que es dediquen a la resolució dels crims crea una atmosfera molt especial de topades i alhora de respecte i admiració.

Una amalgama de sensacions sobre el sinistre de l'homicidi com a suport per a ments perverses que pressents a prop, com ombres ...

Resum: Tasio Ortiz de Zárate, el brillant arqueòleg condemnat pels assassinats que van terroritzar Vitòria fa dues dècades, està a punt de sortir de presó quan els crims es reprenen.

A la Catedral Vella, una parella de vint anys apareix morta per picades d'abella a la gola. Però només seran els primers. Unai López d'Ayala, un jove expert en perfils criminals, està obsessionat amb prevenir els crims, una tragèdia personal no li permet encarar el cas com un més.

Els seus mètodes enerven Alba, la subcomissària, amb la qual manté una ambigua relació marcada pels crims… però el temps corre en contra i l'amenaça aguaita a qualsevol cantonada. Qui serà el següent? Una novel·la negra absorbent que barreja mitologia i llegendes, arqueologia i secrets de família. Elegant. Complexa. Hipnòtica.

El silenci de la ciutat blanca
5 / 5 - (11 vots)

Deixa un comentari

Aquest lloc té validesa Akismet per reduir el correu brossa. Aprèn com es processen les dades dels teus comentaris.