Columnista, literat, cronista, narrador, biògraf, poeta, lletrista musical i assagista. Tot el que emprèn BenjamÃn Prado desprèn una mena de tint èpic des de la quotidianitat. El seu domini de l'llenguatge i els seus recursos simbòlics cap al lluïment de l'anècdota i de la senzillesa, simplement transforma i eleva la descripció més elemental o aquest detall que s'escapa a l'observador mitjà .
És clar que aquà resideix la qualitat de l'bon narrador ... En alguna conferència d'algun escriptor li vaig sentir dir que els escriptors són tipus rars, incapaços de recordar on han deixat les claus però molt capaços d'aprofundir en el detall, on s'acaba reflectint la motivació última de qualsevol escena d'aquesta gran novel·la que és la vida.
BenjamÃn Prado és un més d'aquell grup d'escriptors privilegiat que saben trobar sempre nous focus d'atenció per sublimar una realitat que altrament faria aigües als mars de la rutina.
En una comunió perfecta entre el llenguatge més popular i la més oportuna de les metà fores, Benjamà embelleix la forma i agilitza el fons. Probablement, aquesta capacitat el condueixi per la seva particular carrera literà ria que tan aviat aborda la ficció com que treu el cap al relat biogrà fic (recordo per exemple el cas de «Fins i tot la veritat«, Redactat a l'conjuntament amb el propi JoaquÃn Sabina).
Sens dubte un virtuós dels nostres dies que tothom pot i ha de llegir per assaborir literatura amb el guarniment real de la vida del carrer.
Top 3 llibres recomanats de BenjamÃn Prado
Ajust de comptes
Mai no està de més recordar en què ens fiquem amb l'última crisi econòmica, malgrat que la repetició dels errors sigui una cosa innata a una polÃtica a curt termini com la que tenim a sobre.
La qüestió és que en aquesta novel·la, en què Juan Urbano (alter ego de l'autor) assumeix la tasca d'escriure la vida i l'obra de MartÃn Duque, en un exercici entre l'expiació dels pecats i l'egocentrisme.
Doncs la veritat és que el senyor Duc representa l'avarÃcia que ens porta a cadascuna de les crisis que el liberalisme alimenta. Joan Urbà investiga sobre el personatge, tractant d'ajustar la veritat a una literatura a el menys condescendent amb la seva vida i obra ...
A través de les indagacions de professor Juan Urbà se'ns plantegen reflexions profundes, indefugibles una vegada que la força de l'llenguatge senzill i captivador de l'autor acaba sempre esquitxant el lector.
Aquesta novel·la és una inesgotable font de la crÃtica dels nostres temps, amb magnètics jocs de paraules, amb frases que enalteixen el detall de les més grans contradiccions que sustenten tants aspectes de la nostra societat.
Els trenta cognoms
De nou Juan Urbano és un singular personatge de BenjamÃn Prado, un alter ego que va fer les seves vegades de periodista en columnes locals del diari El PaÃs i que després va reprendre nova vida més plena a la narrativa de ficció de l'autor.
La qüestió és que a Los trenta cognoms torna Joan Urbà , professor de literatura a temps parcial que, a través de les sempre suggeridores propostes narratives de l'autor, pot compatibilitzar, com superheroi dels nostres dies, el seu treball de professors amb incursions entre el detectivesc i el literari.
Les anteriors aventures de Joan Urbà van ser: Mala gent que camina, Operació Gladio i Ajust de comptes, tres històries que presenten a un Joan enfrontat en particularitats socials i polÃtiques dels nostres dies a Espanya.
En aquesta ocasió, grà cies al seu ja reconegut prestigi com a investigador és contractat per investigar sobre una branca familiar bastarda d'una potentada famÃlia. El rebuig inicial dels fills il·legÃtims pot despertar molt temps després la curiositat dels descendents legÃtims.
Què seria d'aquella filla extramatrimonial de l'besavi? Una part de la famÃlia, la més humana i curiosa pretén localitzar la branca perduda de l'arbre genealògic.
Mentre que l'altra part, més prà ctica i poc donada a excèntrics retrobaments que només poden derivar en lluites patrimonials, s'oposa radicalment. El problema és que a la fi la recerca no només s'orienta a un possible retrobament entre el curiós i l'humà .
En la història que enfila amb aquest besavi i la seva relliscada sexual aprofundim en l'arrel de les famÃlies de solera, aixecades des de negocis tèrbols d'un passat en què el colonialisme tot justificat, fins a la més gran les injustÃcies…
Mala gent que camina
En aquesta novel·la l'autor toca un dels episodis més sinistres i inhumans de la nostra història recent. I mira que la guerra i la dictadura són prou alienants per a la nostra memòria col·lectiva.
Però sempre hi ha detalls que treuen el cap al pitjor entre el pitjor. Mitjançant el personatge d'un professor que investiga una escriptora traiem el cap a el cruel món de l'robatori de nens que va succeir al nostre paÃs durant guerra i dictadura i que va aconseguir la xifra de ¡30.000 casos!
Aquells robatoris només es poden entendre en una societat vil, sota un entramat en què personatges foscos, també d'immaculada presència pública, establirien sinistres vies amb què buidaven ventres i projectes de vida…
BenjamÃn Prado està sent, com a escriptor, un grat descobriment. Estic llegint Els trenta cognoms ia més d'aprendre moltÃssim sobre història recent i no tant, el seu relat és divertit i profund a parters iguals. Felicitats a l'autor.
Sens dubte és un d'aquests autors a descobrir. Sobretot en la seva faceta de narrador hÃbrid, d'aquà i d'allà , entre cròniques i ficcions ...