molt encertada Edurne Portela a estendre sobre la màgica contradicció dels nostres pobles enfocats en el seu representatiu Poble Noi. Perquè des de cada un d'aquests llocs d'on provenim portem amb nosaltres un magnetisme tel·lúric que al nostre retorn ens fa habitar present i passat.
Per això tot el que esdevé i el que va esdevenir és cosa nostra immediatament. En principi gràcies a el do de l'empatia feta prosa de Portela. Però també, i en essència, perquè el que transcorre i el que va quedar gravat a la memòria dels vells escenaris sembla tornar a la nostra retina acord albirem a el tornar a obrir els ulls. Sempre hi són els fulgors d'un temps suspès entre l'aroma de la llenya al foc.
Així que aquesta novel·la és un retorn per a tothom. Una volta satisfeta per els enigmes d'uns personatges com la jove Ariadna i el vell Pere. Tots dos habiten un mateix temps i espai. Però els dos pertanyen a línies temporals ben diferents. Uns traços en espera d'aquest encreuament màgic que reescrigui pàgines que havien quedat en blanc, i que es van resolent de manera fascinant davant els nostres ulls ben oberts.
Sinopsi
Els ulls tancats és una novel·la d'un sol lloc, un poble que podria tenir qualsevol nom i que per això es diu Poble Chico. Poble Noi està ancorat en una serra agrest que de vegades es cobreix de boira, altres de neu, una serra en què de vegades es perden els animals, desapareixen les persones. Al poble viu Pere, l'ancià protagonista d'aquesta novel·la, dipositari de secrets que envolten a la violència que ha travessat el lloc durant dècades.
Quan Ariadna arriba a Poble Noi per motius a del principi poc clars, Pere la observa i vigila, mentre Ariadna va revelant la seva pròpia vinculació amb la història silenciada de el lloc. La trobada entre passat i present, entre Pere i Ariadna, dóna peu a una novel·la en què Edurne Portela indaga sobre una violència que si bé trastoca per sempre la vida dels personatges, genera la possibilitat de crear un espai de convivència i solidaritat.
Ja pots comprar la novel·la «Els ulls tancats», d'Edurne Portela, aquí: