Els 3 millors llibres de Bernhard Schlink

En qualsevol altra professió o dedicació, aquells que arriben de manera inesperada són etiquetats com nouvinguts o acusats d'intrusisme. Està comprovat que la literatura sempre rep amb els braços oberts a qualsevol que tingui alguna cosa interessant per explicar quan ho fa amb aquest lliurament necessària de tot bon escriptor.

Exemples prototípics d'aquesta arribada a les lletres des de llocs molt diferents, que acaben sent espais comuns, són ara els metges amb tipus com Robin Cook, O l'advocacia amb l'incommensurable John Grisham. En un espai proper a el de l'advocacia trobem la judicatura. I entre els jutges, pocs han passat a la narrativa de ficció amb la transcendència de Bernhard Schlink.

Poc podrien imaginar-se els coneixedors d'aquest autor, en el seu exercici com a jurista, que seria capaç d'oferir històries amb semblant pòsit humanista, amb una sensibilitat captivadora i amb plantejaments que inquieten per la seva natural contrapès entre el existencial i una acció perfilada amb una mena d'eficiència narrativa.

Actuacions de vides i sentències sumàries sobre la naturalesa de l'ànima que, en essència, tan sols tracta d'ocupar els seus dies cavalcant les contradiccions pròpies. Unes contradiccions que com a proves pericials o testimonis, pretenen tan sols descobrir aquesta veritat última que ens mou.

Schlink perfila sempre uns personatges summament detallats a la part més fonda, allà on resideixen secrets inconfessables ni tan sols sota jurament. L'argument de cadascuna de les seves novel·les pivota sempre al voltant d'aquesta lluentor dels protagonistes convertits en fonament, exposats davant del jurat dels lectors que escolten atents per emetre un veredicte com a llecs en la matèria de la vida que necessiten comprendre tants enigmes atresorats que només a l'última pàgina troben aquesta motivació última per lliurar tota la vida a la seva defensa.

el lector

Ja fa uns anys que l'adaptació cinematogràfica d'aquesta novel·la assaltava les taquilles dels cinemes de mig món gràcies a una malenconiosa Kate Winslet que va saber recollir aquest pes d'un personatge inoblidable.

Per la resta, com gairebé sempre, em quedo amb el llibre. Perquè entre les pàgines d'aquesta història es gaudeix més d'una estranya intenció de reparació que la protagonista, Hanna, desplega sobre el jove aficionat a la literatura Michael Berg.

El noi tot just arriba als setze i la seva inesperada trobada amb Hanna com un simple acte d'ajuda, acaba desplegant com aquest nou univers vital dels accidents que canvien les nostres vides. Entre els braços d'aquella dona madura, Michael fon els seus primers orgasmes amb la confusa sensació que en això resideix l'amor.

I de sobte, a la falda de Hanna tot cobra un sentit que encara no li correspon per la seva edat. Les tardes passen entre lectures de grans escriptors que precedeixen a l'sexe.

Michael no entén aquest ritual però ella ho segueix amb una profunda religiositat, transmetent la idea que a la inadequada relació resideix una expiació per un esperit carregat de rèmores que impossibiliten qualsevol indici de felicitat en Hanna més enllà dels temps morts amb Michael.

El que ve després, ja tot ho recordem de la pel·lícula. Ella desapareix, s'allunya d'aquest parèntesi de la seva vida submergida en l'oceà de el més profund secret.

Passen els anys i Michael, ja un reconegut advocat, s'enfronta a un cas molt mediàtic en què es jutgen a criminals de guerra nazis, entre els acusats troba a Hanna.

Podem imaginar el pes de la contradicció, la rellevància de la contrarietat per a un advocat que ha d'acusar aquest remot amor que va canviar la seva vida. És clar que ell la reconeix de manera immediata mentre que ella amb prou feines pot associar la imatge d'aquest home amb la de l'infant a què va lliurar la seva ànima des de la seva sexe.

el lector

La néta

Amb la inigualable capacitat de Schlink per traçar metàfores com a constants entre la noció subjectiva de l'existència i els escenaris que habitem, en aquesta ocasió l'assumpte cobra encara més dimensió en entroncar amb allò històric; amb aquest deix humanista que ja detectem a El lector; amb el pas del temps des de les cròniques que narren els transcendentals successos i els petits retalls de conseqüències, de vivències, d'intrahistòries entre el gloriós i el dramàtic cap a la supervivència.

Als anys seixanta del segle passat, Birgit va fugir per amor i ànsies de llibertat de Berlín Est per reunir-se a l'Oest amb Kaspar. Ara, després de la mort de Birgit, Kaspar descobreix que la seva dona va pagar un preu per aquesta decisió. Va deixar enrere el seu nadó, una nena, l'existència del qual li va amagar tota la vida. Kaspar, que té una llibreria a Berlín, decideix sortir cap a l'antiga Alemanya de l'Est a la recerca d'aquella nena que ja és una dona.

Així, emprèn un viatge al passat i al present d'Alemanya, i quan per fi troba amb Svenja, la filla perduda, descobreix que viu en una comunitat rural, està casada amb un neonazi i té una filla, Sigrun. Kaspar voldria veure-hi una nova família, però tot un univers ideològic els separa, malgrat això intentarà acostar-se a qui considera la seva néta i donar-li una visió diferent del món…

Bernhard Schlink reprèn aquí la vasta ambició de la seva obra més celebrada, El lector. Novament ens presenta un retrat polític d'Alemanya complex, allunyat de qualsevol maniqueisme. El resultat és un llibre profund i enlluernador, que parla de la història en majúscules i de com afecta els individus, de les ferides encara obertes de la reunificació i dels reptes del present. Però, a més, és una novel·la bellíssima sobre l'amor, la pèrdua, l'enteniment i la redempció.

Els colors de l'adéu

Colors com a filtres aplicats a la vida per transformar el que ens envolta segons les impressions o emocions que ens assalten. Una escala cromàtica aquesta de Schlink que aclapara en un ventall de visions conforme ocupem les ànimes de personatges que ens endinsen en aquests instants esquitxats de la llum necessària per provocar el gir complet en l'existència.

Aquest llibre reuneix nou relats enlluernadors que presenten un catàleg minuciós d'actituds i emocions humanes. Arrenca amb uns científics pioners en el camp de la intel·ligència artificial a l'Alemanya comunista, amb la Stasi i els remordiments de fons, i segueixen altres històries: la de l'home que assisteix impassible a l'evolució del romanç d'una veïna jove a qui va donar classes quan era nena, intuint que no pot acabar bé; la del fill que descobreix el veritable rostre de la seva mare durant unes vacances d'estiu a una illa i així també es descobreix a si mateix; la del professor de música que té una trobada casual amb una dona de qui va estar enamorat, del qual emergeix un secret i potser la possibilitat de tornar al passat; la del padrastre que s'enfronta al desig de la filla lesbiana de tenir descendència; la de l'home que ha d'assimilar la mort del seu germà, que per ell ha estat gairebé un desconegut…

Bernhard Schlink, com ja va fer al seu bestseller internacional el lector i en els seus llibres posteriors, continua aquí la minuciosa i subtil exploració de les flaqueses i els anhels dels éssers humans: l'amor, la por al pas del temps, la culpa, l'autoengany, els somnis que s'evaporen, el dolor de la pèrdua , els llaços afectius que ens mantenen a la superfície…

En aquest cas ho fa a través d'uns relats que són prodigioses peces de cambra, construïdes amb elegància, precisió i matisos infinits, en els quals es poden apreciar la seva profunditat psicològica, el seu portentós maneig de les emocions, la seva perspicàcia per plantejar dilemes morals… El resultat és un llibre rodó, que mostra l'escriptor en plenitud de facultats, com un dels grans narradors europeus en actiu. 

Mentides d'estiu

L'estiu, les vacances, parèntesis vitals. Un bon títol per abordar un volum de molt interessants relats embastats i que componen un mosaic sobre les contradiccions, les mentides, les defenses que cadascú s'aixeca per sostenir el seu món i els murs que acaben sent aquestes defenses.

Excuses fetes fortificacions internes que ens impedeixen afrontar cada nova situació a camp obert, tal com som sense els propis impediments construïts durant anys.

Es pot endevinar que tal concepció sobre la personalitat construïda maó sobre maó, capaç de tapiar mentides i misèries, només pot conduir a relats al voltant de la frustracción, la irrealització, la tristesa.

I en certa manera es tracta d'això, de la malenconia de l'impossible quan l'impossible és fixat per limitacions i imposicione autoinflingidas.

L'assumpte cobra dimensions titàniques quan aquests relats s'introdueixen en àmbits molt concrets governats per les emocions: relacions amoroses, familiars, malalties inesperades.

A cada relat apareix finalment una moralitat existencialista que potser busqui un despertar de la nostra consciència o simplement una assumpció de la nostra derrota.

Mentides d'estiu

La justícia de Selb

Malgrat que l'arribada de l'gènere negre alemany a Espanya sembla capitalitzat en les últimes dates per Charlotte Link, Hi ha molt més on gaudir de l'noir germànic. I aquesta novel·la en la qual va néixer un destacat personatge com és el detectiu Gerhard Selb, mereix i molt ser gaudida, així com les altres dues de la sèrie que a poc a poc va arribant al nostre país.

D'entrada, el cas que ha d'afrontar Gerhard s'escapa del seu acompliment habitual. Rondant els setanta, tot i sentir-se en plena forma, investigar sobre un hacker no sembla la seva especialitat.

Però Gerhard no pot rebutjar un cas provinent d'un gran client farmacèutic. Amb un llenguatge molt fluid l'acció avança de manera singular entre el cas assignat i un temps remot viscut per Gerhard, quan va actuar per al règim nazi en tasques de encausador de dissidents.

I precisament en aquest mirall estrany entre una cosa rabiosament actual i els fantasmes de l'vell investigador va marcant-se una transició cap a una intriga en què intueixes que tot pot acabar enllaçant màgicament, com així passa.

5 / 5 - (7 vots)

Deixa un comentari

Aquest lloc té validesa Akismet per reduir el correu brossa. Aprèn com es processen les dades dels teus comentaris.