Els 3 millors llibres de Almudena Grandes

Al seu meritori esdevenir literari, Almudena Grandes va tocar diverses tecles d'una narrativa sempre intensa. No és el mateix abordar una trama amb tints eròtics o enfocar-se en aspectes reivindicatius o arrancar-se amb una ficció històrica. I certament mai no va semblar ser cosa d'imposicions de màrqueting sinó de pulsions creatives amb què l'autora conqueria tants lectors.

Aquí una edició recent que compendia les seves grans novel·les d'escenografia compartida al voltant de la resistència antifranquista:

Però és que una obra reconeguda a pols i estesa durant més de 40 anys es configura en aquesta condició de crònica, de visió complementària i necessària del transcórrer dels nostres dies. Si els escriptors poden tenir una funció de donar fe del que ha passat com a cronistes del seu temps, Almudena Grandes ho va aconseguir amb el seu mosaic de trames imprevisibles. Intrahistòries d'aquí i d'allà amb aquest realisme rabiós dels personatges propers.

Per empatitzar amb tants i tants protagonistes nascuts de l'imaginari de Almudena Grandes tan sols cal descobrir-los en els seus detalls i silencis, en els seus sucosos diàlegs i en aquest pesat infortuni dels perdedors necessitats de veus que els converteixin en herois quotidians, en supervivents que estimen, senten i pateixen més que tants altres personatges tan afavorits per l'opulència com a desentesos d'aquesta vida real on passen les coses certes que s'emporta l'ànima.

Top 3 llibres recomanats de Almudena Grandes

Les edats de Lulú

Com no ressaltar aquest llibre publicat a finals dels anys 80. Una novel·la eròtica, publicada per una dona… Segur que per aquells anys encara quedarien multitud d'espais on aquesta acció resultés violenta per a segons quins morals. Però la novel·la va triomfar, va ser traduïda a molts idiomes i portada al cinema.

Posicionar una novel·la eròtica al primer lloc del rànquing de qualsevol escriptor pot no semblar gaire acadèmic, però el seu significat, el seu abast i la seva innegable qualitat literària, així ho mereixen. El sexe també és una forma molt rellevant cap a l'autoconeixement…

«Sumida encara en els temors d'una infància sense afecte, la Lulú, una nena de quinze anys, sucumbeix a l'atracció que hi exerceix un jove, amic de la família, a qui fins aleshores ella havia desitjat vagament. Després d'aquesta primera experiència, Lulú, nena eterna, alimenta durant anys, en solitari, el fantasma d'aquell home que acaba acceptant el desafiament de prolongar indefinidament, en la seva peculiar relació sexual, el joc amorós de la infantesa.

Crea per a ella un món a part, un univers privat on el temps perd valor. Però el sortilegi arriscat de viure fora de la realitat es trenca bruscament un dia, quan Lulú, ja amb trenta anys, es precipita, indefensa però febrilment, a l'infern dels desitjos perillosos »

Les edats de Lulú

El cor gelat

Gairebé 1.000 pàgines fascinants per endinsar-nos en una vida singular. Quan Julio Carrión mor, la seva història vital es va mimetitzant amb la història d'Espanya de postguerra. El dia de la seva mort, Julio Carrión, poderós home de negocis la fortuna del qual es remunta als anys del franquisme, deixa als seus fills una substanciosa herència però també molts punts foscos del seu passat i de la seva experiència a la Guerra Civil ia la Divisió Blau.

En el seu enterrament, al febrer de 2005, el seu fill Álvaro, l'únic que no ha volgut dedicar-se als negocis familiars, se sorprèn per la presència d'una dona jove i atractiva, a la qual ningú havia vist abans i que sembla delatar aspectes desconeguts de la vida íntima del seu pare.

Raquel Fernández Perea, per part seva, filla i néta d'exiliats a França, ho sap, en canvi, gairebé tot sobre el passat dels seus progenitors i avis, als quals ha preguntat sobre la seva experiència de la guerra i de l'exili. Per ella només una història continua sense aclarir: la d'una tarda en què va acompanyar el seu avi, acabat de tornar a Madrid, i van visitar uns desconeguts amb qui va intuir que existia un deute pendent.

Álvaro i Raquel estan condemnats a trobar-se perquè les seves respectives històries familiars, que són també la història de moltes famílies a Espanya, des de la Guerra Civil fins a la Transició, formen part de si mateixos i expliquen més els seus orígens, el seu present. També perquè, sense saber-ho, se sentiran atrets sense remei.

El cor gelat

Malena és un nom de tango

Malena i Lulú tenen bastants aspectes en comú. Les dues són aquestes nenes de passats imperfectes, plenes de complexos o de sensacions de derrota per ser simplement dones.

En aquest cas, aquesta novel·la al voltant de Malena, va aconseguir el mateix o més nivell de reconeixement. «Malena té dotze anys quan rep, sense raó, i sense cap dret, de mans del seu avi l'últim tresor que conserva la família: una maragda antiga, sense tallar, de la qual ella mai no podrà parlar perquè algun dia li salvarà la vida .

A partir de llavors, aquesta nena desorientada i perplexa, que resa en silenci per tornar-nen perquè pressent que mai aconseguirà semblar-se a la seva germana bessona, Reina, la dona perfecta, comença a sospitar que no és la primera Fernández d'Alcántara incapaç de trobar el lloc adequat en el món.

Es proposa llavors desembullar el laberint de secrets que batega sota la plàcida pell de la seva família, una exemplar família burgesa madrilenya. A l'ombra d'una vella maledicció, Malena aprèn a mirar-se, com en un mirall, a la memòria dels qui es van creure maleïts abans que ella i descobreix, mentre arriba a la maduresa, un reflex de les seves pors i del seu amor en la successió de dones imperfectes que l?han precedida».

Malena és un nom de tango

Altres llibres interessants de Almudena Grandes...

La mare de Frankenstein

El 1954, el jove psiquiatre Germán Velázquez torna a Espanya per treballar al manicomi de dones de Ciempozuelos, al sud de Madrid. Després de sortir a l'exili el 1939, ha viscut quinze anys a Suïssa, acollit per la família del doctor Goldstein. A Ciempozuelos, Germán es retroba amb Aurora Rodríguez Carballeira, una parricida paranoica, intel·ligentíssima, que el va fascinar als tretze anys, i coneix una auxiliar d'infermeria, María Castejón, a qui Aurora va ensenyar a llegir ia escriure quan era una nena .

Germà, atret per Maria, no entén el rebuig d'aquesta, i sospita que la seva vida amaga molts secrets. El lector descobrirà el seu origen modest com a néta del jardiner del manicomi, els seus anys de criada a Madrid, la seva dissortada història d'amor, alhora que els motius pels quals Germán ha tornat a Espanya. Ànimes bessones que volen fugir dels seus respectius passats, el Germà i la Maria volen donar-se una oportunitat, però viuen en un país humiliat, on els pecats es converteixen en delictes, i el puritanisme, la moral oficial, encobreix tota mena d'abusos i atropellaments.

5 / 5 - (12 vots)

5 comentaris a «Els 3 millors llibres de Almudena Grandes»

  1. A mi personalment, i amb diferència, la novel·la que més m'ha agradat és «Els aires difícils» que, malgrat les seves 600 pàgines, se'm van passar volant

    respondre
  2. Les edats de Lulú em va agradar, el cor gelat em va impressionar i em vaig convertir en admiradora. Els primers personatges dels Episodis d'una Guerra Interminable (Inés i Nino) em van convertir en incondicional. Una salutació.

    respondre

Deixa un comentari

Aquest lloc té validesa Akismet per reduir el correu brossa. Aprèn com es processen les dades dels teus comentaris.