A ningú no va passar per alt l'arribada d'aquesta obra cimera Power d'una autora tan sorprenent com Naomi Alderman. Ni la seva gran valedora Margaret Atwood ni tampoc a la plataforma de sèries d'Amazon Prime. En tots dos casos amb gran encert i repercussió.
La cosa és que ja el 2006, molt abans de Power, Alderman ja apuntava maneres en la seva missió de relatar el món des d'un punt de vista si més no disruptiu en fons i forma. Arguments compromesos i presentacions en primera persona per guanyar més potència al relat i les vivències dels seus personatges.
Disobedience ja venia carregada amb molta munició per fer de la seva carrera literà ria un valor molt a considerar. Però l'atzar és aixà i només fins a una dècada després, el 2017, un ressenyable reconeixement oficial via guardó tan ressenyable com el Women's Prize for Fiction, precipito aquest reconeixement degut.
Segurament s'aniran traduint a més i més llengües les obres que van arribar a l'Ãnterin des dels inicis fins a la fama. De moment ens queda gaudir del que ja s'ha fet internacional de la seva sucosa bibliografia…
Top novel·les recomanades de Naomi Alderman
el poder
Un eslògan feminista com: dones a poder, cobra absoluta vigència en aquesta novel·la El poder. Però no es tracta d'un reclam social, ni d'un toc d'atenció per assolir la igualtat. En aquest cas el poder passa per ser una millora evolutiva de la dona, una mena de viratge de la destinació del qual futur, de sobte, passa a ser determinat per un nou poder en mans de les dones. Aquesta és la idea que desenvolupa Naomi Alderman.
La ciència ficció sempre té un punt transcendental. Sota premisses fantasioses, després de la imaginació cap a enginyosos supòsits cientÃfics, tecnològics o biològics sempre subjau un interrogant, una inquietud, un sorprenent plantejament existencial.
La lectura d'aquesta novel·la ens va oferint un panorama futur, on diferents dones de llocs ben distants pateixen situacions ben conegudes ja en el present. Abusos, maltractaments o fins i tot assassinats.
Però alguna cosa passa en un moment donat, un clic a la lectura que transforma aquest escenari en alguna cosa ben diferent. En la seva saviesa, en el seu afany per sobreviure, una espècie pot arribar a desenvolupar una nova virtut genètica. Algunes dones, quatre concretament, comencen a descobrir un poder per a la seva defensa. Un món sense dones estaria abocat a l'extinció. Davant l'amenaça, l'evolució dota d'aquest poder a les dones.
Dones capaços de descarregar electricitat, com algunes espècies marines. Una mena de sistema de defensa concedit sobtadament per preservar la vida de les dones, sense la capacitat de gestació el món es veuria abocat a l'extinció. El dilema serà conèixer si aquest poder serà usat per assolir aquesta anhelada igualtat o si, per contra, serà emprat com una venjança mil·lenà ria.
En resum, com aixà ve anunciada aquesta novel·la, una singular obra de ciència ficció feminista, una utopia o distopia, segons el final ens condueixi a una societat millor o per contra transformi el món en un caos absolut. I fins aquà puc dir ...
el futur
Les distòpies apunten sempre a profecies autocomplides davant de la idea que l'ésser humà és incapaç de la utopia. El reconeixement de la culpa i del pecat cap a aquest futur poc prometedor dóna per a molt en escriptors de tota condició. En el cas d'Alderman és reivindicació soterrada, en remota esperança entre cendres de la fi del món. Només cal un despertar de la consciència general per evitar el desastre… i això sempre és difÃcil.
El futur, com han descobert les persones més riques del planeta, és on hi ha els diners. El futur són uns quants multimilionaris que condueixen el món a la destrucció mentre salvaguarden la seva pròpia supervivència amb luxosos búnquers secrets.
El futur és clima privat, profecia tecnològica i armes altament negables. El futur és un grapat d?amics, la filla del lÃder d?una secta, un hacker no binari, un visionari expulsat de Silicon Valley, la dona preocupada d?un perillós director executiu i un supervivent famós a Internet, que tramen un pla audaç. Podria ser l'atracament més gran de la història. O el final catastròfic de la civilització.
El futur és el que veus si no mires enrere. El futur és lúnica raó per fer qualsevol cosa, lúnic objecte de desig. El futur és aquÃ.
